Generacions que investiguen juntes: com la diversitat d’edats impulsa (i desafia) la ciència a la universitat
Un estudi d’investigadors de la UAB analitza com la convivència entre generacions transforma la recerca universitària a través del projecte COIIN. L’estudi, basat en una àmplia enquesta, mostra que la diversitat d’edats enriqueix el treball científic i millora l’experiència laboral, però també evidencia mancances organitzatives i d’inclusió. Els resultats apunten a potenciar entorns intergeneracionals per reforçar la innovació i el desenvolupament professional.
Les universitats actuals agrupen cada vegada més investigadors de diferents edats i etapes professionals. Aquesta coexistència intergeneracional no és només una qüestió demogràfica, sinó un desafiament organitzatiu fonamental. La combinació d'experiència acumulada i noves perspectives pot enriquir la producció científica, però també genera tensions relacionades amb estils de treball, expectatives professionals i estructures jeràrquiques.
El projecte COIIN (Cultura Organitzativa Intergeneracional en Centres i Equips d'Investigació), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (ref. PID2023-148993NB-I00), analitza la relació que s'estableix entre la cultura organitzativa intergeneracional i el rendiment i desenvolupament professional del personal investigador universitari. Un informe publicat recentment al Dipòsit Digital de Documents de la UAB (https://ddd.uab.cat/record/328678) presenta resultats preliminars d'una àmplia enquesta realitzada a 1.473 investigadors, oferint una radiografia detallada del funcionament dels equips d'investigació i del paper clau que hi juga la diversitat generacional.
La mostra analitzada reflecteix bé la diversitat del sistema universitari. L'edat mitjana és de 48 anys, amb una experiència mitjana de més de 18 anys, cosa que indica una població madura però heterogènia, que inclou tant investigadors consolidats com perfils més joves. La distribució per gènere és relativament equilibrada, amb una lleugera majoria masculina.
Els resultats preliminars d'aquesta primera fase de COIIN dibuixen un sistema d'investigació sòlid en termes científics, amb equips productius, lideratge reconegut i una clara orientació a l'aprenentatge. No obstant això, també revela reptes importants: millorar l'organització interna, augmentar la internacionalització i enfortir la inclusió intergeneracional en l'àmbit institucional.
L'anàlisi de les relacions intergeneracionals revela resultats molt positius. Els investigadors gaudeixen treballant amb col·legues de diferents generacions i consideren que aquestes interaccions milloren la seva experiència laboral. Tanmateix, aquestes actituds personals cap a la diversitat generacional són més positives que la percepció del context organitzatiu, la qual cosa indica que encara hi ha marge de millora en la creació d'entorns realment inclusius.
La convivència entre generacions emergeix com un recurs clau per al futur de la investigació universitària. Aprofitar aquesta diversitat no sols implica gestionar conflictes o diferències, sinó potenciar l'intercanvi de coneixements, experiències i perspectives.
En definitiva, la ciència universitària es construeix cada vegada més com un espai intergeneracional, on el diàleg entre edats no sols és inevitable, sinó essencial per innovar, avançar i respondre als desafiaments socials i científics del present.
Diego Castro-Ceacero, David Rodríguez-Gómez
Centre de Recerca i Estudis pel Desenvolupament Organitzatiu
Universitat Autònoma de Barcelona
