UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les plataformes internacionals de crowdfunding, com Kickstarter, han canviat la manera com els emprenedors busquen finançament. Avui hi conviuen tant els qui llancen la seva primera campanya com els qui tornen una vegada i una altra per finançar nous projectes. Tot i això, encara que sabem força coses sobre què fa que aquestes campanyes tinguin èxit, entenem poc sobre per què alguns emprenedors tornen a la plataforma i altres no. El nostre estudi, desenvolupat per Ahmed Sewaid, Shaker Zahra i Sebastian Aparicio, aborda precisament aquesta pregunta, analitzant 177.499 campanyes en 25 països per entendre com influeixen les institucions de cada país —les normes que regulen el crèdit, la protecció dels inversors i els processos d’insolvència— en la decisió de rellançar una campanya.

Els resultats mostren que les institucions no són un simple teló de fons: modelen de manera molt concreta el comportament dels emprenedors. Als països on demanar un préstec és fàcil, aquells que llancen una campanya per primera vegada tenen menys incentius per tornar a utilitzar el crowdfunding. En aquests casos, la primera campanya els serveix com a carta de presentació per accedir a finançament tradicional. En canvi, quan l’accés al crèdit és difícil, sobretot en economies emergents, el crowdfunding es converteix en una alternativa més necessària, i els emprenedors tendeixen a tornar-hi.

Però la història canvia quan observem els emprenedors serials, aquells que ja han rellançat almenys una vegada. Per a ells, la facilitat d’obtenir crèdit deixa de ser important. En el seu lloc, comencen a pesar més altres institucions: d’una banda, les lleis que protegeixen els inversors minoritaris, que semblen motivar els emprenedors experimentats a continuar utilitzant el crowdfunding; i de l’altra, les polítiques que regulen la insolvència. Als països on tancar un negoci fallit és senzill i poc costós, els emprenedors, ja amb experiència, depenen menys del “testatge inicial” que ofereix el crowdfunding i mostren menys necessitat de tornar a llançar campanyes.

L’estudi revela que el crowdfunding no és només una qüestió de creativitat o de talent emprenedor, també reflecteix com cada país organitza el seu sistema financer i legal. Comprendre aquesta interacció ajuda a explicar per què alguns emprenedors converteixen el crowdfunding en un hàbit, mentre que altres només l’utilitzen una vegada. I, sobretot, mostra que les plataformes globals no funcionen en el buit: darrere de cada campanya hi ha un emprenedor que pren decisions condicionat per les regles del seu entorn. Aquesta mirada institucional pot obrir noves preguntes i guiar millors polítiques públiques sobre emprenedoria i finançament alternatiu.