UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A Barcelona, desplaçar-se a peu o amb bicicleta no és només una qüestió de transport, sinó també una vivència emocional i política per a moltes persones LGBTIQ+. L'estudi analitza com experimenten la mobilitat les persones del col·lectiu quan recorren els carrers de la ciutat.

Per comprendre com la diversitat sexual influeix sobre els desplaçaments i, en conseqüència, en l’accés a la ciutat de la comunitat LGBTIQ+, hem entrevistat una vintena de persones no binàries i dones que s’identifiquen com a lesbianes, bisexuals o pansexuals. A través dels Mapes d’Alleugeriment, una eina visual que permet representar com la intersecció entre gènere, sexualitat, racialització i edat influeix sobre el benestar en cada recorregut quotidià, hem pogut aprofundir en aquestes experiències.

Les persones participants descriuen com el masclisme, la lesbofòbia, la transfòbia i el racisme impacten els seus trajectes. Relaten com adapten les seves rutes per evitar espais percebuts com a hostils, com gestionen la visibilitat de les seves identitats dissidents i quines estratègies utilitzen per sentir-se més còmodes. També expliquen com han après a reorientar-se en la ciutat i a traçar camins que els proporcionen més benestar i els permeten expressar-se lliurement, per exemple, mostrant afecte en públic. Així, l’estudi no només visibilitza les situacions de discriminació, sinó que també ressalta els moments d’alegria que sorgeixen en desviar-se de les rutes convencionals.

La recerca també examina l’ús de la bicicleta entre les persones LGTBIQ+. A diferència de caminar, pedalejar a més velocitat pot reduir l’exposició a situacions incòmodes o interaccions no desitjades. No obstant això, el fet que la ciutat hagi estat dissenyada durant dècades prioritzant el vehicle privat obliga les persones que pedalegen a negociar contínuament el seu espai i, en molts casos, a adoptar una actitud més assertiva per garantir la seva seguretat.

Amb tot, moltes persones LGBTIQ+ viuen la mobilitat urbana com una forma de resistència. Caminar i pedalejar poden esdevenir actes polítics i mecanismes de cura individual i col·lectiva que permeten reivindicar el dret a moure’s lliurement per la ciutat. Aquest estudi posa de manifest la necessitat de replantejar l’urbanisme i la mobilitat incorporant la diversitat d’experiències i necessitats de les persones que habiten i recorren la ciutat.