UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En les cirurgies del còlon esquerre i del recte, tornar a unir l’intestí després d’una resecció pot donar lloc a complicacions. Algunes apareixen de manera precoç, com el sagnat o la dehiscència de la sutura, i d’altres més tard, com l’estenosi anastomòtica benigna, que és un estretament de l’intestí a la zona operada.

La freqüència d’aquesta estenosi és molt variable (entre el 2% i el 30% de les vegades), en part perquè hi ha pocs estudis i no existeix una definició clara i compartida. Se sap que és més freqüent després de la cirurgia del recte, que concentra aproximadament el 70% dels casos. Altres factors que augmenten el risc són: el sexe masculí, l’obesitat, el tabaquisme, la diabetis, haver rebut tractament preoperatori, i el tipus i diàmetre de la sutura realitzada. En concret, alguns treballs han suggerit que l’ús de grapadores circulars de major diàmetre podria reduir el risc d’estenosi.

En un estudi recent del nostre grup, centrat en la resecció anterior baixa de recte, es va observar que l’estenosi no és un problema infreqüent: va aparèixer en el 16,3% dels pacients. A més, es va comprovar que l’ús de grapadores circulars de major diàmetre (31–33 mm) s’associava a menys casos d’estenosis.

Com que es desconeixia fins a quin punt els cirurgians eren conscients d’aquest problema i de la seva relació amb el diàmetre de la grapadora, vam dissenyar una enquesta adreçada a cirurgians colorectals de tot l’estat espanyol (49 hospitals en total) que van respondre 87 professionals (el 86,1% dels enquestats). Menys de la meitat coneixia la taxa real d’estenosi després d’aquest tipus de cirurgia i, tot i que gairebé la meitat va considerar que el 16,3% era similar a la seva experiència, la gran majoria va opinar que es tracta d’una xifra massa elevada.

La majoria dels cirurgians escull la mida de la grapadora de manera subjectiva i pocs coneixen o utilitzen mesures específiques per prevenir l’estenosi. Tanmateix, després de conèixer les dades de l’estudi, molts es van mostrar disposats a utilitzar grapadores de major diàmetre o sistemes de dilatació durant la cirurgia, si estiguessin disponibles i tinguessin un cost raonable.

Tot i que l’estudi té les limitacions pròpies de les enquestes, aporta informació novedosa. En conclusió, posa de manifest el baix nivell de coneixement sobre la freqüència de l’estenosi, la seva relació amb el diàmetre de la sutura i l’interès dels cirurgians a trobar solucions que permetin crear anastomosis de major calibre i reduir aquesta complicació.