UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’afàsia progressiva primària (APP) és un tipus de demència que afecta principalment el llenguatge. Tot i que se n’han descrit almenys tres variants, totes tenen en comú les dificultats de denominació (anòmia), símptoma que ja és present a l’inici de la malaltia. És una síndrome progressiva i, en fases avançades, molt incapacitant. Actualment, no existeixen proves per diagnosticar-la en catalanoparlants. S’utilitzen testos més generals que no detecten les alteracions característiques de l’APP fins a fases molt avançades, fet que retarda el diagnòstic. Diversos estudis assenyalen que el tractament logopèdic primerenc i personalitzat contribueix a millorar la qualitat de vida dels pacients. Per aquest motiu és crucial comptar amb proves específiques per diagnosticar-la en fases inicials i fer-ne el seguiment.

En aquest estudi preliminar, vam avaluar quatre catalanoparlants amb la Prova integral d'afàsia, atès que és l’única bateria estandarditzada en català que avalua el llenguatge de forma exhaustiva, per examinar si podia ser una eina de diagnòstic de l’APP. El test avalua, entre altres, la producció, la comprensió, la denominació, la repetició, l’escriptura i la lectura. Els participants, diagnosticats d'APP pels serveis neurològics d’hospitals catalans segons els criteris clínics reconeguts internacionalment, van obtenir resultats per sota del límit considerat normal en diverses tasques, tot i que amb diferents graus de severitat.


Figura 2. La logopeda Helena Muntané Sánchez (www.logopedabarcelona.com) administra la prova a Lu Vives, fundadora de l'Associació Hola Qué Tal Afasia (www.holaquetalafasia.com), que va participar a un altre estudi similar sobre l'afàsia postictus.

La prova, a més de detectar els dèficits centrals com l’anòmia, també va identificar els diferents perfils lingüístics dels participants, que es corresponen amb les variants descrites a la bibliografia, i va revelar alteracions que havien passat desapercebudes a l’exploració clínica. Els resultats suggereixen que la prova és útil per avaluar i diagnosticar dèficits lingüístics en catalanoparlants. A més, aquest és també el primer estudi que descriu l’APP de forma sistemàtica en català i en parlants bilingües. El treball inclou l’anàlisi qualitativa de les respostes i diversos exemples de produccions que il·lustren els dèficits característics de la síndrome (Figura 1).

Aquest estudi, tot i ser preliminar, suposa un pas important en la recerca i l’avaluació de l’afàsia progressiva primària, especialment en una llengua minoritzada com el català. Disposar d’eines d’avaluació exhaustives en la llengua del pacient és crucial per garantir un diagnòstic fiable en fases inicials i un tractament adaptat i eficaç, de manera que els pacients puguin rebre una atenció integral i personalitzada.