Defenses de tesi

Descripció:

Durant els dies 3, 4 i 5 de juny, l’Associació d’Investigadors en Relacions Públiques organitza el «XX Congrés Internacional d’Investigació en Relacions Públiques», acollit per la UAB. La vintena edició del Congrés, que tindrà lloc al Palau Macaya, es desenvolupa al voltant del lema «Rebels amb causa. Relacions Públiques com a agent del canvi». L’esdeveniment internacional reuneix a investigadors i acadèmics en l'àmbit de les relacions públiques amb la finalitat de debatre sobre els avenços en la recerca i la docència de la disciplina. El Congrés es tradueix també en una oportunitat per projectar el futur esperançador de les relacions públiques, analitzant la matèria des d’una perspectiva crítica, transformadora i compromesa amb els grans reptes socials contemporanis.

Al llarg de les jornades, el programa, complet en la web oficial del Congrés, inclourà conferències inaugurals, taules de comunicacions científiques, fòrums acadèmics, activitats socials i espais de debat al voltant de qüestions com la sostenibilitat, la desinformació, la intel·ligència artificial, la comunicació institucional, la inclusió o la reputació digital. 

Entre les activitats destacades hi haurà la conferència inaugural de Pep Martorell, investigador en intel·ligència artificial i professor d’ESADE Business School en la matèria esmentada, així com diverses sessions dedicades a l’impacte de la IA en les relacions públiques, la transparència comunicativa i les noves formes de participació ciutadana digital. El Congrés comptarà també amb activitats culturals i de networking, com una visita a l’exposició Chez Matisse al CaixaForum Barcelona o una visita a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm.

Ubicació: Palau Macaya (Passeig Sant Joan, 108, Barcelona)

Data: Divendres 5, De juny de 2026 - 09:00h

Descripció:

Amb motiu de la setmana de biojornades de la UAB, la Facultat de Biociències de la UAB organitza, el proper 5 de juny a les 12 h, la xerrada «Canvi climàtic i riscos meteorològics». La conferència, que tindrà lloc a la sala d’actes de la Facultat de Biociències de la UAB, té l’objectiu d’abastar l’impacte creixent del canvi climàtic sobre els ecosistemes, la salut, l’economia i la societat en conjunt. La sessió anirà a càrrec de Javier Martín, catedràtic de geografia física de la UB. Martín reflexionarà sobre els principals reptes climàtics actuals des d’un perspectiva transversal i interdisciplinària. La cloenda la impartirà Javier Lafuente, rector de la UAB. 

Ubicació: Sala d’actes de la Facultat de Biociències

Data: Divendres 5, De juny de 2026 - 12:00h

Descripció:

El rector de la UAB, Javier Lafuente; el vicerector d’Estudis i de Qualitat, Ramon Vilanova; i el degà de la Facultat de Dret, Ricard Esteban, inauguraran la jornada de qualitat docent que la UAB organitza l'11 de juny, de 9.45 a 13.45 h, a l'aula magna de la Facultat de Dret. Després de les paraules de benvinguda, el vicerector Vilanova exposarà un informe sobre el tema i, seguidament, la directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), Mercè Gisbert, oferirà una ponència sobre les enquestes de qualitat docent.

Després d'una pausa, a les 12 h, tindrà lloc la segona part de la jornada, en què es presentaran diferents exemples d'experiències i bones pràctiques en la gestió de les enquestes de qualitat docent. Hi intervindran Anna Fajula i Alfons González, vicedegana de Professorat, Qualitat i Innovació Docent i vicedegà adjunt a Professorat, Qualitat i Innovació Docent, respectivament, de la Facultat de Ciències de la Comunicació; Marilisa Birello, vicedegana de Qualitat, Innovació i Màsters de la Facultat de Ciències de l’Educació; Elisenda Alonso, gestora de qualitat de la Facultat de Veterinària; i Albert Quintana, vicedegà de Qualitat i Pla Estratègic de la Facultat de Biociències.

Ubicació: Aula magna de la Facultat de Dret

Data: Dijous 11, De juny de 2026 - 09:45h

Descripció:

En aquest seminari Work in Progress (WiP), Hèctor Isern examina els sistemes de monitoratge oceànic a Europa entre 1977 i 1992, i el paper que van exercir les dades de satèl·lit durant aquest període. En concret, analitza la producció, la distribució i l'ús de dades a través de l'ERS-1, el primer satèl·lit d'observació de la Terra de gran abast de l'Agència Espacial Europea, llançat el 1991. En termes més generals, el treball posa en relleu la qüestió de com les dades satel·litàries es van convertir en una eina poderosa en la ciència oceànica i climàtica de finals del segle XX, contribuint a la producció de coneixement que sovint semblava autoritzat i indiscutible. A finals del segle XX, els sistemes de monitorització oceànica s'havien consolidat fermament a Europa, essent les dades satel·litàries un dels seus components bàsics i un dels principals fonaments per a la seva contínua expansió. Isern analitza la manera com les dades satel·litals van arribar a operar com una condició sine qua non.

Així doncs, les dades satel·litàries van coproduir i reproduir pràctiques antigues i noves relacionades amb les dades. La noció d'«encapsulació» ajuda a explicar aquest procés recíproc. Les dades satel·litàries van aplanar el camí per a l'expansió dels sistemes de monitorització oceànica perquè van encapsular i van mobilitzar una constel·lació més àmplia d'elements antics i nous. Les dades satel·litals van ocultar els instruments, algorismes, estàndards, cadenes de processament, mà d'obra, acords institucionals i expectatives polítiques que els van fer possibles. A mesura que aquests productes de dades es distribuïen, no només representaven l'oceà, sinó que també coproduïen i reproduïen les mateixes pràctiques a través de les quals s'expandien els sistemes de monitoratge oceànic. En altres paraules, les dades mai viatgen soles.

Comentador: Xavier Roqué (UAB)

Hèctor Isern és investigador predoctoral del projecte ERC-SG «CLIMASAT: Remote-sensing satellite data and the making of global climate in Europe, 1980s–2000s». En la seva formació hi destaquen un Grau en Ciències Ambientals (UB), un Grau en Filosofia (UB), un Màster en Enginyeria Ambiental (UPC) i un Màster en Història de la Ciència (UAB). Els seus interessos de recerca inclouen la història dels satèl·lits d'observació de la Terra, les relacions entre la ciència i la diplomàcia, la història de les dades, la història de la tecnologia i la història ambiental.

Si esteu interessats en llegir el text sencer amb antelació —molt recomanable, ja que el format del seminari WiP pressuposa una lectura prèvia— el podeu demanar a Hector.Isern@uab.cat o bé a Laia.Torres.Casas@uab.cat.

Recordeu que podeu portar el vostre dinar in situ, ja que tindrem un format de dinar-seminari, rigorós i informal a l’hora.

Ubicació: Sala de seminaris de l'iHC

Data: Dijous 11, De juny de 2026 - 13:00h

Data fi: Dijous 11, De juny de 2026 - 14:30h

Descripció:

PerCientEx (Periodisme Científic d'Excel·lència) torna al Museu de la Ciència CosmoCaixa l’11 de juny a les 18h. En el seu desè aniversari, el projecte PerCientEx posa el focus en el periodisme científic de vigilància (“watchdog science journalism”), una de les vessants més necessàries del periodisme per garantir la integritat de la ciència.

Les inscripcions ja estan obertes en aquest enllaç.

El projecte es coordina des de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i el Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”.  

L’acte reunirà Rodrigo Pérez Ortega, periodista mexicà de Science que ha investigat abusos a la universitat; Mira Petrovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que ha alertat sobre pràctiques corruptes; i Pilar Paneque, directora de l’Agència Nacional de Qualitat i Acreditació (ANECA), que està impulsant noves maneres d’incentivar la qualitat científica i desincentivar les males pràctiques.

Els ponents debatran sobre com el periodisme científic pot contribuir a promoure la integritat i a contrastar les males pràctiques científiques. A més, durant l’acte es presentaran nous resultats i un conjunt d’exemples de periodisme científic “watchdog” en l’àmbit iberoamericà.

Més informació: https://www.accc.cat/2026/05/07/el-paper-del-periodisme-cientific-contra-les-males-practiques-i-a-favor-de-la-integritat-de-la-ciencia-protagonitza-la-desena-edicio-de-la-jornada-percientex/

Ubicació: Museu de la Ciència CosmoCaixa

Data: Dijous 11, De juny de 2026 - 18:00h

Descripció:

La Fundació Bosch i Cardellach i Amics UAB organitzen, amb el suport de la Facultat de Dret de la UAB, la sessió «L’ús i l’abús del decret-llei a Espanya: límits, controls i debats actuals» de la segona edició d’«Un cafè de dret». Aquesta última activitat del cicle tindrà lloc l’11 de juny a les 18.30 h, a la Fundació Bosch i Cardellach. La sessió abordarà l’ús del decret-llei a Espanya, posant el focus en els seus límits constitucionals, els mecanismes de control i els debats actuals que genera aquesta figura jurídica. 

Hi intervindran Laura Cappuccio, professora de dret constitucional de la UAB, i Zuley Fernández, professora de dret financer i tributari de la UAB. Cappuccio i Fernández reflexionaran sobre fins a quin punt el decret-llei s’utilitza com a eina excepcional o com a pràctica legislativa recorrent, a més de les implicacions jurídiques, polítiques i institucionals que se’n deriven. L’aforament compta amb un total de 66 places. Per assistir-hi, és necessària una inscripció i confirmació prèvia escrivint a benvinguts@amicsuab.cat.

Ubicació: Fundació Bosch i Cardellach (Carrer d’En Font, 1, Sabadell)

Data: Dijous 11, De juny de 2026 - 18:30h