Identifiquen la cistelleria més antiga del sud d'Europa

En la recerca han participat les investigadores del Departament de Prehistòria de la UAB Maria Herrero, Ingrid Bertin, Antoni Palomo i Raquel Piqué, investigadora Icrea-Academia.

El treball ha analitzat 76 objectes de materials orgànics (fusta, canya i espart) descoberts durant les activitats mineres del segle XIX en la cova granadina. Els investigadors han estudiat la matèria primera i la tecnologia i ha fet datacions de carboni catorze, que situen el conjunt entre l'Holocè primerenc i mitjà, fa entre 9.500 i 6.200 anys. Això suposa la primera evidència directa de cistelleria elaborada per societats de caçadors-recol·lectors del Mesolític al sud d'Europa i un conjunt únic d'altres útils orgànics associats a les primeres comunitats agrícoles del Neolític, com sandàlies i una maça de fusta.

Com explica Francisco Martínez Sevilla, investigador de l'Àrea de Prehistòria de la UAH, «les noves datacions dels cistells d'espart de la Cueva de los Murciélagos d’Albuñol ens obren una finestra d'oportunitats per entendre les últimes societats de caçadors-recol·lectors de principis de l'Holocè. La qualitat i complexitat tecnològica de la cistelleria ens fa qüestionar-nos les pressuposicions simplistes que tenim sobre les comunitats humanes anteriors a l'arribada de l'agricultura al sud d'Europa. Aquest treball i el projecte que s'està desenvolupant situa la Cueva de los Murciélagos com un jaciment únic a Europa per estudiar els materials orgànics de les poblacions de la Prehistòria».

La Cueva de los Murciélagos se situa a la costa de Granada, al sud de Sierra Nevada i a 2 quilòmetres del nucli urbà de la localitat d’Albuñol. La cova s'obre en el vessant dret del barranc de les Angosturas, a una altitud de 450 metres sobre el nivell de la mar i a uns 7 quilòmetres de la línia de costa actual. És un dels enclavaments arqueològics més emblemàtics de la Prehistòria a la península Ibèrica per la rara conservació de materials orgànics, fins a aquest treball sols atribuïts al Neolític. Els objectes de materials peribles es van descobrir per les activitats mineres del segle XIX i van ser documentats i recuperats per Manuel de Góngora i Martínez, passant després a formar part de les primeres col·leccions del Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

Com detalla María Herrero Otal, coautora del treball i investigadora de la UAB, «els objectes d'espart de la Cueva de los Murciélagos són el conjunt de materials de fibres vegetals més antic i millor conservat del sud d'Europa fins ara conegut. La diversitat tecnològica i el tractament de la matèria primera documentat posa en evidència l'habilitat de les comunitats prehistòriques en aquesta mena d'artesanies, com a mínim, des de fa 9.500 anys, al Mesolític. S'ha identificat un sol tipus de tècnica relacionada amb caçadors-recol·lectors, mentre que el ventall tipològic, tecnològic i de tractament de l'espart s'amplia durant el Neolític des de fa 7.200 fins a 6.200 anys abans del present».

Recreació artística de l'ús dels cistells mesolítics per una banda de caçadors-recol·lectors a la Cueva de los Murciélagos d’Albuñol. Dibuix fet per Moisès Belilty Molinos, amb supervisió científica de Francisco Martínez-Sevilla i Maria Herrero-Otal.

Estudi holístic del jaciment i el seu registre material

El treball s'emmarca dins del projecte «De los museos al territorio: actualizando el estudio de la Cueva de los Murciélagos de Albuñol (Granada)» (MUTERMUR), que ha estat finançat per la Comunitat de Madrid i la Universitat d'Alcalá. L'objectiu d'aquest projecte és l'estudi holístic del jaciment i el seu registre material, aplicant les últimes tècniques arqueomètriques i generant dades científiques de qualitat. El projecte ha comptat, a més, amb la col·laboració del Museo Arqueológico Nacional, el Museo Arqueológico y Etnológico de Granada, l’Ajuntament d’Albuñol i els propietaris de la cova.

«Els resultats d'aquest treball i la constatació de la cistelleria més antiga del sud d'Europa donen més sentit, si escau, a la frase escrita per Manuel de Góngora en la seva obra Antigüedades prehistóricas de Andalucía (1868): “la ya para siempre famosa Cueva de los Murciélagos”», ressalten els autors.

En aquest estudi interdisciplinari hi han participat també altres especialistes en diferents disciplines com prehistòria, geologia, física i química, carpologia o antracologia: María Martín-Seijo (Universitat de Cantàbria); Jonathan Santana (Universitat de Las Palmas de Gran Canaria); José A. Lozano Rodríguez (Centre Oceanogràfic de Canàries); Ruth Maicas Ramos (Museo Arqueológico Nacional); Miriam Cubas, Rosa Barroso Bermejo, Primitiva Bueno Ramírez i Rodrigo de Balbín Behrmann (Universitat d'Alcalá); Anna Homs; Rafael M. Martínez Sánchez (Universitat de Còrdova) Ingrid Bertin (Universitat Côte d’Azur); Antonio M. Álvarez-Valero (Universitat de Salamanca); Leonor Peña Chocarro (Instituto de Historia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas); Javier L. Carrasco Rus, Rubén Pardo Martínez i Mercedes Murillo Barroso (Universitat de Granada) Eva Fernández Domínguez (Universitat de Durham); Manuel Altamirano García (Universitat a Distància); Mercedes Iriarte Cela (Centro Tecnológico y de Investigación SDLE) i Carmen Alfaro Giner (Universitat de València).

Article: Martínez-Sevilla, F.; Herrero-Otal, M.; Martín-Seijo, M.; Santana, J.; Lozano Rodríguez, J.A.; Maicas Ramos, R.; Cubas, M.; Homs, A.; Martínez Sánchez, R.M.; Bertin, I.; Barroso Bermejo, R.; Bueno Ramírez, P.; de Balbín Behrmann, R.; Palomo Pérez, A.; Álvarez-Valero, A.M.; Peña Chocarro, L.; Murillo-Barroso, M.; Fernández-Domínguez, E.; Altamirano García, M.; Pardo Martínez, R.; Iriarte Cela, M.; Carrasco Rus, J.L.; Alfaro Giner, C.; Piqué Huerta, R. (2023): The earliest basketry in southern Europe: Huntergatherer and farmer plant-based technology in Cueva de los Murciélagos (Albuñol). Science Advances. doi: 10.1126/sciadv.adi3055