Troben al jaciment neolític de La Draga l'evidència més antiga de gestió dels boscos

Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat l’evidència més antiga de gestió dels boscos, a partir de l’anàlisi de diverses marques antròpiques localitzades en pilars de fusta de llorer (Laurus nobilis) de La Draga (Banyoles, Girona), l’únic jaciment neolític lacustre de la península Ibèrica, d’entre 7.200 i 6.700 anys d’antiguitat.

La recerca l’han duta a terme Oriol López-Bultó, Ingrid Bertin i Raquel Piqué, investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat, i l’arqueòleg Patrick Gassmann, i s’ha publicat a l’International Journal of Wood Culture després de presentar-la al congrés «From Forests to Heritage», celebrat a Amsterdam (Països Baixos).

L’estudi indica que els arbres van ser marcats amb diversos cops fets amb aixes. Sobre les cicatrius que van deixar els cops hi va continuar creixent la fusta, i entre cinc i deu anys després els arbres van ser talats i convertits en pilars que es van utilitzar en la fase inicial de la construcció del poblat.

Marques com les trobades a La Draga s’havien identificat abans al jaciment suís d’Hauterive-Champréveyres, però aquestes tenen una antiguitat, pel cap baix, d’un miler d’anys posterior.

“La troballa té gran importància per l’extrema dificultat de trobar proves arqueològiques sobre quan i com els primers grups humans van començar a gestionar els boscos, atesa la degradació natural de la fusta al llarg del temps”, assenyala Oriol López-Bultó, primer autor de l’article.

La Draga és un dels pocs jaciments europeus en què els registres de fusta s’han conservat en bones condicions, en romandre submergits en la capa freàtica dels voltants de l’estany de Banyoles.

“Teníem indicis que les comunitats de La Draga gestionaven els boscos, però fins ara no ho hem pogut demostrar amb una evidència física tan contundent”, explica Raquel Piqué, coautora de la recerca. “Els resultats ens permeten, a més, confirmar la presència al territori del grup que va habitar a La Draga anys abans que aquest s’establís com a poblat seleccionant, marcant i controlant el bosc”.

Una fusta rarament explotada al Neolític

La fusta de llorer va ser rarament explotada durant el Neolític a Europa, malgrat la disponibilitat, principalment en llocs situats a prop dels llacs. En el cas de La Draga, està documentada en restes de fogars, eines i en molt pocs elements de construcció, amb un paper molt secundari enfront del roure: dels 1.200 pilars recuperats fins ara al jaciment, el llorer suposa només un 1,4 %, davant del 96,6 % del roure.

Les marques de gestió dels boscos de La Draga només s’han trobat, però, en els pilars de llorers, fet que posa sobre la taula les raons del marcatge intencionat d’aquest tipus de fusta. “Podria haver respost a evitar-ne l’ús, per raons pràctiques, com ara territorials, o fins i tot simbòliques, però caldran més estudis que puguin ajudar a dilucidar la qüestió”, apunten els investigadors.

Profund coneixement dels recursos naturals

Els investigadors havien constatat en estudis previs que els pobladors de La Draga tenien un profund coneixement dels recursos naturals a l’entorn del jaciment. Gestionaven plantes i ramats i van fer un ús massiu del roure, amb una selecció acurada de les formes i dimensions per fabricar els pilars sobre els quals construïen les cabanes.

“La gestió dels boscos és una activitat econòmicament i socialment molt rellevant, que requereix un coneixement, una planificació i una organització social per fer-la. El nostre estudi demostra, un cop més, la importància i el desenvolupament econòmic que ja tenien els habitants de La Draga i, en general, els grups neolítics del mediterrani occidental”, indica López-Bultó.

Per dur a terme l’estudi s’han combinat diferents metodologies, com observació i registre directes, traceologia i arqueologia experimental, escanejat tridimensional, identificació taxonòmica i dendrocronologia.

Un jaciment lacustre únic a Espanya

El jaciment arqueològic de La Draga, descobert l’any 1990 a la vora oriental de l’estany de Banyoles, és un dels assentaments d'agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d’Europa (5200-4800 aec). Durant la seva ocupació, el poblat tenia la forma d'una península que s'endinsava cap al llac, amb un pendent suau i continuat. A partir de les prospeccions, se suposa que tenia una extensió aproximada d'uns 8.000 metres quadrats.

La situació del jaciment, en permanent contacte amb el nivell freàtic, ha propiciat una excepcional conservació dels materials orgànics, des dels pilars de fusta de les cabanes fins a eines (mànecs d’aixa, falçs, pals cavadors, etc.), restes de cistelleria o fins i tot cordes. Aquest fet fa que La Draga sigui un dels jaciments cabdals per estudiar el neolític europeu.

Els treballs d’excavació s’emmarquen en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025 aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural  i coordinat pel Museu Arqueològic de Banyoles. Aquest es duu a terme en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Museu d’Arqueologia (MAC) mitjançant el seu Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

Article: López-Bultó, O., Gassmann, P., Bertin, I., & Piqué, R. (2023). «Sorting the Trees: The Role of Laurus nobilis in the Woodland Management Practices at La Draga (Banyoles, Spain)», International Journal of Wood Culture, 3(1-3), 329-348. doi: https://doi.org/10.1163/27723194-bja10023