Activitat física

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia, a través de la convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Vagó de la Ciència

Olga: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental, i en aquest capítol ens centrem en la promoció del benestar en la salut a través de l’activitat física i un descans adequat. Per fer-ho, ens acompanya Albert Feliu Soler, doctor en Psicologia de la Salut, professor del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Investigació Psicològica en Fibromiàlgia i Dolor Crònic de la UAB. Hola.

Albert F.: Hola, encantat.

Olga: I també ens acompanya Antoni Sanz Ruiz, doctor en Psicologia, professor del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del Grup d’Investigació en Estrès i Salut i coordinador de l’equip NAT. Hola, Toni.

Toni S.: Hola, Olga.

Olga: Fer algun tipus d’activitat física i descansar el temps que pertoca a cada edat incideix en el nostre benestar?

Toni S.: Totalment. De fet, es considera que la pràctica d’activitat física i els bons hàbits de son són dos dels sis pilars fonamentals d’un estil de vida saludable, juntament amb d’altres com la gestió de les emocions, les relacions personals, la nutrició, etc.

Olga: Exercici físic i activitat física són el mateix?

Toni S.: No són exactament el mateix. De fet, activitat física és qualsevol moviment que generi una despesa energètica. Si resulta que aquesta activitat física la fas de manera planificada i de manera regular, amb una intencionalitat, llavors és exercici. I si aquest exercici el fas de manera competitiva i sota unes regles, llavors ja l’anomenem esport.

Olga: Tota aquella gent que ara està pensant “jo amb dormir quatre hores en tinc prou i l’activitat física no està feta per a mi” s’ho hauria de repensar?

Albert F.: Sens dubte, en el sentit que sempre es poden intentar trobar punts intermedis entre fer esport cada dia i no fer-ne. La idea és intentar incrementar la freqüència i també intentar trobar espais i moments per poder estar més actius durant tot el dia. De fet, s’està acumulant l’evidència dels beneficis que té fer exercici de manera regular sobre l’estat d’ànim. Bàsicament, redueix la simptomatologia depressiva i l’ansietat, i millora el benestar i la qualitat de vida.

Olga: Als anys vuitanta del segle passat, al Japó va aparèixer el concepte de shínrin-yóku, el que aquí anomenem bany de bosc i que suposa endinsar-nos al bosc amb tots els sentits. Quaranta anys després, hi ha evidències científiques que avalen els beneficis psicològics de la pràctica d’aquesta activitat a la natura. Toni, tu ets coordinador, dèiem, de l’equip NAT (Nature, Activity and Therapy), que se centra en nous enfocaments terapèutics. L’impacte de les activitats esportives i de lleure varia en funció de l’entorn en què es desenvolupen? No és el mateix un bosc que la Diagonal de Barcelona?

Toni S.: Sí, totalment. De fet, fa moltes dècades que tenim evidència que la pràctica d’activitat física té un efecte beneficiós per a la salut en general i per a la salut mental en particular, però sabem de fa potser no tantes dècades, des de fa pocs anys, que si aquesta pràctica d’activitat física es fa en un context natural, tant si és verd com si és blau, és a dir, tant si és de mar com si és de muntanya, se’n potencia l’efecte beneficiós per a la salut mental.

Olga: Des d’aquest equip de recerca impulseu, dèiem, el projecte NAT. En què consisteix?

Toni S.: Bé, d’una banda estem investigant quins efectes sobre les emocions, els pensaments, el comportament i les relacions socials produeix la pràctica d’activitat física en la natura per promoure un canvi d’estil de vida saludable en la població general. Però d’altra banda, també estem investigant si la pràctica d’activitat física a la natura es pot combinar amb les teràpies psicològiques habituals per promoure els beneficis de salut en persones que tenen trastorns com, per exemple, el dolor crònic, trastorns d’ansietat, depressió, etc.

Olga: I quan vau començar a intuir que l’entorn sí que importava i que valia la pena fer un estudi, fer recerca?

Toni S.: Bé, és com tot. La ciència moltes vegades comença per la curiositat i per la casualitat. I en el nostre cas, érem un grup d’investigadors, professors de la Facultat de Psicologia de la UAB, que feia uns anys que estàvem compartint experiències de natura, experiències d’esports de risc a la muntanya i, a través de l’intercanvi d’opinions, vam prendre consciència que a tots ens estava passant el mateix: utilitzàvem la pràctica d’activitat física a la natura com una teràpia antiestrès d’una manera intuïtiva. Vam pensar “ostres, d’aquí podria sortir el germen per fer una recerca científica més sistemàtica”. De fet, vam començar a veure que hi havia altres grups de recerca que estaven investigant exactament el mateix i nosaltres ens hi vam afegir per fer una col·laboració i contribuir al coneixement científic en la mesura del possible.

Olga: Com esteu duent a terme la investigació?

Toni S.: A veure, el projecte de recerca NAT sobre teràpies d’activitat a la natura és molt ampli i, per tant, fem molts estudis i utilitzem moltes metodologies. Però, perquè s’entengui una miqueta el canvi de marc contextual, fa uns quants anys jo feia recerca al laboratori i això vol dir que portava una bata blanca i que rebia persones que participaven en sessions experimentals, les feia seure, els posava un munt de cables, elèctrodes, sensors..., i les posava davant d’una pantalla d’ordinador a fer proves matemàtiques, proves lingüístiques, i, mentrestant, jo avaluava els canvis fisiològics que s’hi produïen, que formen part de la resposta a l’estrès. Actualment, en el context del projecte NAT, quan he de preparar una sessió experimental, per dir-ho d’alguna manera, d’aquest estudi, el que m’he de posar no és una bata blanca, sinó unes botes, una motxilla, un hidratador i, sovint, a més a més, he d’agafar cordes, casc d’escalada..., o sigui, material esportiu de muntanya. Per tant, l’experiència des del punt de vista subjectiu, per a mi, també és...

Olga: És més enriquidora.

Toni S.: I terapèutica, per què no dir-ho.

Olga: Quins són els efectes de practicar activitat física a la natura? D’aquesta recerca, quan comenceu a tenir-ne conclusions, evidències? Què en sabeu?

Toni S.: El que sabem, a través de la modesta aportació que hem fet nosaltres al coneixement científic amb el nostre equip de recerca, però també el que se sap a través d’altres recerques que han fet altres grups d’investigació de tot el món, és que per a una mateixa pràctica d’activitat física, quan es fa en el medi natural, els beneficis són els mateixos però s’intensifiquen. En aquest cas no estem parlant de salut en general, sinó en particular de la salut mental i, per tant, aquells beneficis que ja se sap des de fa dècades que es produeixen en la pràctica d’activitat física de tota mena (reducció de l’ansietat, augment de les emocions positives i reducció de l’estrès i altres beneficis com, per exemple, millora de les capacitats de memòria i d’atenció) es potencien quan exactament la mateixa pràctica d’activitat física es realitza en aquest entorn natural, tant verd com blau, que comentava abans.

Olga: Llavors, també tindria sentit fer teràpia psicològica a la natura?

Toni S.: Totalment. De fet, s’ha publicat fa poc, fa setmanes, un estudi superinteressant en el qual això es posa de manifest en relació amb una teràpia que es fa servir habitualment i que se sap que és molt efectiva per tractar l’estrès, el MBCR (la traducció al català seria la reducció de l’estrès basada en mindfulness). Resulta que en aquest estudi es feien tres grups de persones: unes persones a qui s’aplicava aquesta teràpia en un context convencional, una sala tancada a un hospital; un segon grup a qui s’aplicava en un entorn artificial però a l’exterior, i un tercer grup en què es feia ja directament a la natura. Resultats: en tots tres grups hi havia millora de l’estrès, però aquell en el qual es potenciava l’efecte terapèutic era el que feia aquesta pràctica terapèutica en un context natural; de fet, en un context d’un parc natural.

Olga: Encara que fos jugar a escacs, per exemple?

Toni S.: En aquest cas no era jugar a escacs, era una teràpia psicològica molt concreta.

Olga: Però en qualsevol activitat física practicada a la natura es produeixen els mateixos efectes sobre la salut mental i el benestar emocional?

Toni S.: A veure, ho explicaré amb una analogia. Oi que les persones que van a un gimnàs utilitzen aparells diferents per treballar músculs diferents? I cadascun dels aparells genera un determinat efecte?

Olga: Mmm.

Toni S.: Doncs tenim la sospita (encara no l’evidència, comencem a construir l’evidència científica) que cada modalitat esportiva practicada a la natura podria produir efectes diferents en diferents àmbits de les emocions, del processament de la informació que fa el cervell, de les relacions interpersonals i del comportament en general. Ara bé, de la mateixa manera també puc dir que la pràctica d’activitat física en la natura té uns efectes comuns. Per exemple, en un estudi recent que acabem de fer (en el marc del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt: molta gent segurament deu haver pujat alguna vegada a la Mola, no?) hem comprovat que el trail running serveix més que no pas el senderisme per treballar l’atenció, la capacitat de concentració de les persones, però que en canvi, per treballar en l’autoestima, tant és practicar senderisme com practicar trail running. De la mateixa manera, per analogia, també es cert que qualsevol activitat esportiva que facis té uns beneficis sobre el metabolisme o sobre l’activitat cardiovascular.

Olga: Ara ja sabem que les activitats esportives i de lleure a l’entorn natural tenen un efecte positiu en el nostre benestar, però passa el mateix en les persones que pateixen un trastorn com la fibromiàlgia o el dolor crònic? Albert, tu ets membre del grup de recerca Investigació Psicològica en Fibromiàlgia i Dolor Crònic de la UAB. Hi ha abordatges no farmacològics que poden millorar el benestar de les persones que pateixen, com dèiem, fibromiàlgia o dolor crònic?

Albert F.: Sí, de mica en mica en van sorgint. Bàsicament són intervencions que combinen diferents tipus de tractaments, principalment psicoteràpia, teràpia cognitivoconductual, mindfulness, per exemple, com comentava en Toni, exercici físic terapèutic, que vol dir adaptat, acompanyat per un professional, i també educació en neurociència del dolor, que és un tipus d’educació que s’està veient que pot ser molt eficaç per a persones amb fibromiàlgia o dolor crònic. Llavors, aquest tipus d’intervencions, desafortunadament, no es fan a gaires llocs, encara, i de mica en mica van incrementant la seva presència en el sistema públic. L’exercici físic en aquest cas pot tenir un paper molt important a l’hora de posar en pràctica moltes de les eines que de fet es treballen tant des de la perspectiva de la psicoteràpia com des de la perspectiva de l’educació en neurociència del dolor.

Olga: Un dels projectes que coordines és el Cim Project, un club inclusiu de muntanya. En què consisteix?

Albert F.: No el coordino jo. En soc membre i soc responsable d’una àrea petiteta de recerca, de moment petiteta, en què bàsicament, d’una manera també solapada a l’abordatge que fan els companys de l’Autònoma, el que estem intentant és sobretot esbrinar quines tipologies d’exercici físic i en quins contextos poden ser útils, no només per a persones amb fibromiàlgia o dolor crònic, sinó en persones amb altres tipus de condicions mèdiques, bàsicament esclerosi múltiple, fatiga crònica, etc. El club inclusiu de muntanya es diu així amb la idea d’obrir les portes a persones que fins ara, fins al moment de trobar el club, mai havien tingut l’oportunitat o els recursos o l’acompanyament per poder accedir a l’entorn natural, el qual, com comentava el meu company, és tan eficaç i tan útil per treballar diferents aspectes relacionats amb la salut, no només en el sentit de reduir el malestar, sinó sobretot de potenciar el benestar. Aquesta entitat sense ànim de lucre està oberta a persones que tinguin interès a acostar-se a la muntanya i a fer aquest tipus d’intervencions, rebre aquest tipus d’intervencions, en un entorn natural.

Olga: Un dels objectius de les activitats que promocioneu des d’aquest club inclusiu és la inclusió de persones amb discapacitat, cronicitat o en procés d’envelliment. Fins a quin punt és important per a elles sumar-se a un tipus d’activitat que d’entrada no sembla que puguin practicar?

Albert F.: Realment, el fet de poder-se exposar a un repte d’aquesta mida, però ajustat a les necessitats de cada individu, és una oportunitat per poder-se posar a prova i també per poder potenciar altres aspectes que tenen a veure amb l’autoconfiança, amb l’autoestima, i de mica en mica anar tenint un estil de vida més actiu. Sens dubte, inicialment pot fer por el fet de fer exercici físic per exemple per a una persona amb fibromiàlgia, que pateix problemes relacionats amb el dolor i amb problemes de rigidesa al llarg de tot el dia i de fatiga, però el fet d’exposar-se d’una manera controlada, acompanyada, a aquests entorns i de mica en mica anar prosperant, anar assolint reptes, per a algunes d’aquestes persones pot ser un element que acaba tenint un rol important a les seves vides. S’han demostrat a elles mateixes que podien fer-ho i no només això, sinó que a través d’aquest viatge, a través d’anar assolint reptes, també la seva simptomatologia ha pogut millorar.

Olga: I quins canvis s’observen abans i després d’aquests banys de bosc?

Albert F.: Els banys de bosc serien una de les activitats que es podrien fer en aquest entorn natural, i en un estudi que just ara hem enviat a publicar hem observat canvis molt en la línia del que s’havia observat en altres col·lectius, en altres persones sense dolències: millores en la simptomatologia ansiosa, depressiva, i fins i tot (això és un aspecte interessant) millores en la fatiga, que és una cosa una mica curiosa perquè es tracta de fer exercici físic.

Olga: És possible?

Albert F.: Doncs sembla que sí. La fatiga és un element que està molt lligat a aspectes emocionals, i el fet de trobar-te millor des d’un punt de vista de l’ansietat i la simptomatologia depressiva probablement també té un efecte vigoritzant, energitzant. De moment estem observant els efectes dels banys de bosc, però hi ha moltes altres històries que encara no tenen recerca al darrere, com per exemple ascensions a cims o raquetes d’hivern, en què persones amb fibromiàlgia o fatiga crònica, acompanyades per un equip desinteressat de fisioterapeutes, psicòlegs, tècnics de muntanya i voluntaris, de manera conjunta han anat assolint reptes i a la vegada han anat millorant la seva qualitat de vida, que al final és el que importa.

Olga: Albert Feliu Soler i Toni Sanz Ruiz, doctors en Psicologia i professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Albert F.: A vosaltres.

Olga: I si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.