• Portada
02/2014

El paper de les fosfatases àcides en la malaltia de Glässer

malaltia de Glässer
En aquesta tesi es va proposar identificar i caracteritzar els gens responsables de l'activitat fosfatasa àcida en el bacteri Gram negativa Haemophilus parasuis. La seva importància resideix en el fet que aquests enzims juguen un paper fonamental en nombrosos processos, inclosa la patogènesi bacteriana. H. parasuis és l'agent etiològic de la malaltia de Glässer, cada vegada més comuna. Per primera vegada s'ha identificat i caracteritzat dues fosfatases d'aquest bacteri, però cal estudiar-les més en profunditat.

En els últims anys s'ha observat un augment d'infeccions respiratòries en porcs, incloses les produïdes per Haemophilus parasuis. L'increment d'aquest tipus de malalties s'associa a pràctiques de maneig dels animals, com ara el deslletament precoç, i a l'aparició de virus immunosupressors (per exemple, el Virus de la Síndrome Respiratòria i Reproductiva Porcina, conegut per les seves sigles en anglès, PRRSV). H. parasuis és un bacteri Gram negatiu, comú en el tracte respiratori superior porcí, que en determinades circumstàncies arriba a produir malaltia sistèmica o malaltia de Glässer.

Poc se sap sobre els mecanismes que porten a la producció de malaltia de Glässer. Aquesta tesi ha buscat ampliar aquest coneixement a través de l'estudi del bacteri, amb l'objectiu de millorar el control sobre una patologia cada vegada més present en el món porcí.

D'una banda, el fet que nous candidats vacunals fossin necessaris en la indústria porcina i, de l'altra, estudis previs que associaven fosfatases àcides amb virulència a altres bacteris, van induir a la Dra. Manrique a estudiar el paper de la fosfatasa àcida en H. parasuis. De fet, es va detectar activitat fosfatasa àcida en sobrenedants de cultius d'algunes soques d'H. parasuis.

Per primera vegada, s'ha identificat i caracteritzat parcialment dues fosfatases d'H. parasuis, la AphA i la PgpB. AphA és una fosfatasa àcida de classe B, que podria ser secretada pel bacteri. PgpB està probablement en la membrana, ja que té diversos dominis transmembrana que permetrien el seu ancoratge. No obstant això, cap d'aquestes fosfatases es correspon amb l'activitat detectada en el sobrenedant d'H. parasuis, ja que presenten activitat òptima a diferent pH i diferent susceptibilitat a inhibidors, com l'EDTA o el molibdat.

Els resultats obtinguts fonamenten la necessitat d'un estudi més aprofundit sobre el paper d'aquests enzims en la biologia d'aquest bacteri i el seu possible paper en la seva patogènia.


Gràfica: Espectre de MALDI-TOF, tècnica utilitzada per identificar les fosfatases H. parasuis.
 

Paula Constanza Manrique Ramírez

Referències

“Identification and partial characterization of acid phosphatases from Haemophilus parasuis”, tesi doctoral de Paula Constanza Manrique Ramírez, llegida al CReSA i dirigida per la Dra. Virginia Aragón, investigadora del CReSA-IRTA.

 
View low-bandwidth version