Venus a Google: Art clàssic a Internet
Aquesta tesi explora els discursos sobre l’art clàssic a Internet, mostrant les tensions existents en el si de la cultura occidental contemporània. Apareixen així les paradoxes nascudes de la generalització de l’ús de les noves tecnologies que, al mateix temps que democratitzen l’accés a la informació, generen contradiccions respecte l’autoritat i la legitimitat del coneixement. Posar una Venus a l’espai digital és un acte comunicatiu que resumeix l’essència d’una nova consciència: l’afirmació i empoderament de l’individu es produeix en relació proporcional a la seva capacitat de compartir informació.
Per mitjà d’una anàlisi del discurs, s’hi interpreten les noves pràctiques culturals que tendeixen a traslladar una part dels debats acadèmics a la perifèria, culminant-se el procés d’ensulsiada d’estructures de poder iniciada per la postmodernitat. Els discursos sobre l’art a Internet evidencien un fenomen que va més enllà de l’anomia postmoderna, que supera la crisi de valors i que dóna resposta al suposat esfondrament de la cultura.
Tot fent una anàlisi de les pràctiques culturals dutes a terme a la xarxa, ens adonem de la importància que té el camp artístic al voltant del qual s’estan construint un seguit de discursos que, en gran mesura, configuren el context socioideològic de les noves formes emergents de la cultura: aspectes com l’emancipació del subjecte femení, la reducció de l’art clàssic a logo en la societat de consum, el narcisisme digital, el problema de la propietat intel·lectual o el qüestionament de l’autoritat acadèmica són alguns dels trets d’aquesta nova cultura.
