• UABDivulga
20/04/2020

Urbanització sense desenvolupament

urbanitzsaciosensedesenvolupament
Quina és la relació entre la urbanització i el desenvolupament econòmic? Històricament, ambdós processos han anat de la mà; els països desenvolupats són ara per ara també els més urbanitzats. No obstant això, durant les últimes dècades, molts països en desenvolupament, especialment a l'Àfrica Subsahariana, han experimentat processos d'urbanització accelerada no necessàriament associats al desenvolupament econòmic. Pitjor encara, aquesta urbanització descontrolada, caracteritzada per mega-ciutats amb infraestructures deficients i milions de persones amuntegades en condicions de vida precàries, representa avui un dels principals reptes per al món en desenvolupament. I un factor determinant d'aquest fenomen d'urbanització sense desenvolupament és l'alt creixement poblacional que encara presenten molts països pobres.
Taxes d’urbanització i ciutats de més d'un milió d’habitants, 2015.

Vivim avui en un món urbà: mentre fa 50 anys al voltant d'un 30% de la població mundial vivia en zones urbanes, avui la xifra ronda el 55%, amb més de 4 mil milions de persones vivint en zones urbanes. A nivell mundial, i durant les últimes dècades, la urbanització s’ha accelerat, sobretot en països en desenvolupament. Amb això, les ciutats no han parat de créixer: el 1975 hi havia 13 mega-ciutats (amb més de 10 milions d'habitants cadascuna), Tòquio, una d'elles amb més de 20 milions. Avui hi ha almenys 32 mega-ciutats. D'aquestes, 26 es troben en països en desenvolupament i 9 d'elles ja tenen més de 20 milions d'habitants cadascuna. Hauria de preocupar aquesta urbanització accelerada i aquest creixement tan fort de les ciutats?

En el seu article publicat recentment a la revista Journal of Development Studies, David Castells-Quintana de la UAB, al costat de Hugh Wenban-Smith, han estudiat l'evolució de la urbanització i la mida de les ciutats al voltant del món durant les últimes 4 dècades. Així, han analitzat fins a quin punt la urbanització recent està o no relacionada amb el desenvolupament econòmic. L'anàlisi detallada de les dades que realitzen Castells-Quintana i Wenban-Smith en el seu article mostra que per a molts països en desenvolupament, sobretot els més pobres, podem parlar d'urbanització sense desenvolupament. Una urbanització que més aviat sembla explicada per la pressió que encara exerceixen les altes taxes de creixement poblacional a aquests països.

Tradicionalment, la urbanització havia implicat una transformació estructural, associada a la industrialització i al creixement econòmic. Aquesta va ser l'experiència de gairebé la totalitat dels països europeus. No obstant això, la urbanització recent de molts països en desenvolupament és el resultat d'una pressió demogràfica creixent en uns entorns rurals de condicions de vida precàries i minvants. El resultat és un creixement descontrolat de ciutats amb baixos nivells productius i qualitat de vida. Així, avui dia 1 de cada 3 residents urbans viu en suburbis urbans precaris; les ciutats no paren de créixer però la qualitat de vida a la majoria d'elles no ho fa.

En l'article, els autors proveeixen evidència empírica d'aquests processos d'urbanització sense creixement. De la mateixa manera, els autors expliquen aquest fenomen a partir d'un model teòric senzill, capaç de predir l'evolució de les principals ciutats del món a partir del creixement poblacional dels seus països. Amb això, l'article posa èmfasi en el repte de l'explosió demogràfica que molts països en desenvolupament encara experimenten i que ara per ara es tradueix en una urbanització descontrolada que posa en risc les perspectives de desenvolupament i de millors condicions de vida.

David Castells-Quintana
Departament d'Economia Aplicada
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Hugh Wenban-Smith, David-Castells Quintana (2019). Population Dynamics, Urbanisation without Growth, and the Rise of Megacities. The Journal of Development Studies https://doi.org/10.1080/00220388.2019.1702160

 
View low-bandwidth version