• UABDivulga
11/12/2017

Què podem fer per protegir les zones agrícoles al voltant de les grans ciutats?

que podem fer per protegir areas agricolas
Les delimitacions entre les grans ciutats dels països desenvolupats i les zones agrícoles que les envolten -l'Agricultura Periurbana (AP)- s’estan diluint per la intensa urbanització del sòl. Investigadors del Departament de Geografia de la UAB han estudiat els efectes d’aquest fenomen en els terrenys agrícoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre les cinc tipologies d’AP que han identificat, el Parc agrari del Baix Llobregat hauria de ser l’àrea principal a protegir. Els investigadors també proposen la creació d’una xarxa ecològica que integri els cinc tipus de terrenys per conservar els paisatges tradicionals i la seva biodiversitat.

En els darrers 50 anys, aproximadament, a causa dels intensos processos d'urbanització, en molts casos en forma discontinua i dispersa, la tradicional i clara divisió entre el sòl urbà i el rural ha perdut el sentit, donant lloc a paisatges fragmentats i zones de transició entre la ciutat i el camp amb una barreja heterogènia d'usos del sòl, incloent l’agrícola. L’aparició de noves funcions en l’agricultura periurbana (AP) és el resultat típic de les esmentades transformacions. En conseqüència, l’AP és un tipus d’activitat agrícola productiva d’interès per a la planificació urbana a causa de les seves funcions econòmiques, ambientals i socials. Malgrat aquest fet, encara existeix una manca de dades que fan necessàries anàlisis comparatives que relacionin les dinàmiques agrícoles amb les modificacions del paisatge perifèric en diferents contextos socioeconòmics.

Així, doncs, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a l’anàlisi de l’AP en països desenvolupats proposant una aproximació quantitativa per descriure els tipus d’activitats agrícoles i la seva estructura paisatgística. L’àrea d’estudi correspon a l’extingida Entitat Metropolitana del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que incloïa 33 municipis al voltant de la ciutat de Barcelona i cobria una àrea de 587 km2 amb una població de 3.2 milions. La metodologia pot contribuir al disseny més efectiu de mesures per a la conservació de les activitats agrícoles relacionada amb la contenció urbana i les estratègies de desenvolupament sostenible.

Després d’una breu anàlisi històrica de l’AP en l’àrea d’estudi, la nostra aproximació quantitativa ha consistit en tres processos: i) Una anàlisi estadística multivariant a escala municipal combinant dades de múltiples fonts les quals varen permetre la recerca de les dinàmiques de l’AP (entre 1960 i 2010) segons les estadístiques oficials emprant, per exemple, dades de població o el nombre d’explotacions agrícoles. ii) Una anàlisi quantitativa de la composició i estructura del paisatge basada en diverses mètriques espacials dels usos del sòl, amb l’objectiu de verificar els canvis i la possible fragmentació resultant dels antics sòls rurals. iii) La caracterització de les tipologies agrícoles homogènies d’acord amb els següents indicadors: perfil socio-demogràfic dels agricultors, la viabilitat econòmica, les funcions socio-ambientals i la preservació paisatgística.

Les cinc tipologies d’AP identificades (el parc agrari del Baix Llobregat, l’activitat agrícola en àrees forestals, el monocultiu de cereals, l’activitat agrícola en àrees protegides, i l’horta marginal) són les romanents històriques que mantenen un significatiu patrimoni social, cultural i ambiental, requerint, per tant, protecció. D’acord amb la nostra anàlisi territorial final, el parc agrari del Baix Llobregat hauria de ser l’àrea principal a protegir, donats els seus elevats valors socio-econòmics, ambientals i paisatgístics. La resta de tipologies d’AP poden ser també importants per mantenir la biodiversitat i els paisatges tradicionals, per actuar com a corredors ecològics i, finalment, per mantenir activitats socials i de lleure, entre altres funcions. D’aquí que la millora de la seva preservació és primordial a l’hora d’evitar més expansió urbana i la total desaparició de l’agricultura a l’àrea d’estudi. La nostra recerca, en conseqüència, reforça la idea de crear una xarxa ecològica policèntrica funcional de totes les tipologies d’AP integrades amb la vegetació natural.

La figura mostra algunes localitzacions de les cinc tipologies d’AP i la xarxa ecològica policèntrica funcional proposada finalment.


Fig. Fragments d’ortofotos representatius de cada tipologia d’agricultura periurbana. Figura a. Una part del Parc Agrari del Baix Llobregat, entre el Prat del Llobregat i Sant Boi de Llobregat. Figura b. Camps de pruneres en un entorn forestal. Figura c. Camps de cereal propers a la ciutat de Cerdanyola del Vallès. Figura d. Camps de vinyes al Parc de Collserola. Figura e. Horta marginal al municipi de Cerdanyola del Vallès. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Figura f. Mapa de la proposta final: xarxa funcional policèntrica de les cinc tipologies d’agricultura periurbana integrada amb corredors (sòl agrícola i forestal). Les zones prioritàries considerades en la proposta estan indicades amb fletxes. La localització de cada fragment mostrat anteriorment (a, b, c, d, i e) està ressaltada amb cercles. Font: elaboració pròpia.
 

Pere Serra Ruíz
Departament de Geografia
Àrea de Geografia Humana
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Pere Serra, David Saurí & Luca Salvati. Peri-urban agriculture in Barcelona: outlining landscape dynamics vis à vis socio-environmental functions. Landscape Research,2017 DOI: 10.1080/01426397.2017.1336758

 

 
View low-bandwidth version