UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les mutacions al gen K-ras són les alteracions en oncogens més freqüents al conjunt del càncer humà. Són molt freqüents al càncer de pàncrees (una malaltia molt letal les causes del a qual són en gran mesura desconegudes): les presenten entre un 75% i un 80% dels pacients. No se sap per què. D'altra banda, el gen K-ras és una "diana" molt atractiva per a algunes substàncies químiques cancerígenes. Però als humans es coneix molt poc sobre els factors ambientals i personals que contribueixen a causar aquestes mutacions a l'ADN.

Les mutacions als gens K-ras són adquirides (no heretades) i són un esdeveniment primerenc i fonamental a la gènesi del càncer de pàncrees exocrí. Tot i això, s'ha investigat molt poc la influència que el medi ambient té sobre la incidència i sobre la persistència de les mutacions als gens ras en els éssers humans.

Més de cent casos incidents de càncer de pàncrees exocrí van ser identificats prospectivament i entrevistats personalment durant el seu ingrés en un hospital. El consum d'aliments i nutrients es va mesurar mitjançant un qüestionari de freqüència d'ingesta d'aliments. Es va utilitzar regressió logística per comparar els 107 casos de càncer de pàncrees exocrí amb i sense mutacions en K-ras.

Les mutacions al gen K-ras van ser més comuns entre els individus que consumien diàriament llet i altres productes lactis que en aquells que no els consumien diàriament.

Els resultats d'aquesta recerca suggereixen que l'exposició a alguns components específics de la dieta o a contaminants químics de la dieta poden influir en l'acumulació de mutacions al gen K-ras en el càncer de pàncrees.

Una altra dada aportada per la recerca és un efecte positiu per part de la vitamina E. Segons les estimacions d'ingesta, com més alt és el consum de vitamina E, menys freqüent és la mutació del gen K-ras.

A més, els resultats d'aquest estudi contribueixen a conèixer millor els mecanismes causals d'altres càncers amb una alta freqüència de mutacions al gen K-ras (càncer de pulmó i d'intestí gros), i aporta dades rellevants per als científics que treballen en carcinogènesi en humans, dieta o càncer de pàncrees.

Els autors principals del projecte de recerca són Miquel Porta, catedràtic de salut pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, i altres investigadors de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), la Universitat Pompeu Fabra i altres cinc hospitals espanyols, entre ells, l'Hospital del Mar.

Els autors volen ser escrupolosament prudents sobre les possibles implicacions pràctiques d'aquest descobriment: abans de pensar en possibles aplicacions, els autors insisteixen en que és imprescindible que es realitzi altres estudis per veure si els resultats del seu estudi són corroborats o refutats.