• Portada
06/2007

Pacients joves i grans responen de manera diferent

Oclusió de vena central de la retina.
L'oclusió de vena central de la retina és una malaltia que apareix quan es produeix una obstrucció en el flux de la sang desoxigenada de la retina. Els autors d'aquest treball han estudiat l'eficàcia d'una nova tècnica quirúrgica contra aquesta malaltia en individus amb diferents edats per observar la diferent eficàcia que té el tractament en funció de l'edat del pacient.

Aquest article analitza l'eficàcia d'una tècnica quirúrgica d'aparició recent (la neurotomia òptica radial o RON) en el tractament de l'oclusió de vena central de la retina (OVCR) en 2 grups de pacients: grup1 < de 50 anys d'edat i grup 2 > 50 anys d'edat.

La OVCR és la segona patologia vascular retiniana després de la retinopatia diabètica i es dóna al voltant dels 60 anys d'edat de mitjana. Es produeix quan existeix una obstrucció en el retorn de la sang desoxigenada de la retina, fet que provoca l'acumulació de líquid (edema) en la zona de màxima visió de la retina (màcula), així com zones d'infart (Figura 1). Els principals factors de risc són la hipertensió arterial, la diabetes mellitus i el glaucoma crònic.

Quan es dóna en pacients més joves, es considera una malaltia més benigna i que en teoria és causada per alguna malaltia de base. Sovint l'evolució del quadre és diferent tot i que no hi ha publicacions concloents sobre la prevalença de la majoria de factors de risc hereditaris.

La història natural de la OVCR ha mostrat que l'evolució d'aquesta malaltia depèn sobretot del nivell de visió que presenten els pacients en el moment del diagnòstic, de manera que aquells pacients que presenten una visió per sota de 0.1-0.2 tenen un pronòstic visual molt pobre.

En l'estudi que presenten els autors s'avaluen 43 pacients que tenen una visió inicial < 0.2; s'analitzen els factors de risc i tots els pacients són sotmesos a aquesta intervenció quirúrgica que té com a finalitat millorar la circulació de la vena central de la retina. Es controla l'evolució visual durant 12 mesos posteriors al tractament i la disminució de l'edema de la retina ( utilitzant l'OCT que és un escánner de la retina que en mesura el gruix).

Entre els resultats obtinguts destaca el fet que els factors de risc vascular foren més freqüents en el grup 2 (tal i com era ja conegut) i que entre els pacients del grup 1 el número de factors de risc hereditaris era escàs.

En relació als resultats visuals, aquests foren millors en el grup dels joves; aquest fet es dóna en altres patologies de la retina, ja que en pacients joves la retina té major capacitat de recuperar la seva funció normal. En tots dos grups millorà l'edema retinià i les hemorràgies (figura 2) . Tot i la millor evolució en el grup dels joves, la patologia no es pot considerar "benigna" ja que la visió final és igualment pobre.

Per tant, l'estudi conclou que en ambdós grups de pacients la tècnica és eficaç però amb millors resultats funcionals en els joves.

José García Arumi

Referències

J. García-Arumí, A. Boixadera, V. Martínez-Castillo i cols. "Radial Optic Neurotomy: comparison of outcome in younger vs older patients". AMERICAN JOURNAL OF OPHTHALMOLOGY, 143 (1): 134-140 JAN 2007.

 
View low-bandwidth version