UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada (Egolab-GRAFO) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha establert, gràcies a l'estudi que ha realitzat sobre una mostra de 29 casos d'explotacions agràries i/o ramaderes, que a Catalunya el perfil dels neocamperols i les neocamperoles oscila entre els 30 i 40 anys d'edat i compta amb formació secundària o professional. La majoria prové d'àmbits urbans i aquestes competències heretades i adquirides juguen un paper fonamental en l'estabilitat econòmica de les unitats productives, sobretot amb relació a l'ús de gestions amb l'administració. Mitjançant aquest estudi, han proposat una gradació dels 29 projectes en funció de la seva orientació econòmica -de menor a major presència en l'economia de mercat- tenint en compte l'autorepresentació que els integrants dels grups fan de si mateixos.

Distingeixen en l'extrem més allunyat de l'economia de mercat la nova pagesia que fa servir l'agricultura i la ramaderia com un complement per a la seva subsistència i que ocasionalment ven el seu excedent; en el centre es troba la nova pagesia que orienta la producció a la venda i, a més, té una altra font d'ingressos per a la seva subsistència; i en l'altre extrem, el més inserit en l'economia de mercat, trobem la nova pagesia que depèn exclusivament de la venda del seu producte per subsistir (pot incloure ajudes o subvencions destinades a aquest negoci). Aquests models no són fixos, sinó que es pot transitar d'un a un altre amb més facilitat que en altres períodes de la història, a conseqüència de l'acció proactiva de les institucions i les polítiques públiques en aquest camp. La tendència dels projectes és adquirir cada vegada més eines de l'economia de mercat, encara que en alguns casos també s'ha vist el moviment contrari, com per exemple la diversificació de les estratègies per a l'autosubsistència.

En tots els casos s'ha observat com diferents grups trobaran diversos obstacles legals  i/o burocràtics en la consecució dels objectius. El context social i econòmic, especialment la crisi iniciada el 2008, ha influït, a més, de forma diversa sobre els tres grups. Mentre que per al primer ha significat un increment de l'acceptació de l'estil de vida de les comunitats i projectes agroecològics rurals, per al segon i tercer ha suposat la saturació del nínxol de mercat del producte ecològic i l'increment en la competència.

Si en alguna cosa s'assemblen les neocamperoles i els neocamperols estudiats a Catalunya als que estudia la literatura antropològica tradicional és l'estat de vulnerabilitat constant que presenten. Entre les principals dificultats a les quals s'enfronten trobem qüestions sobre l'accés a la terra, la regulació de la producció a través de polítiques públiques i l'accés a mesures de protecció social, com són les prestacions.