UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els patrons alimentaris problemàtics (com lluites i conflictes amb el menjar) i dificultats gastrointestinals primerenques són factors rellevants per al desenvolupament de trastorns alimentaris a la vida adulta, com l’anorèxia i la bulímia. Les actituds dels nens envers el menjar i la pròpia avaluació que fan de la salut estan influenciades pels pares i el seu context familiar. Els progenitors són responsables de l’accés als aliments dels seus fills, operen com a models i ofereixen reforçaments/càstigs per a determinats comportaments alimentaris.

L’objectiu del nostre estudi fou avaluar si els patrons alimentaris individuals i familiars i la selecció d’aliments durant la infància i la primera adolescència s’associen amb patologia alimentària en població femenina adulta espanyola. La mostra estava composta per un alt nombre de pacients amb trastorn alimentari i per controls sans.

Es van trobar dos importants predictors a la infància de posterior patologia alimentària: saltar l’esmorzar i un consum excessiu de dolços i snacks. No esmorzar és emprat habitualment com a mètode de reducció del pes en règims conduits per dones joves, i també s’acostuma a relacionar amb altres hàbits adversos com fumar, ús d’alcohol i baixa freqüència d’exercici. La ingesta excessiva de dolços-snacks es relaciona específicament amb conflictes i dificultats envers l’educació sobre els menjars-aliments.

A més, les actituds desadaptatives dels pares envers els aliments van incrementar la probabilitat de que les seves filles desenvolupessin bulímia nerviosa. Les pacients amb aquest trastorn van informar de relacions pare-filla més pobres, menys empatia paternal i sobreprotecció.

Finalment, es va observar que l’absència de patrons regulars envers els menjars a la infància i l’ús dels aliments com a recompensa s’associava a un índex de massa corporal superior durant l’inici de la vida adulta.

Conseqüentment, els programes dissenyats per millorar patrons alimentaris durant la infància i la primera adolescència han d’abordar un ampli conjunt de factors contextuals. La família ha d’estar informada de la importància d’estructurar i compartir les hores dels menjars (en especial els esmorzars), de limitar l’accés a dolços-snacks i de la rellevància per promoure dietes sanes des d’edats primerenques. La interacció social a les hores dels menjars fomenta que els nens puguin experimentar-les constructivament i pot ajudar a crear en els més petits actituds positives envers els aliments que persisteixin al llarg dels anys següents.