UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El marc de referència aplicatiu es concreta en un estudi de camp, que considera aproximacions quantitatives i qualitatives. En el primer cas, es van considerar els establiments educacionales particulars del sector orient de Santiago de Xile; en el segon, es va comptar amb la participació de tres establiments educacionales que utilitzen el model de formació en centres de manera habitual i que estan localitzats en el nord, centre i sud del país.

L'estudi entén la formació en centres com una modalitat que aglutina als docents d'un determinat centre educatiu considerant les seves pròpies necessitats, experiències i pràctiques, per construir des d'allí nous aprenentatges que donin resposta als seus específics requeriments.

Considera a la formació en centres com un model que permet la innovació, amb elements que l'afavoriran i altres que la dificultaran. Dintre dels primers, ressalten el treball col·laboratiu i el concepte de canvi; entre els segons i entre uns altres, el factor temps i el propi desgast de la professió docent.

El model de formació en centres considera a l'establiment escolar com a eix generador de l'activitat formativa, que, desenvolupant-se segons les característiques del centre i del seu professorat, permet que els participants s'impliquin en el seu disseny i que fomenta l'autoformació. La seva aplicació afavoreix el desenvolupament professional i el del propi centre per mitjà del treball col·laboratiu, potenciant processos d'investigació aplicada i de contrast d'experiències. Vincula així els coneixements teòrics a la pròpia pràctica, permetent solucions directes a les necessitats plantejades.

Com a conclusions, l'estudi assenyala, entre unes altres, que en la realitat xilena:

*Les accions formatives s'han caracteritzat per ser inorgàniques, individualistes, verticalistes, instrumentalistes, orientades cap a la correcció, frontals, dirigides gairebé en exclusiva al professor d'aula i presentant escassa relació amb l'experiència dels seus destinataris.

*Sobreabunden indicacions i discursos sobre la importància de la formació docent. No obstant això, fins a aquí, no s'ha considerat el protagonisme de la pròpia escola en el quefer de la formació professional dels professors, aspecte transcendental a l'hora de planejar-se el tema de la qualitat.

*S'ha d'entendre que l'escola és el lloc de privilegi on es realitzen les relacions socials, polítiques i escolars: Centres educacionales autònoms i amb capacitat de gestió pedagògica i administrativa són necessaris si es vol treballar amb majors possibilitats d'èxit en la formació permanent centrada en l'escola.

*Es fa indispensable discutir i redefinir el rol dels docents enfront del nou currículum que es planteja i als últims models de gestió que es proposen. És urgent contar amb espais horitzontals d'anàlisis, reflexió i deliberació sobre la pròpia pràctica; cal fer que els models de formació estiguin vinculats a la realitat laboral; i és de vital importància que es faci efectiu el treball interdisciplinari i es potenciï el treball de i en col·laboració.

*És peremptori, finalment, considerar les escoles com comunitats professionals d'aprenentatge, enfortint així l'optimització de les pràctiques docents i afavorint que els estudiants siguin millors aprenents.

"Mentre l'espai laboral no es converteixi en un espai d'aprenentatge, l'aprenentatge seguirà sent una idea atractiva però perifèrica", Senge (1999: 36).