La desigualtat espacial a Equador: un enfocament de bretxes estructurals (2002-2017)
En la seva tesi, Ramiro Canelos Salazar, analitza els principals determinants de les desigualtats territorials subnacionals en el particular cas d’Equador. L’estudi aprofundeix en determinants com l’heterogeneïtat estructural i el nivell d’interacció i concertació dels actors locals contribuint d’aquesta manera a una millor comprensió del debat econòmic i social en la ciutat.
Diversos organismes internacionals, com la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina (CEPAL), ONU i Banc Mundial, situen a l'Ecuador, entre d'altres com la regió més desigual del món. Particularment en el cas de l'Equador les desigualtats es reflecteixen en els patrons d'organització espacial i en les significatives diferències entre els diferents ritmes i nivells de desenvolupament i de creixement econòmic de les diferents unitats territorials. Aquesta tesi analitza, a través de les principals aportacions teòriques agafades del pensament neo-estructuralista i neo-institucionalista i des d'una visió més àmplia del concepte de desenvolupament, els principals determinants de les desigualtats territorials subnacionals.
Els resultats estableixen una taxonomia de desenvolupament a nivell de ciutats que reflecteix una dramàtica realitat per la magnitud de la desigualtat territorial i amb una clara tendència a persistir i ampliar-se. Els determinants que caracteritzen aquest panorama territorial es troben en les condicions de partida històriques relacionades amb estructures institucionals que van privilegiar la concentració econòmica i productiva territorial. A partir d'allí, les disparitats territorials han evolucionat reforçant-se cada vegada més i es reflecteixen en totes les dimensions: econòmiques, socials, institucionals i espacials.
Posteriorment s'aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'heterogeneïtat estructural aplicat a un estudi de cas comparatiu on la ciutat és la unitat d'anàlisi. En aquest sentit, es confirma que aquesta heterogeneïtat és la font principal que determina el nivell i evolució de les desigualtats territorials les característiques de les quals són similars al nivell nacional; però, a les ciutats, les disparitats arriben a magnituds exacerbades i es reprodueixen a través de les estructures productives poc diversificades sectorialment, un mercat de l'ocupació de baixa productivitat amb massiva presència d'informalitat laboral i condicions socials adverses en comparació amb les grans ciutats.
La tesi es complementa amb un estudi qualitatiu que analitza el nivell d'interacció i concertació d'actors locals el qual és considerat factor fonamental en el desenvolupament territorial. Els resultats mostren una feble institucionalitat local amb un alt grau de desarticulació i escassa interactivitat dels seus actors, constituint-se d'aquesta manera, en un altre factor que incideix en les desigualtats territorials i en el seu baix desenvolupament.
El present estudi pretén contribuir a la comprensió del fenomen de la desigualtat territorial com input acadèmic per a l'elaboració de polítiques públiques locals i enriquir el debat del desenvolupament econòmic i social a la ciutat.
Ramiro Canelos Salazar
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
Tesi doctoral. La desigualdad espacial en Ecuador: un enfoque de brechas estructurales (2002-2017). Ramiro Canelos Salazar. Defensada al programa de doctorat en Geografia. Dirigida per les doctores Montserrat Pallarès i Ana Vera.
