L'escalfament global, El Niño i el desert
Els sistemes àrids i semiàrids d'arreu del món han perdut la major part de la seva vegetació arbòria i la seva biodiversiat degut a la sobreexplotació forestal, l'herbivoria i l'agricultura de subsistència. Aquests sistemes es destinen a la producció ramadera, però com que la productivitat és generalment molt baixa, l'erosió dels sòls esdevé un problema greu en molts casos, punt que preocupa enormement la comunitat internacional, no només per la poca productivitat del sistema, sinó també perquè és l'inici del camí cap a la desertització. Països com Perú i Xile pateixen aquests efectes des de fa anys.
El fenomen conegut com El Niño és la principal causa de variació climàtica interanual del nostre planeta. La presència d'El Niño té una periodicitat temporal variable, entre 3 i 6 anys, i també una gran variabilitat de la seva intensitat i, per tant, dels seus efectes. A la costa del Pacífic d'Amèrica Llatina, aquests efectes es mostren com augments de la precipitació, amb intensitats diferents segons el lloc. Així, al nord del Perú, la pluja pot arribar a augmentar 25 vegades, com va passar els anys 1983 i 1998, però a la regió central de Xile, l'augment és sovint més lleuger o, en alguns casos, inexistent.
El projecte de cooperació internacional ELNIÑO, tenia com a objectiu principal estudiar com la reducció de l'herbivoria, juntament amb un increment de la disponibilitat d'aigua deguda al fenomen d'El Niño, podia ser utilitzada per estimular la regeneració d'arbres i arbustos en ecosistemes semiàrids de Xile i el Perú. Per això, necessitàvem saber la relació entre l'establiment i el creixement de la vegetació, i el clima. Vàrem escollir dues espècies àmpliament representades a Amèrica Llatina i molt utilitzades per les comunitats rurals, el Prosopis pallida, al Perú, i el Prosopis chilensis, a Xile, i vàrem agafar-ne mostres seguint un gradient latitudinal: des del nord del Perú fins el centre de Xile.
El nostres resultats van mostrar que, malgrat la distància que separa les distribucions de les dues espècies, ambdues presentaven respostes similars. El creixement de les dues espècies està positivament correlacionat amb la precipitació, però no amb la temperatura. Al nord del Perú, la precipitació i el creixement presenten cicles d'uns 3 anys, periodicitat que coincideix amb l'ocurrència d'El Niño. Per altra banda, al sud del Perú i al centre de de Xile, precipitació, creixement i El Niño també mostren una ciclicitat paral·lela, però en aquest cas de freqüència menor.
A nivell local, hem demostrat que aquestes espècies responen positivament i significativa a la precipitació. Això vol dir que, en anys en què El Niño tingui una moderada intensitat, es podrien recuperar zones mitjançant programes de reforestació en zones protegides dels herbívors. I la intensitat amb què arriba el fenomen es pot preveure amb mesos d'antel·lació.
A nivell més global, l'escalfament global del planeta pot provocar un augment de les precipitacions en moltes de les zones semiàrides del món. El mateix fenomen d'El Niño podria veure augmentada la seva intensitat i freqüència, segons alguns models. Així, tot i que en aquests moments les zones semiàrides juguen un paper poc important en els balanços de carboni mundials, el probable augment de la seva vegetació degut al cambi climàtic podria convertir aquests sistemes en importants embornals de carboni.
