L’aventura d’excavar a la Cova de la Pedrera: espeleologia i paleontologia es donen la mà
Del 9 de març al 3 d’abril, membres de l’ICP, la Federació Catalana d’Espeleologia i del Conflent Spéleo Club de Prades, sota la supervisió de Manel Llenas i Joan Madurell-Malapeira (ICP) i Jean-Louis Pérez (CSC), han realitzat treballs de documentació i extracció de les restes fòssils en superfície a les diferents galeries de la Cova de la Pedrera (Grotte de la Carrière, en francès). Malgrat que la cova es coneixia des del 1951, no va ser fins al 2012 que membres de l’ICP van descobrir el seu extraordinari potencial com a jaciment.
Només en la superfície de les galeries estudiades els investigadors han recollit més de 2.000 fòssils que inclouen també restes de gat fer, petits rosegadors i talps. Paral·lelament a aquest treball s’ha realitzat un sondatge d’un per dos metres en un dels punts topogràficament més baixos de la cavitat que ha permès recuperar in situ més de 500 restes de grans mamífers com ara óssos de les cavernes, óssos bruns, lleons, llops, hienes, cérvols i petits remugants de fa uns 400.000 anys. La gran biodiversitat ha sorprès els mateixos investigadors. “No només hi trobem una excepcional varietat de faunes sinó que, a més, es correspon a una època molt poc coneguda a l’Europa mediterrània”, explica Joan Madurell-Malapeira.
Imatge 1: Excavació de fòssils in situ. Foto: Ivette Susanna.
Durant el Plistocè mitjà (fa entre 781.000 i 126.000 anys) es van produir diversos cicles glacials amb alguns episodis on els casquets polars van créixer fins a arribar al paral·lel 40 (prop del qual hi trobem ciutats actuals com Nova York o Barcelona) amb períodes interglacials més càlids. Aquesta inestabilitat climàtica va afectar especialment l’hemisferi Nord, condicionant de manera notable la distribució latitudinal de les espècies de grans mamífers i provocant la desaparició de moltes d’elles. La Cova de la Pedrera sembla ser (a l’espera d’estudis posteriors que en confirmin una datació acurada) una finestra ideal per entendre millor tots aquests canvis.
Excavar en condicions extremes
El present projecte d’investigació Projet de sondage paléontologique dans la Grotte de la Carrièrie (Corneilla-de-Conflent, Pyrénées Orientales) ha estat possible gràcies a l’ajuda i autorització de la Direction Départamentale des Territoires et de la Mer de la Préfète des Pyrénées-Orientales de Perpignan i a l’ajuda desinteressada d’Ivette Susanna (ICP), Miquel Nebot, Teresa Hernández i Julià González (Secció Villalta FCE i ICP) durant el transcurs dels treballs de camp.
L’extracció dels fòssils ha estat un procés força dificultós i no exempt de riscos degut al difícil accés a la cavitat. “Excavar dins de coves sempre és complicat logísticament: sovint cal traslladar tot el material tècnic necessari, aigua i menjar diversos quilòmetres a peu des del punt on arriben els vehicles fins a l’interior de la cova. A la Cova de la Pedrera s’ha hagut d’obrir un camí nou més accessible a la cavitat desbrossant molts metres de recorregut i posteriorment muntar un sistema de cordes per poder accedir a la cova en condicions òptimes”, explica Madurell-Malapeira. El material va ser extret i traslladat fins als vehicles mitjançant un complex sistema de tirolines per evitar un desnivell que s’havia de fer a peu i que permetés baixar els fòssils i mostres de sediment d’una manera segura i ràpida. Al vídeo es pot veure el difícil accés a la Cova de la Pedrera.
Lachambre, la mare de totes les coves
La Cova de la Pedrera es troba a la muntanya d’Embullà a prop de Vilafranca de Conflent, a la Catalunya Nord, al peu del Canigó. Aquesta muntanya és molt coneguda perquè que amaga la cova més gran de la Catalunya Nord, la Cova Lachambre amb 26,8 km de recorregut total. El seu sistema càrstic inclou tota una sèrie de petites coves accessòries topogràficament més altes com la Cova de la Pedrera.
La Cova Lachambre va ser descoberta l’any 1981 i deu el nom al seu primer explorador. És una xarxa de galeries pràcticament al mateix nivell i presenta una sèrie de coves accessòries al seu voltant, algunes separades tan sols uns quants metres de la cova principal. Una d’aquestes és la cova de Vidatripà on l’any passat ja es van inventariar més de 150 punts amb restes paleontològiques entre les quals hi ha un gran nombre d’osseres (caus d’óssos) i urpades a les parets.
Imatge superior esquerra: Treballs de documentació dins d’una de les galeries de la Cova de la Pedrera. Foto: Teresa Hernández.
