UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La prevenció del suïcidi és un repte global. Existeix una creixent evidència de que oferir contacte actiu a les persones que han intentat suïcidar-se té un impacte significatiu en la reducció del risc de desenllaços fatals. En l'actualitat, les intervencions síncrones basades en tecnologia remota, com ara el seguiment telefònic o la telepsiquiatria mitjançant videoconferència, estan guanyant terreny com a estratègies que faciliten l'accés immediat i flexible al suport durant períodes de major vulnerabilitat.

Per tal d'investigar l'efecte d'aquestes noves eines, un equip d’investigació de la UAB i de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT-CERCA) ha dut a terme una revisió sistemàtica i metaanàlisi (Comendador et al., 2025) de 28 assaigs clínics que incloïen més de 20.000 persones amb historial de conducta suïcida que havien rebut intervencions remotes síncrones. 

Els resultats obtinguts indiquen que aquestes intervencions van ser eficaces en la prevenció de la repetició d'intents de suïcidi, ja que al cap d'un mes el risc que els participants fessin un nou intent de suïcidi era un 73% del risc comparat amb pacients sense intervenció remota (grup control). Aquesta eficàcia va assolir un màxim al cap de sis mesos, període en què la probabilitat de repetició de l'intent de suïcidi era del 56% respecte al grup de control. Això implica una reducció del risc del 44% en el grup d’intervenció. A més, l'efecte beneficiós es va mantenir als dotze mesos, amb una probabilitat de repetició del 68% respecte al grup control.

L’estudi també va trobar un efecte significatiu en la reducció de les morts per suïcidi a llarg termini. Als divuit mesos de seguiment, la probabilitat de mort per suïcidi va ser aproximadament cinc vegades menor (un 18% de la probabilitat) en el grup que va rebre la intervenció remota en comparació amb un grup control.

Un aspecte notable del treball és la diferència observada entre la conducta i l'impacte en la dimensió cognitiva, ja que no es va trobar una reducció estadísticament significativa de la ideació suïcida que acompanyés la reducció tant en reintents com en morts consumades. Això suggereix que el mecanisme darrere de l'eficàcia pot estar més relacionat amb la gestió del risc i la prevenció del pas de la ideació suïcida a l'acció, que no pas amb la disminució dels pensaments per si mateixos.

La investigació conclou que l'evidència emergent dóna suport a l'ús de la telemedicina en la prevenció del suïcidi, ja que aquestes intervencions augmentarien el vincle social (o "connectivitat") i fomentarien l'adhesió al tractament habitual. Per maximitzar l'eficàcia en la reducció de mortalitat per suïcidi, es recomana adoptar protocols d'intervenció que incloguin intervencions de contacte precoç, preferiblement en un màxim de set dies després de l'alta hospitalària, i amb seguiment a llarg termini d'uns 12 mesos.