UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Descriure els éssers vius amb els quals compartim la Terra és una tasca urgent en un context de canvi global i extincions massives. En el cas d'animals i plantes tenim una idea aproximada del nombre total d'espècies, però amb els microorganismes la nostra ignorància és enorme. Algunes estimacions diuen que convivim amb 10¹² espècies de microorganismes i solament hi ha descrits uns milers. Per això, avançar en la descripció d'espècies microbianes és un pas essencial en la bona direcció.

Investigadors del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i de la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT) – Universitat de València, han caracteritzat un nou microorganisme que representa un nou gènere i una nova espècie de la família de bacteris Cellvibrionaceae, dins de la classe de les Gammaproteobacteria. Aquest bacteri es va aïllar a partir d'aigua de mar superficial procedent de la Badia de Blanes, en la Mar Mediterrània, i per això es va proposar el nom Thalassocella blandensis (Thalassocella: una cèl·lula de la mar, blandensis: pertanyent a Blande o Blanda, el nom que els romans utilitzaven per a la ciutat de Blanes).

Els membres de la família Cellvibrionaceae viuen en ambients marins i posseeixen la capacitat de degradar una àmplia varietat de compostos polisacarídics, com la cel·lulosa, l'agar, el midó o la quitina entre d'altres. Algunes de les seves espècies estableixen relacions simbiòtiques amb mol·luscs o algues, o bé s'han aïllat d'aigua de mar costanera, o de sediments. T. blandensis concretament és un bacteri Gram-negatiu, amb forma de bacil i mòbil, a causa de la presència d'un únic flagel en un extrem de la cèl·lula. És estrictament aeròbic i quimioorganoheterotròfic (significa que utilitza compostos orgànics per a créixer). És capaç d'usar cel·lulosa com a única font de carboni i energia, però també pot utilitzar diversos carbohidrats, àcids orgànics i aminoàcids. És un bacteri mesòfil (creix a temperatures intermèdies), neutròfil (requereix pH neutre) i moderadament halòfil, amb un requeriment absolut de sodi i de magnesi per al seu creixement.

La seqüenciació del genoma de T. blandensis va mostrar que té una grandària de 6.085.336 parells de bases i va confirmar la presència d'una gran varietat de gens amb un ampli potencial de degradació de polisacàrids, tal com exhibeixen altres membres de la família Cellvibrionaceae, com ara Agarilytica rhodophyticola, Teredinibacter turnerae, Saccharophagus degradans o Agaribacterium haliotis, que conformen un mateix clade al costat de T. blandensis. No obstant això, la baixa similitud genètica i fenotípica d'aquest microorganisme amb altres espècies pertanyents a aquest grup indiquen que T. blandensis representa un nou gènere i una nova espècie dins de la família Cellvibrionaceae.