Guia clínica per a la prevenció de l'ictus
Les persones que es troben en situació de risc vascular elevat són més propenses a patir un ictus, la qual cosa pot provocar una discapacitat permanent o, fins i tot, la mort. Poder incidir en la prevenció precoç en aquelles persones que no l'han patit, i actuar de manera intensa en les que ja han sofert un ictus, és un dels objectius estratègics del Ministeri de Sanitat i Política Social en redactar una guia per a la promoció de la salut i la prevenció de malalties prevalents. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han participat en la elaboració d'una versió breu sobre aquesta guia, publicada a Medicina Clínica.
Els ictus són causa de mort o discapacitat permanent en les persones que el pateixen. Els ictus són més freqüents en persones amb un risc vascular elevat: edat avançada, homes, amb estils o hàbits de vida poc saludables, amb hipertensió o xifres elevades de colesterol. Incidir però, de forma precoç, en la prevenció de l'ictus en aquelles persones que encara no l'han patit (prevenció primària) així com actuar de manera intensa en les persones que ja l'han patit (prevenció secundària) són estratègies que poden aportar grans beneficis per la seva eficàcia i el seu baix cost.
El Ministeri de Sanitat i Política Social ha impulsat aquesta guia a través de l'Agència d'Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques i ha estat coordinada pel Centre Cochrane Iberoamericà. Han participat en la seva elaboració un nombrós grup d'autors i revisors de diverses especialitats mèdiques. El document complet i les seves versions (guia ràpida, eines de consulta, material per a pacients) poden consultar-se en el catàleg de GuiaSalud així com a la web del Centre Cochrane (http://www.cochrane.es/guias/ictus.pdf). També ha estat publicada en versió breu en una revista d’ampla difusió en el nostre entorn.
La guia es distingeix per aprofundir en la prevenció primària de l'ictus, sobretot en la modificació de certs hàbits de vida (tabaquisme, consum d'alcohol, sedentarisme, dieta). A més a més actualitza la més recent informació sobre el tractament de l'obesitat, hipertensió, diabetis, dislipèmia, cardiopaties embolígena o altres alteracions menys freqüents. En l'abordatge de la prevenció secundària de l'ictus hi ha acord en que les intervencions, farmacològiques o no farmacològiques, han de ser intenses i ambicioses en l'objectiu de prevenir un nou ictus.
Finalment, la guia insisteix en la valoració del risc vascular global amb alguna de les taules actualment disponibles (SCORE o REGICOR) i també que les intervencions s'han d'orientar a la reducció d'aquest risc. Sens dubte la seva consulta serà d'utilitat per al metge general i l'especialista en l'àmbit de l'assistència primària.
Referències
"Guía de práctica clínica sobre prevención primaria y secundaria del ictus". Rigau Comas, David; Álvarez-Sabín, José; Gil Núñez, Antonio; Abilleira Castells, Sonia; Borràs Perez, Francesc Xavier; Armario García, Pedro; Arrieta Antón, Enrique; Marañón Fernández, Eugenio; Martí Canales, Juan Carlos; Morales Ortiz, Ana; Reverter Calatayud, Juan Carlos; Sancristóbal Velasco, Esther; Sola Arnau, Ivan; Alonso Coello, Pablo. MEDICINA CLINICA, 133 (19): 754-762 NOV 21 2009.
