UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La síndrome de l'aprimament multisistèmic post deslletament o circovirosi porcina és una malaltia del porc distribuïda per tot el món i que genera quantioses pèrdues econòmiques en la producció porcina. L'agent etiològic essencial d'aquesta malaltia és un virus ADN de cadena simple, el circovirus porcí de tipus 2 (PCV2). No obstant això, la circovirosi porcina és considerada una patologia multifactorial, ja que la seva aparició en condicions de camp, requereix normalment de diversos factors de risc o desencadenants a part de la infecció viral.

La interleuquina 10 (IL-10) és una citoquina antiinflamatòria, produïda per diverses cèl·lules del sistema immune, com macròfags, cèl·lules dendrítiques (CD), cèl·lules B i diversos subtipus de cèl·lules T CD4 (helper) i CD8 (citotòxiques). Aquesta citocina és capaç d'inhibir l'activitat de les cèl·lules T helper, de les natural killer (NK) i dels macròfags, cèl·lules totes elles necessàries per a la correcta eliminació dels patògens.
Diversos estudis han evidenciat una hiperregulació d'aquesta citoquina en porcs afectats de manera subclínica amb PCV2 i també en animals amb circovirosi porcina, suggerint que la IL-10 podria jugar un paper important en la immunosupressió present en aquesta síndrome.

El principal objectiu d'aquest treball ha estat elucidar el paper de la IL-10 en la circovirosi porcina, estudiant i caracteritzant la distribució de les diferents subpoblacions de cèl·lules immunes involucrades en la secreció de la IL-10 en la melsa de porcs afectats per circovirosi porcina.

Per aquest estudi s'han utilitzat mostres de nou porcs convencionals de 11-12 setmanes d'edat provinents de granges comercials del nord-est d'Espanya que tenien un historial de circovirosi porcina. S'han recollit mostres de melses d'animals sans i d'animals amb circovirosi porcina. S'ha determinat la càrrega viral en sèrum usant una PCR convencional i també una PCR quantitativa a temps real.

La distribució de les diferents subpoblacions de cèl·lules immunes secretores involucrades en la producció de IL-10 a la melsa dels porcs estudiats ha estat avaluada per immunofluorescència. La tècnica d'immunofluorescència indirecta s'ha realitzat en seccions congelades de melsa i s'han usat anticossos específics per al inmunofenotipaje de les cèl·lules productores d'IL-10 i de les cèl·lules infectades amb PCV2. A més, s'han utilitzat anticossos enfront dels marcadors específics per al fenotipatge de les subpoblacions de cèl·lules del sistema immune. Els nuclis s'han marcat amb DAPI.

Els resultats més importants obtinguts en aquest estudi han estat que les subpoplaciones de monòcits / macròfags (CD163), T helper (CD4), i els T citotòxics (CD8) produeixen IL-10 en la melsa i el nombre de cèl·lules productores d'IL- 10 ha estat més gran en els animals amb circovirosi porcina que en els animals sans. A més, les cèl·lules que produïen IL-10 no estaven infectades amb PCV2 (Fig.2) i estaven localitzades sobretot en el teixit limfoide periarteriolar (PALS), a la polpa blanca de la melsa (Fig. 3)