UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Durant els segles XVII i XVIII, l’actual Biblioteca de Catalunya albergava l’hospital de la Santa Creu, que havia aglutinat els centres de salut i hospitalaris de la zona, i que es convertí en hospital general durant la Guerra de Successió. Fou l’hospital més important de Barcelona durant l’època moderna.

En aquells temps, però, el cos mèdic s’organitzava de manera ben diferent a l’actual. Els metges, els que havien estudiat medicina als Estudis o ja més tard a les Universitats, ocupaven l’esglaó superior de la jerarquia: observaven des de lluny, donaven ordres i no tocaven mai el pacient. A les seves ordres hi havia els qui assenyalaven allò que ells deien sobre el cos del pacient i, encara per sota, hi havia els cirurgians.

Els cirurgians, lluny de ser acadèmics encara (no seran un grup acadèmicament format fins a al segle XVIII) es formaven en gremis de la manera tradicional, és a dir, passant pels càrrecs d’aprenent, oficial i mestre i eren anomenats barbers, ja que, a part de les tasques de dissecció, també s’ocupaven de tallar els cabells i afaitar els pacients de l’Hospital, és a dir, eren els artesans del tallar, els qui feien anar les mans.

En aquell hospital hi havia, i encara es conserva i es pot visitar, un teatre d’anatomia on es feien, els mesos de fred (per evitar les males olors...), les disseccions per a les classes d’anatomia. Les disseccions es feien amb els cossos dels condemnats a mort, però aviat aquests no van ser suficients i s’usaven els cossos dels que havien patit pitjor sort dins de l’hospital.

El teatre d’anatomia es trobava entre l’hospital i el cementiri d’El Corralet, que actualment ha esdevingut els jardins del Doctor Fleming. Amb els alumnes asseguts a les grades en forma d'amfiteatre circular al voltant d'una taula de marbre giratòria i amb un forat al mig per a la dessagnació, el metge impartia la classe assegut a la seva cadira (la seva càtedra), donava ordres a l’”assenyalador” i el barber tallava on li havien assenyalat.


Gelosies de la planta superior des d'on les classes benestants podien assistir a les sessions de dissecció, que eren obertes, sense ser observats.

Pagat per la ciutat, hi havia un cos de barbers-cirurgians, municipal, els desospitadors. S’anomenaven així perquè s’encarregaven de dilucidar les sospites sobre certes morts de la ciutat: s’encarregaven de verificar si una mort havia estat o no per enverinament, etc. Les autòpsies de l’època, un cos de “forenses” municipal. I és que planava la por que es repetís l’epidèmia de mitjans del segle XVII i a l’Hospital de la Santa Creu aquests antics CSI s’encarregaren de les disseccions anatòmiques per detectar l’aparició d’un possible nou brot de pesta.