UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els macroforaminífers són éssers, tant fòssils com vivents, constituïts per una única cèl·lula, que adquireix una mida excepcional (podem arribar a 15 centímetres de diàmetre) si se la compara amb les cèl·lules dels organismes pluricel.lulars que formen teixits i òrgans. La seva superfície cel·lular és fixada mitjançant una closca mineralitzada, què actua com a protecció de les parts internes del protoplasma i com a endosquelet amb propietats mecàniques. En aquesta closca, extremadament complexa  i obtinguda per creixement discontinu en successives etapes de creixement, queda reflectida l'ontogènia de cada individu. Això, a les formes fòssils, permet diferenciar les estructures que són canviants a traves dels temps geològics, les quals serveixen per conèixer l'edat de les roques que contenen els fòssils, d'aquelles que deriven d'una adaptació al hàbitat o medi de vida.

Als treballs publicats recentment es descriuen gèneres i espècies d'un interval de temps comprès entre els  87 i 66 milions d'anys. Aquesta època te una rellevància especial perquè en ella va tenir lloc, desprès de la extinció en massa del límit Cenomania-Turonià (la sisena extinció més gran de la història de la Terra, que havia fet desaparèixer la majoria del macroforaminífers existents, fa 94 milions d'anys),  l'aparició de grups nous, morfològica i estructuralment molt complexes. Durant aquesta època, hi ha primer una etapa d'èxit i diversificació  dels macroforaminífers, que és seguida per un altra etapa on predomina l'adaptació a una estratègia de vida conservadora (estratègia k) extrema. Aquesta nova etapa es manté en el temps en tant les condicions ambientals no canvien. Es una època d'exclusivitat, en què uns taxons dominen sobre els altres, la qual cosa comporta un fort endemisme i una reducció de la diversitat, amb la formació de bioprovíncies. Tres bioprovíncies de macroforaminífers es van desenvolupar durant el Cretaci superior: la bioprovíncia del Carib, la Pirenenca  i la Tetisiana. Cal remarcar que la bioprovíncia Pirenenca, situada a on ara hi ha els Pirineus, s'obria a  l'oceà Atlàntic pel golf de Biscaia, però vers l'est no mantenia comunicació amb el mar Tetis.