UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les nàusees i vòmits postoperatoris (NVPO) són events molt freqüents en pacients sotmesos a una anestèsia general. Les causes són molt diverses, però fonamentalment atribuïbles al tipus de cirurgia (abdominal, mamària, etc.) i a molts dels fàrmacs emprats en l'anestèsia (gasos anestèsics, per exemple). Hi ha factors que predisposen a l'aparició d'aquest desagradable efecte advers, com és el sexe (les dones ho pateixen més que els homes), el mal del viatger (les persones qua es maregen en cotxe o vaixell en pateixen més), com d'altres que en donen protecció (ser fumador/a). A més, a banda de ser un efecte advers temut pels pacients, quan apareix pot comportar complicacions mèdiques (alteracions analítiques) i tenir un impacte econòmic significatiu (retard de l'alta hospitalària, reingrés en cas de vòmits, etc.).

L'administració dels fàrmacs emprats en el tractament de les NVPO, el antiemètics, té dos objectius: la no aparició de NVPO en pacients de risc, administrant-los abans i durant la cirurgia (profilaxis antiemètica) i la seva desaparició quan els pacients postoperats els pateixen (tractament de NVPO establerts). Dissortadament, molts d'aquests fàrmacs, com l'ondansetron o el droperidol poden interactuar negativament amb altres sistemes fisiològics, com és el cas de la transmissió del dolor i el trànsit intestinal. El nostre grup de investigació va realitzar experiments amb ratolins (per qüestions ètiques no realitzables en humans) per tal d'esbrinar quin és el tipus d'interacció farmacològica que es dóna entre el antiemètics i un analgèsic molt emprat en el tractament del dolor postoperatori moderat/ intens, el tramadol. El resultat de les nostres investigacions revelà que la interacció resultant de la combinació de tramadol ambondansetron o droperidol fou antagonística, és a dir, que aquests últims restaven poder analgèsic al tramadol.

En investigacions posteriors, vam trobar que combinant el tramadol amb un  corticoide amb coneguda acció antiemètica (dexametasona), la interacció fou sinèrgica, és a dir, la dexametasona potenciava l'efecte analgèsic. La nostra recomanació clínica és co-administrar tramadol i dexametasona, i evitar tractar els pacients amb tramadol i ondansetron o droperidol en el període postoperatori.

La recent publicació d'una editorial a la revista americana Anesthesia and Analgesia, suggerint la posibilitat d'administrar profilàcticament els fàrmacs antiemètics a tot pacient a qui s'haguès de sotmetre a una anestèsia general, ens va animar a enviar una carta al director per tal d'alertar de les possibles interaccions farmacològiques (alguna d'elles prou nociva pels pacients) que se'n poden derivar. La nostra opinió és que és preferible administrar aquests fàrmacs només als pacients que tenen un risc intermig o alt de patir nàusees i vòmits desprès de la cirurgia.