• UABDivulga
07/02/2018

Com afronten els docents d'Espanyol com a llengua estrangera els incidents crítics?

¿Cómo afrontan los docentes de español como lengua extranjera los incidentes críticos?
En un estudi realitzat en l'Estat Espanyol per la UAB i la UVigo, en el marc del projecte internacional CRITICedu, s'han investigat els tipus i freqüències d'incidents crítics (IC) amb els quals es troben els docents d'Espanyol com a Llengua Estrangera, la seva gravetat, i els tipus de respostes d'afrontament per part d'aquests docents segons siguin nadius o no i segons la seva antiguitat.

Un alumne italià diu a la seva professora d'espanyol que no vol aprendre la llengua perquè els espanyols consideren “una festa” el maltractar a un toro en una plaça pública. La seva professora es queda sorpresa i bloquejada; al final replica que del que es tracta és d'aprendre la llengua i no de ser com ells. Sembla evident que aquesta resposta és, com a mínim, poc afortunada perquè ni justifica l'interès d'aprendre una nova llengua ni desmunta el prejudici manifestat per l'alumne. El que ha passat podríem considerar-ho un incident crític (IC), una situació inesperada que desestabilitza emocionalment a qui la rep de manera que la seva resposta resulta desajustada i crea un context conflictiu que s’haurà d'afrontar.

En l'actualitat, les investigacions sobre formació del professorat coincideixen a situar les emocions i sentiments dels docents en un lloc privilegiat com a factors de canvi de la identitat professional, sent els IC i la seva detecció un dels dispositius que ha rebut més atenció per el seu impacte emocional. En aquest sentit, a partir d'un estudi recent realitzat entre la UAB i la UVigo, amb la participació de 115 docents d'Espanyol com a Llengua Estrangera (ELE), s'ha pogut esbrinar que entre els IC que resulten més freqüents i impactants per als docents d'aquesta disciplina es troben els relacionats amb la comprensió de mètodes i propòsits educatius, així com aquells que tenen la seva base en el tractament dels prejudicis lingüístics i en les dificultats de coordinació entre els docents. Per la seva banda, els problemes relatius a la desmotivació i avaluació, tot i no ser els més freqüents, van resultar ser els més desequilibrants.

Quant als tipus de respostes d'afrontament, sobresurten les de caràcter innovador, solucions que impliquen un canvi global i estructural sobre el planificat, en els temes relacionats amb la cultura, així com amb la comprensió i coherència de la matèria; les respostes més estratègiques, on es produeixen modificacions locals sense que això produeixi un canvi general, afecten l'avaluació, la desmotivació per desinterès dels alumnes i la manca de coordinació amb altres companys; finalment, el tractament dels prejudicis i la desmotivació per manca d'amenitat de les classes reben respostes de caràcter reactiu i sense opció a canvis en el que està establert.

La mateixa investigació va mostrar, a més, que els docents nadius se senten més compromesos a l'hora d'abordar incidents relacionats amb la cultura espanyola, és a dir, amb la seva cultura. No obstant això, va resultar paradoxal esbrinar que són els professors amb menys experiència, en oposició als experimentats, els que s'inclinen més cap a respostes estratègiques i innovadores quan es troben davant de conductes inadequades o de desinterès per les classes. Tot sembla indicar que els equips docents d'ELE poden beneficiar-se de la presència de docents nadius i estrangers amb diferent grau d'experiència per aprofitar el compromís d'uns, així com la motivació i expectatives positives dels altres. D'aquesta manera tots dos afrontaran amb més garanties d'èxit els incidents que es produeixin en els seus diversos contextos acadèmics.

Paula Reyes Álvarez Bernárdez
Universytet Mikolaia Kopernika, Torun, Poland
paulareyes@umk.pl
 
Carles Monereo Font
Universitat Autònoma de Barcelona
carles.monereo@uab.cat

Referències