• UABDivulga
23/03/2023

Avaluació de l'ús de transmissors passius integrats per al marcatge d'urodels

un urodel a la mà amb guants d'una persona

Un estudi on participen investigadors del grup de recerca WildCoM del Departament de Medicina i Cirurgia Animals de la UAB, i del CReSA, ha analitzat el marcatge amb transmissors passius integrats en urodels revisant la literatura existent i dissenyant un nou mètode d’implantació. Els resultats de la recerca apunten la necessitat de millorar els mètodes d’implantació i estandarditzar aquests protocols segons les diferents espècies.

Foto: Ignasi Marco

Els amfibis son els vertebrats més amenaçats de la Terra, amb més d’un 41% de les especies en perill d’extinció. Dins dels amfibis, els urodels (salamandres i tritons) s’enfronten encara a majors reptes de conservació, arribant a ser 400 de 701 especies amenaçades. Per tal de gestionar i conservar la diversitat d’amfibis, la capacitat de monitoritzar les dinàmiques poblacionals i l’impacte de diverses amenaces per a la conservació és crucial. Els estudis de captura-marcatge-recaptura (CMR) són eines fonamentals en ecologia de poblacions, ja que proporcionen estimacions de supervivència, moviment i tendència poblacional. Les dades de CMR també permeten investigar aspectes rellevants de l’ecologia de les malalties i de l’impacte d’aquestes en les poblacions salvatges.

L’ús de transmissors passius integrats (PIT tags) en urodels s’ha popularitzat per marcar individus en estudis poblacionals i d’ecologia de les malalties. Els PIT son microxips encapsulats en vidre que proporcionen un codi alfanumèric únic, oferint una identificació permanent i inequívoca per a cada individu. La implantació dels PIT es pot fer mitjançant una injecció o quirúrgicament, bé sota la pell, al múscul o a la cavitat celòmica. Tot i ser un procediment relativament senzill, aquest marcatge pot afectar al comportament i a la supervivència dels individus marcats. L’experiència del personal així com la validació dels protocols de marcatge estan altament recomanats per assegurar el benestar animal i la retenció dels PIT. La pèrdua de les marques o la mort dels animals poden introduir biaixos i disminuir la precisió de les estimacions, conduint a estratègies inefectives per a la gestió de les poblacions.

Els objectius del nostre estudi van ser: 1) analitzar la literatura existent respecte l’ús de PIT en urodels; 2) determinar si les característiques de l’espècie i els mètodes d’implantació influencien la probabilitat de rebuig dels PIT en el estudis; i 3) avaluar experimentalment un mètode d’implantació de PIT subcutani sense anestèsia en tres espècies d’urodels europeus. Per tal de fer-ho, hem revisat de forma sistemàtica la bibliografia relacionada amb l’ús de PIT en urodels, classificat i examinat factors relacionats amb l’espècie d’urodel, disseny de l’estudi, mètodes d’implantació i resultats en tots els estudis.

D’entre els 51 articles científics que complien els nostres criteris de selecció, el resultat més remarcable va ser la falta d’informació i estandardització dels protocols d’implantació. La majoria d’estudis no presentaven descripcions completes de factors que poden influenciar enormement la probabilitat de rebuig del PIT i tenir impactes en el benestar animal (per exemple, la mida del PIT, lloc d’implantació en l’animal, ús d’anestèsia, esterilitat o tancament de la ferida). No hem identificat cap factor que sigui un bon predictor de rebuig del PIT. Això suggereix que l’efectivitat dels PIT és altament específica de l’espècie i mètode d’implantació utilitzats. El nostre mètode d’implantació va resultar ser fiable en salamandra (Salamandra salamandra) i ofegabous (Pleurodeles waltl), mentre que no es una tècnica adequada per tritó pirinenc (Calotriton asper; un 66,6% dels animals van rebutjar el PIT).

En conclusió, recomanem posar més èmfasi en la descripció dels mètodes d’implantació, assegurar el benestar animal i dur a terme assajos en captivitat per a cada espècie i protocol abans de marcar urodels amb PIT al camp. Analitzar críticament els mètodes d’implantació així com avaluar el seu us en diferents especies és essencial per assegurar la validesa de futurs estudis científics i estratègies de conservació en urodels.

Maria Puig Ribas (1), Paula Alonso Almorox (1), Johan Espunyes (1), Albert Martínez Silvestre (2), Oscar Cabezón (1,3)

(1) Wildlife Conservation Medicine Research Group (WildCoM), Departament de Medicina i Cirurgia Animals. Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

(2) Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC).

(3) Unitat Mixta d’Investigació IRTA-UAB en Sanitat Animal. Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA). Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Referències

Ribas MP, Alonso-Almorox P, Espunyes J, Martínez-Silvestre A, Cabezón O. (2022). Evaluation of passive integrated transponder tags for marking urodelesEcological Indicators145, 109690. doi: 10.1016/j.ecolind.2022.109690

 
View low-bandwidth version