UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les Orexines (també anomenades hipocretines) són una classe de neuropèptids recentment descrits amb producció localitzada a l’hipotàlem (lateral i posterior) i amb ampla projecció a regions límbiques, tronco-encefàliques i corticals. Estudis actuals han relacionat ambdós pèptids (Orexina-A i -B) amb funcions tan diverses com la ingesta de menjar/beguda, estabilització del cicle son/vigília, d’homeòstasis (particularment amb la regulació de la despesa d’energia), els sistemes de recompensa i també amb determinats processos cognitius.

D’altra banda, l’anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per un pes corporal anormalment baix, por intensa a guanyar pes i percepció distorsionada de la imatge corporal. Els estudis disponibles fins a la data actual evidencien que la severa malnutrició que acompanya aquest trastorn afecta a tot l’organisme (incloent-hi el funcionament cerebral), i que amb l’evolució clínica es produeix un deteriorament en el rendiment de funcions neuropsicològiques com la capacitat de flexibilitat cognitiva o la presa de decisions. Precisament, aquests dèficits al funcionament executiu podrien estar afavorint estils de pensament poc flexibles i mantenint distorsions a la percepció de la pròpia autoimatge, la qual cosa sustentaria la ingesta reduïda d’aliments i contribuiria a la falta d’eficiència de les actuals intervencions terapèutiques (especialment en pacients de llarga evolució).

Existeix la sospita que les Orexines contribueixen al fenotip clínic de l’anorèxia nerviosa, malgrat que es desconeix quin rol exerceixen i els mecanismes subjacents. Un estudi realitzat sota la direcció clínica dels Doctors Fernando Fernández-Aranda i Susana Jiménez-Murcia (Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge) i la direcció metodològica de la Doctora Roser Granero-Pérez (Departament de Psicobiologia i Metodologia, UAB) va explorar quina és la relació entre les concentracions plasmàtiques d’Orexina-A i el funcionament neuropsicològic en un grup clínic de n=51 dones amb diagnòstic d’anorèxia nerviosa, agafant com a referència el patró d’associacions obtingut en un grup control de dones sense trastorn alimentari. Els resultats evidenciaren que els nivells d’Orexina-A i el rendiment en proves cognitives en el grup clínic varen ser significativament inferiors als obtinguts al grup control, i que la concentració reduïda d’aquest neuropèptid s’associava a pitjor resultat en tasques de flexibilitat cognitiva i presa de decisions en situació de risc.

El present estudi obre noves vies per a l’estudi de les interaccions entre l’Orexina-A i els sistemes que regulen l’homeòstasi energètica i les emocions, en particular en pacients amb diagnòstic d’anorèxia nerviosa. Els resultats obtinguts tenen rellevància en l’àmbit de la intervenció, ja que poden contribuir al desenvolupament de nous plans terapèutics en trastorns de la conducta alimentària (per exemple estratègies farmacològiques complementàries a les psicoteràpies presents que maximitzin la probabilitat d’èxit a curt i llarg termini).