UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El càncer colorectal és una de les causes principals de mortalitat per càncer a tot el món. En l'última dècada la supervivència mitjana ha augmentat significativament amb la introducció de noves quimioteràpies citotòxiques i teràpies biològiques. Notablement, la definició de marcadors moleculars predictius de benefici amb agents que tenen com a diana el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR - epidermal growth factor receptor) ha portat importants avenços en el tractament personalitzat del càncer colorectal.

Dades derivades de múltiples estudis clínics indiquen que mutacions en el gen KRAS poden ser considerades un biomarcador altament específic d'absència de resposta als anticossos monoclonals (AcMo) anti-EGFR. A la primera línia de tractament, anàlisix retrospectives d'assaigs clínics fase II i III comparant quimioteràpia estàndard basada en 5-fluorouracil i oxaliplatí o irinotecan amb addició de cetuximab o panitumumab confirmen que el benefici del AcMo està restringit als pacients amb tumors KRAS no mutat .

Pacients amb malaltia refractària a la quimioteràpia també presenten avantatges en la supervivència amb fàrmacs que bloquegen l'EGFR únicament si no es troben mutacions en KRAS. Cal tenir en consideració, que la concordança en l'estatus de mutacions en KRAS entre el tumor primari i les metàstasis és superior al 90% en múltiples sèries. Igualment, hi ha evidència que les mutacions en BRAF són un factor de mal pronòstic en càncer colorectal. No obstant això, el valor predictiu de les mutacions per absència de benefici amb AcMo anti-EGFR en la primera línia de tractament de malaltia avançada no ha estat demostrada encara. El valor predictiu de mutacions o desregulacions en la via de senyalització del EGFR com NRAS, PIK3CA o pèrdua d'expressió de PTEN està sota intensa recerca.


Prevalença de desregulacions de la via de l'EGFR i resposta a anticossos monoclonals que inhibeixen EGFR en càncer colorectal refractari a la quimioteràpia estàndard. Amb l'anàlisi molecular podem identificar el subgrup de pacients (15%) que presenta benefici amb l'ús d'aquesta teràpia (sense mutacions en KRAS, BRAF, NRAS, PIK3CA o pèrdua de PTEN).


Encara que l'intent d'identificar factors predictius d'eficàcia amb teràpies anti-angiogèniques hagin estat decebedors, la recerca en aquest camp va a maximitzar l'índex terapèutic d'aquests agents antineoplàsics. Possibles biomarcadors de resposta durant el tractament inclouen canvis en estudis d'imatge (ressonància magnètica amb anàlisi de perfusió), reducció en cèl lules endotelials en el sèrum i canvis en mesures circulants, com a factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF - vascular endothelial growth factor) .

A més, l'estatus d'inestabilitat de microsatèl·lits (MSI - microsatellite instability) i marcadors moleculars relacionats amb el metabolisme dels agents quimioteràpics ha demostrat una capacitat prometedora a seleccionar pacients amb més possibilitats de respondre a agents citotòxics. Pacients amb càncer colorectal i MSI no presenten millora en termes de supervivència lliure de la malaltia o supervivència global amb quimioteràpia adjuvant basada en 5-fluorouracil quan comparem amb pacients tractats només amb cirurgia. De fet, aquest tractament en pacients amb càncer colorectal estadis II i amb MSI pot tenir efecte perjudicial.

En els últims anys, el valor predictiu de signatures genòmiques per al benefici de quimioteràpia adjuvant en càncer colorectal localitzat està sent investigat. Diferents plataformes han demostrat que assajos multigènics quantifiquen el risc de recurrència millor que els criteris clinicopatològics convencionals. La validació prospectiva d'aquestes dades està indicada. Per concloure, és evident que la determinació de factors predictius moleculars abans de la selecció de quimioteràpia ens apropar del paradigma del tractament individualitzat del càncer colorectal.