Defenses de tesi

Descripció:

L’Institut d’Estudis Europeus i la Facultat de Dret de la UAB organitzen, el proper 8 de maig a les 12 h, la conferència «El paper de tribunal de justícia de la UE en un context internacional en canvi», amb motiu de la celebració del Dia d’Europa. La sessió tindrà lloc a l’aula magna de la Facultat de Dret de la UAB. 

La xerrada anirà a càrrec de José Martín, jutge i advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Martín analitzarà el paper clau que desenvolupa el TJUE en un context de canvi internacional, marcat per canvis polítics, jurídics i geoestratègics que posen a prova el funcionament i la projecció del dret europeu. A més, tancarà l'acte una intervenció de la secretària general de la UAB, Esther Zapater.

Ubicació: Aula magna de la Facultat de Dret

Data: Divendres 8, De maig de 2026 - 12:00h

Descripció:

Palestine: Culture, Identify and Heritage és una exposició que proposa un viatge cultural per les diverses ciutats palestines i la seva diversitat paisatgística, tradicional, patrimonial i quotidiana. Amb la intenció d’evitar una mirada única i ressaltar la cultura pròpia de cada territori, s’exposen materials visuals, artístics i educatius que conviden a reflexionar sobre la identitat i el paper de la cultura. 

L’exposició clourà en un acte  que commemorarà la Nakba i es farà un recorregut guiat per l’exposició.

Exposició realitzada en el marc del projecte Beyond Postmemory, en col·laboració amb la Casa Palestina d’Aragó i sota el comissariat de la Dra. Enas Hamidi. 

Ubicació: Biblioteca d’Humanitats de la UAB

Data: Divendres 8, De maig de 2026 - 13:00h

Descripció:

Els dies 9 i 10 de maig, el Parc Tecnològica de Barcelona Activa acull la Interhack BCN 2026, que organitzen la UAB, la UB, la UPF i la UPC. Es tracta d'una cursa de 36 hores on equips formats per una dissenyadora d'una universitat, un programador d'una altra i una persona visionària d'una tercera s'asseuen a la mateixa taula per veure què passa quan el talent es barreja.

Ubicació: Parc Tecnològic, Barcelona Activa (C. Marie Curie, 8-14, Barcelona)

Data: Dissabte 9, De maig de 2026 - 09:00h

Descripció:

Els dies 9 i 10 de maig, el Parc Tecnològic de Barcelona Activa acull la Interhack BCN 2026, que organitzen la UAB, la UB, la UPF i la UPC. Es tracta d'una cursa de 36 hores on equips formats per una dissenyadora d'una universitat, un programador d'una altra i una persona visionària d'una tercera s'asseuen a la mateixa taula per veure què passa quan el talent es barreja.

Ubicació: Parc Tecnològic, Barcelona Activa (C. Marie Curie, 8-14, Barcelona)

Data: Diumenge 10, De maig de 2026 - 09:00h

Descripció:

L'Institut Metròpoli, situat al campus de Bellaterra i el qual forma part la UAB, organitza la sessió «El paper dels municipis en l’educació i la justícia territorial» el dia 11 de maig, a les 9.30 h. L’activitat tindrà lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison, a Barcelona. Es presentarà el número 68 de la revista Papers, que analitza el rol dels ens locals en les polítiques educatives. El monogràfic tracta sobre la importància del paper dels municipis tot identificant punts crítics, proposant alternatives i encoratjant els ajuntaments a ser més proactius en l'establiment de les polítiques educatives diverses en els àmbits urbans, d’habitatge i serveis sanitaris i socials, entre d’altres. En tots els casos, és una oportunitat per garantir una major equitat educativa i justícia social. 

A les 9.30 h, tindrà lloc la presentació de l’acte a càrrec de Juan Carlos Migoya, gerent de l’Institut Metròpoli i Joan Josep Galiano, president delegat de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona; a continuació, es durà a terme l’exposició de la revista Papers: «Educació i justícia territorial: el paper dels municipis en la reducció de desigualtats» per Andreu Termes, investigador de l’Institut Metròpoli i coordinador acadèmic de la mateixa revista; a les 10 h, hi haurà una taula rodona on es tractarà el rol dels municipis en la governança multinivell de l’educació. Hi intervindran Roger Barres, investigador de l’Institut Metròpoli; Jordi Collet, catedràtic de sociologia de l’educació de la Universitat de Vic; Joan Carles Navarro, cap del Departament d'Educació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat; Lídia Garcia, gerent de Serveis Educatius de la Diputació de Barcelona; i la sessió serà moderada de nou per l’investigador Andreu Termes; a les 11.45 h, es durà a terme una altra taula rodona on hi participaran Jaume Blasco, analista independent de polítiques; Xavier Bonal, catedràtic de sociologia de la UAB; Marta Domènech, coordinadra de l’Aliança Educació 360; i Maribel García, professora de sociologia de la UAB. Per assistir-hi, és necessària una inscripció prèvia a través del formulari. 

Ubicació: Espai Francesca Bonnemaison (Carrer de Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona)

Data: Dilluns 11, De maig de 2026 - 09:30h

Descripció:

Aquest seminari reuneix idees i estudis emergents sobre conceptes planetaris i canvi climàtic amb estudis de diversos casos de radiocomunicació: els usos humans de les ones de ràdio en l'espectre electromagnètic.

Ens centrarem en la meteorologia, la radioastronomia i la gestió global de l'espectre radioelèctric durant la Guerra Freda. L'auge de la radioastronomia als anys trenta i quaranta va augmentar el reconeixement de la importància de l'espectre radioelèctric en la recerca i el coneixement a nivell planetari i extraplanetàri. Les assignacions inicials de la Unió International de Telecomunicacions (UIT) de freqüències de radio essencials per a la radioastronomia als anys cinquanta (i als anys seixanta, els satèl·lits meteorològics) van protegir l'espectre i el «silenci radioelèctric» per a les freqüències de radio extraplanetàries, crucials per a les missions espacials i els satèl·lits; tanmateix, aquests esforços de protecció van ser i encara són sovint soscavats per interessos corporatius desitjosos d'accedir i controlar tant espectre radioelèctric com sigui possible, especialment en el segle XXI, on l'espectre radioelèctric es considera un recurs escàs.

L'estudi de cas utilitzat en aquest seminari és el de 24 GHz, un ample de banda crucial que abans estava protegit per a la recopilació passiva de dades per mesurar els nivells atmosfèrics de vapor d'aigua planetari i que ara està autoritzat per a serveis comercials mitjançant subhastes governamentals de l'espectre radioelèctric, contaminant així les dades.

James Schwoch és professor a la Universitat Northwestern, amb nomenaments al Departament d'Estudis de Comunicació, al Programa de Ciència i Cultura Humana, als programes de doctorat en Mitjans de Comunicació, Tecnologia i Societat i en Tecnologia i Comportament Social, i al grup de doctorat en Medi Ambient, Cultura i Societat. També pertany al Departament de Ciències de la Terra, Ambientals i Planetàries, al Programa de Política Ambiental i Cultura, i és professor afiliat a l'Institut Trienens per a la Sostenibilitat i l'Energia, i a l'Institut Buffett d'Afers Globals de la Northwestern. Schwoch desenvolupa la seva recerca i docència en àrees relacionades amb els mitjans de comunicació globals, la història dels mitjans de comunicació, l'espai exterior i els límits planetaris. Ha publicat set llibres i nombrosos articles, i el seu llibre més recent és Wired Into Nature: The Telegraph and the North American Frontier (University of Illinois Press, 2018). És col·laborador del Centre per a la Protecció del Cel Nocturn de les Interferències de les Constel·lacions de Satèlits (IAU-CPS) de la Unió Astronòmica Internacional.

Enllaç per seguir el seminari: https://meet.jit.si/Climasat_Schwoch_11May

Aquesta activitat forma part de la serie de seminaris sobre «Dades, satèl·lits i medi ambient» del projecte ERC-StG CLIMASAT.

Ubicació: En línia

Data: Dilluns 11, De maig de 2026 - 12:30h

Data fi: Dilluns 11, De maig de 2026 - 16:00h