“Aprendre a fer que la relació amb el consum no sigui perjudicial, és el més important”

08/10/2020

Eulàlia Sot, Psicologia UAB ’97, compta amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit de la drogodependència, actualment treballa en la prevenció de drogues i promoció de la salut a l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Parlem amb ella de la metodologia entre iguals, dels diferents abordatges segons l’edat de consum o de en quin punt un consum es comença a considerar problemàtic.
 

Per què vas decidir estudiar Psicologia?
Sempre m’havia atret poder entendre a les persones, els nostres pensaments, emocions, com ens relacionem, tota aquesta complexitat de les relacions humanes. També pensava que era una professió que podia tenir una utilitat pels altres. 

Com van ser els teus anys d’estudi a la UAB?
Tinc molt bon record de l’Autònoma. Sempre dic que la Universitat no és només un lloc on anem a estudiar, sinó que és un lloc també de vida, perquè per cicle vital, són uns anys en els quals et qüestiones moltes coses. I a part de la formació més acadèmica, també hi ha una formació més personal que et nodreix i t’enriqueix en el teu futur professional, i també personal. A l’Autònoma teníem molta sort, perquè a part de les classes, és un campus molt viu. Anava a conferències, a cicles de cinema, a assemblees, ho recordo com una època molt intensa i molt activa, m’ho vaig passar molt bé. De fet, sempre que retorno al campus, m’agrada molt i és una època que recordo amb alegria.

Quins van ser els teus primers passos professionals?
L’últim any, vaig escollir el pràcticum en un centre de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD) i em va agradar molt, va ser una experiència molt rica. Després no m’he dedicat a aquesta part més assistencial de la Psicologia, però vaig poder aprendre molt.  Aquesta experiència em va portar a interessar-me per l’àmbit de les drogodependències. Al acabar les pràctiques, vaig estar fent col·laboracions, suplències, en diferents centres de drogodependències, també en un programa dins la presó, en un centre de dia i en un recurs de reinserció per drogodependents a Terrassa. Valoro molt haver pogut tenir aquesta experiència de treball a primera línia, de contacte directe amb les persones.

Arriba un moment que passes d’aquesta part mes assistencial a la prevenció.
Sí, faig un tomb i salto a l’àmbit on m’he quedat, que és l’àmbit de la prevenció de consum de drogues i a la promoció de la salut. Potser quan penses en Psicologia, et ve més al cap la figura d’un psicòleg de consulta, la part clínica, i jo estic en l’àmbit de la salut pública, treballant què podem fer abans del problema o de la malaltia, totes les accions tant a l’entorn, la comunitat, com amb les pròpies persones, perquè puguem tenir una vida el més saludable possible.

En què consisteix aquesta feina de prevenció?
Vaig estar un temps fent molts tallers sobre drogues a joves a instituts, a través d’entitats i ajuntaments. I també vaig treballar al programa de salut de la FAS i actualment treballo a l’Agència de Salut Pública de Catalunya. La prevenció sempre és una invitació, la idea no és tant alliçonar, ni sermonejar, ni jutjar, sinó acompanyar i poder ajudar a reflexionar amb un sentit crític. En els tallers es busca, a partir de la realitat del jove, poder aportar informació objectiva sobre els riscos del consum de drogues i poder acompanyar cap a decisions més saludables. La clau sempre és l’educació, de quina manera podem treballar perquè no esdevinguin consums problemàtics, és a dir no tothom que pren drogues, té problemes amb les drogues, però sí que tothom qui en pren, pot tenir-ne. I quan parlem de drogues, incloem l’alcohol, que de fet, és la droga que causa més motius de tractament. 

En quin punt un consum es considera un problema?
En el moment que deixa de ser recreatiu, per dir-ho d’alguna manera, i passa a ser un consum problemàtic. Moltes vegades diem que si hi ha una addicció, és un consum problemàtic, perquè si estàs enganxat, perds la teva llibertat d’elecció. A més, hi ha una tolerància, un síndrome d’abstinència, hi ha una interferència en la teva activitat del dia a dia i això requereix d’una intervenció i d’un tractament. Però sobretot quan parlem de joves, que és amb l’àmbit que més treballo, l’addicció no és l’únic risc. 

Quins són, doncs?
Si surts un dia de festa i tens un coma etílic, potser no ets alcohòlic, però sí que estàs tenint un problema amb aquell consum d’aquella substància. O si tens relacions sexuals no protegides perquè vas passat de voltes i en aquell moment la teva decisió no és la mateixa, també estàs tenint un risc molt important. O, per exemple, el tema de la conducció. I un altre tema molt important amb els joves és saber quin és el significat del consum. No és el mateix un jove que diu que consumeix perquè vol sortir i passar-s’ho bé, que el que diu que consumeix per evadir-se. Possiblement aquest últim, pot ser un indicador de  consum problemàtic. 

Com afecta, quan ets jove, la dinàmica de grup, el voler ser acceptat?
L’acceptació del teu grup d’iguals, que segurament quan tens quinze anys és molt més important que quan en tens trenta, també és un tema que treballem en aquests tallers. La decisió del consum ha de ser personal, no pot ser grupal. 

A l’Agència de Salut Pública de Catalunya, un dels àmbits que portes és els programes universitaris en prevenció de drogues. Com s’enfoca la prevenció en aquest context?
Partim de la idea que la universitat no és només un lloc on aprendre, sinó també un lloc on viure, hi ha tota una població jove, concentrada, i alhora també és un lloc de treball. Podríem dir que és com una petita ciutat, però amb unes característiques molt particulars. Parlar de drogues a l’edat universitària és molt important, perquè és precisament l’edat on comences a tenir més independència, més autonomia, tens una sensació més forta de llibertat i s’ha de poder acompanyar i assessorar des d’una altra perspectiva, com a adults. Una altra línia molt clara d’actuació és a l’oci universitari. 

De fet, l’Agència va atorgar a la UAB el segell Q de Festa! El 2018, va ser la primera universitat a rebre’l.
Sí, a demanda de la UAB, vam fer un treball conjunt perquè la Festa Major de la UAB sigui una festa Q. El distintiu Q es dona a espais d’oci que compleixen una sèrie de requisits, que el fan un entorn de qualitat en relació a la prevenció del consum de drogues. Els requisits són, per exemple, que hi hagi aigua disponible, preservatius, informació visible sobre mitjans de transport per tornar sense haver d’agafar el cotxe o la moto, stands amb informació sobre reducció de riscos i drogues, que l’alumnat que està a les parades hagi fet una formació en dispensació responsable d’alcohol. Tenir el segell de qualitat en realitat no es una finalitat en si mateixa, sinó que significa estar en un  treball conjunt amb l’Agència per poder assolir aquest model. 

Utilitzeu la metodologia entre iguals, en què consisteix? 
En tots els programes a les universitats, es segueix aquest model de les intervencions entre iguals, la metodologia de peers. Per una banda sabem que té evidència d’eficàcia perquè podem organitzar una xerrada amb una persona que sigui molt experta en el tema de drogues i prevenció, però aquell missatge mai tindrà tant de pes com si te’l diu el teu company o la teva col·lega, amb la que vius el dia a dia, tens proximitat, i a qui dones credibilitat, perquè forma part del teu grups d’iguals. 

I com ho dueu a terme?
Aquestes accions es duen a terme conjuntament amb entitats especialitzades, per exemple a la UAB fa molts anys que col·laborem amb la Fundació Autònoma Solidària. Els programes funcionen amb alumnat universitari, que es forma com a agents de salut. A través de la formació sobre drogues i sexualitat, s’empoderen i tenen més eines i recursos per poder parlar i assessorar d’aquests temes als seus companys. Són intervencions que es fan en els campus o en moments determinats, el dia de la SIDA per exemple, o aquí a l’Autònoma amb el Xiringu de la FAS, un punt itinerant, un espai d’assessorament per recollir un preservatiu, o preguntar alguna cosa. Sempre sense jutjar a la persona, és un tema de salut, no és un tema de moral, som agents de salut, el que volem és que aquella persona tingui eines per poder funcionar per la vida de la forma més saludable possible. I si en algun moment de la seva vida, decideix tenir contacte amb una substància, que sigui amb el menys risc possible.

I en educació secundària, s’aborda diferent pel fet que siguin menors?
Sí, l’edat en el consum de drogues és una variable molt rellevant, hi ha un aspecte fisiològic de maduració, el nostre cervell als 12 anys no és igual que als 30. Les drogues modifiquen la percepció i afecten directament el sistema nerviós central. Aleshores a més edat, més maduració física, però també psicològica. A més edat, els discursos poden estar més basats en la responsabilització, en processos de reflexió, però amb els més petits el primer objectiu sempre serà no consumir. En segon lloc, si ha consum,  l’objectiu és a retardar al màxim l’edat d’inici del consum. Viure en un món sense drogues és una utopia, és impossible, estem en una societat de consum, les drogues són un producte de consum. Aprendre a fer que la relació amb el consum no sigui perjudicial, és el més important. Sempre hi ha gent que decidirà consumir algun tipus de substància i a aquesta gent no la podem deixar òrfena, hem de poder donar estratègies i eines perquè aquest consum sigui el menys problemàtic possible. Una altra diferència també molt important és que en menors també treballem la família i la resta del grup classe. Vam elaborar un protocol amb el departament d’educació, perquè hi hagi un model d’abordatge comú i compartit a tot Catalunya.

Què diu aquest protocol?
Com moltes estratègies de prevenció amb joves, explica que vivim en una societat que hi ha unes normes, per exemple, hi ha substàncies que són legals i altres que no, això ens situa en un escenari normatiu molt diferent i en un institut també hi ha unes normes. Però no ens podem quedar només amb el treball de la norma, hem d’entendre aquest conflicte com una oportunitat educativa, la prevenció sempre és la recerca d’oportunitats. Una oportunitat per poder seure amb un adolescent i parlar del seu consum, per què ho ha fet, quin significat té per ell. Perquè ens podem trobar que hi ha un problema relacionat amb el consum de drogues o potser no, perquè moltes vegades el consum de drogues és la punta de l’iceberg. 

Heu hagut d’incorporar algun canvi amb l’arribada de la Covid-19?
La prevenció a les universitats catalanes no es va aturar durant el confinament. Tots els programes basats en la metodologia entre iguals (com per exemple, el Programa de Salut de la FAS) han virtualitzat la seva activitat i això ha permès algunes avantatges com ampliar la cobertura de les seves accions mitjançant una forta presència a les xarxes socials i assolint un augment tant de visites a les seves webs com d’inscripcions als cursos on-line. Amb aquesta experiència, hem constatat que la intervenció on-line no pot esdevenir una rèplica de la presencial, perquè hi ha aspectes que no pot suplir. Però, per contra, ha permès explorar línies de treball i oportunitats que repercutiran positivament en el desenvolupament dels programes en el futur, que es faran de forma híbrida.