UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Descripció:

Els eclipsis són fenòmens astronòmics coneguts des de fa mil·lennis, resultat de l’alineament entre el Sol, la Lluna i la Terra. Tanmateix, al llarg de la història, la manera com els humans els hem interpretat ha canviat profundament.

Aquesta xerrada recorre diferents mirades culturals sobre els eclipsis —des dels presagis i la por, passant pel seu ús com a eina de poder, fins al seu paper en el desenvolupament del coneixement científic— per arribar a la seva dimensió contemporània com a experiència emocional i col·lectiva.

A través d’exemples de la literatura i el cinema, es mostrarà com un mateix fenomen ha generat relats molt diversos i com avui, tot i entendre’l perfectament, l’eclipsi continua sent un moment que ens transforma i ens connecta amb el nostre lloc dins del cosmos.

A càrrec de:
Sebastian Grinschpun (divulgador científic i cap de la Unitat de Comunicació de l’Institut de Físiques d’Altes Energies (IFAE))

Ubicació: Espai BCT

Data: Dimarts 12, De maig de 2026 - 13:00h

Organitzador: Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Descripció:

Carme Casablancas, professora del Departament d'Empresa de la UAB, ha participat en el treball de recerca Estudi dels fakes d'economia, promogut per la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'estudi, que serà presentat el pròxim 12 de maig, a la seu de la institució, vol analitzar el context actual en què les mentides i les estafes de caràcter econòmic utilitzant les xarxes socials i altres canals van en augment de forma exponencial. La presentació comptarà amb les intervencions dels autors del treball i altres economistes destacats, així com del cap de la Unitat Central d'Estafes i Mitjans de Pagament dels Mossos d'Esquadra, Javier Quesada.

Ubicació: Auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya (Pl. Gal·la Placídia, 32, Barcelona)

Data: Dimarts 12, De maig de 2026 - 18:00h

Descripció:

El Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció de la UAB organitza, en col·laboració amb el Centre de Terminologia Termcat, l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció i el Servei de Llengües de la UAB, la presentació del diccionari en línia «Terminologia de la corrupció i de la transparència». La conferència tindrà lloc el proper 13 de maig a les 11 h, al vestíbul de la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB. L’activitat girarà en voltant de l’explicació i l’enteniment dels conceptes de la corrupció i la transparència, així com dels criteris terminològics utilitzats en l’elaboració del diccionari i en l’anàlisi d’aquests fenòmens.

La sessió serà moderada per Lluís Ferran Toledano, professor d’història contemporània i membre del GREPIIC de la UAB, i hi intervindran; Olga Cano, cap de la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB; Laura Santamaría, vicerectora de Cultura i Política Lingüística de la UAB; Elisabeth Casademont, membre del TERMCAT; Marta Estella, cap del Servei de Llengües de la UAB; Itziar Gonzalez, membre de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció; Gemma Rubí, coordinadora del GREPIIC; i Joan Lluís Pérez, catedràtic de dret constitucional i membre del GREPIIC de la UAB.

Ubicació: Vestíbul de la Biblioteca de Ciències Socials

Data: Dimecres 13, De maig de 2026 - 11:00h

Descripció:

Durant la Guerra Freda, les selves tropicals d'Amèrica Llatina (el Darién, l'Amazònia, el Chocó i els plans de l'Orinoco) van ser sobrevolades per avions equipats amb una tecnologia radargramètrica anomenada SLAR (Side Looking Airborne Radar) que permetia «veure» el terreny a través dels núvols i l'espessa cobertura vegetal que durant decenis havien impedit elaborar una cartografia basada en la fotografia aèria convencional. El que va començar com un sistema de radar dissenyat per localitzar blancs enemics (targeting) va acabar produint els primers mapes detallats de vastes regions tropicals que fins aleshores apareixien «en blanc» en els atles oficials.

En aquest seminari Work in Progress (WiP), Sebastián Díaz explica la història encara poc estudiada de l'SLAR. Recorre els projectes pioners desenvolupats entre els anys seixanta i setanta a Panamà, Colòmbia i Brasil, en què governs llatinoamericans, militars nord-americans, empreses privades i instituts cartogràfics van col·laborar per «conquerir la selva» i fer-la llegible. Els projectes radargramètrics van servir per planejar noves infraestructures, obrir carreteres de colonització, inventariar minerals i fustes, vigilar fronteres, perseguir guerrilles i, més endavant, rastrejar cultius il·lícits i monitoritzar la desforestació.

La idea que organitza el seminari és senzilla: la tecnologia radar mai no va passar del tot d'un ús militar a un de civil o ambiental. Des del principi, l'SLAR va ser utilitzat de manera simultània per a la guerra, el desenvolupament, l'extracció i la conservació.

I aquí sorgeix una paradoxa final: encara que des de l'aire aquestes tecnologies esborraven les persones del paisatge, sobre el terreny van exigir àmplies campanyes de verificació (geòlegs, edafòlegs, enginyers forestals, biòlegs i, fins i tot, antropòlegs van estar recorrent la selva durant anys) que van acabar transformant els paradigmes a través dels quals les ciències socials i ambientals pensaven els tròpics. El que no es va transformar, però, van ser les funcions extractives, desenvolupistes i de vigilància que havien donat origen als sensors remots, i que han seguit acompanyant-los fins ara.

Comentador: Jaume Valentines (UAB)

Sebastián Díaz Ángel és investigador postdoctoral del projecte ERC-SG «CLIMASAT: Remote-sensing satellite data and the making of global climate in Europe, 1980s–2000s». Llicenciat en ciència política i en Història, màster en geografia i doctor en història, la seva recerca combina la història ambiental, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, i la geopolítica, amb un enfocament especial en la geografia històrica i la història de la cartografia. La seva investigació actual analitza la política de la teledetecció i les infraestructures de dades satel·litals a les Amèriques.

Si esteu interessats en llegir el text sencer amb antelació —molt recomanable, ja que el format del seminari WiP pressuposa una lectura prèvia— el podeu demanar a Sebastian.Diaz@uab.cat o bé a Laia.Torres.Casas@uab.cat.

Recordeu que podeu portar el vostre dinar in situ, ja que tindrem un format de dinar-seminari, rigorós i informal a l’hora.

Ubicació: Sala de seminaris de l'iHC

Data: Dimecres 13, De maig de 2026 - 12:00h

Data fi: Dimecres 13, De maig de 2026 - 13:30h

Descripció:

El Departament d’Art i Musicologia organitza la II Jornada de Patrimonis Incòmodes, amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia i Lletres, el Campus de Patrimoni Artístic UAB i la CORE de Patrimoni Cultural.

La trobada proposa un espai de reflexió acadèmica i plural sobre aquells béns culturals —monuments, col·leccions, símbols o paisatges— vinculats a la guerra, la dictadura i la repressió, que avui generen incomoditat però també interpel·len la nostra cultura democràtica. Lluny de ser només un debat iconoclasta, la jornada planteja com interpretar, contextualitzar i gestionar col·lectivament aquesta herència conflictiva.

La Jornada, d’assistència gratuïta, s’adreça a la comunitat universitària (alumnat, professorat i personal investigador), a professionals del patrimoni, la museologia i la memòria democràtica, i a totes les persones interessades en el tractament crític del passat recent.

Programa

10.00 h – Benvinguda i presentació
Margarita Freixas Alas, degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, i Daniel Rico Camps, director del Departament d’Art i Musicologia.

10.15 h – L’herència incòmoda: guerra, franquisme i construcció de les col·leccions museístiques a Catalunya
Gemma Domènech i Casadevall, directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora agregada Serra Húnter (UdG).

11.00 h – Memòries de guerra i dictadura a l’espai públic de Barcelona
icard Conesa Sánchez, historiador i project officer de l’European Observatory on Memories (EUROM – Fundació Solidaritat UB).

11.45 h – Pausa

12.00 h – Presentació de la novel·la gràfica I un dia. Formentera, 1940 (La Oveja Roja, 2025)
A càrrec de dos dels autors de la novel·la: Antoni Ferrer Abárzuza (historiador i documentalista) i Vicent Ferrer Mayans (filòleg i coguionista).

12.45 h – Debat i conclusions

Ubicació: Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l'Educació

Data: Divendres 15, De maig de 2026 - 10:00h

Data fi: Divendres 15, De maig de 2026 - 13:00h

Organitzador: Departament d’Art i Musicologia - Campus de Patrimoni Artístic - CORE de Patrimoni Cultural

Descripció:

Sandra Saura, investigadora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB i del CREAF, oferirà una xerrada sobre plantes amenaçades i protegides de Catalunya al FestiNAT, festival naturalista, que té lloc al Rebost de Can Moragues (Riuradenes, La Selva). 

Saura parlarà sobre la conca mediterrània, considerada un "hotspot" (punt calent) de biodiversitat a nivell mundial, i, per tant, amb molta diversitat d'espècies endèmiques, úniques d'aquesta regió i alhora molt amenaçades per activitats humanes. La investigadora s'endinsarà també en el món de les plantes amenaçades i protegides a Catalunya: perquè cal protegir-les? en quin estat es troben? què es pot fer perquè deixin d'estar en perill d'extinció?

FestiNAT s’emmarca en el Dia Mundial de les Espècies en Perill d’Extinció, així com en la pèrdua accelerada de la biodiversitat, i té l'objectiu de reivindicar la importància de conèixer, protegir i restaurar la natura a través d’una mirada conscient i compromesa en l’àmbit. Hi compta amb la participació de més de 35 entitats ambientals d’arreu de Catalunya i reunirà a uns 500 assistents. La programació inclou més de 54 activitats intergeneracionals i inclusives al llarg del dia: tallers familiars, sortides de camp, xerrades, espais d’art i natura i propostes de ciència ciutadana com el Bioblitz.

Ubicació: El Rebost de Can Moragues (Carrer de Girona, 1, Riudarenes)

Data: Dissabte 16, De maig de 2026 - 11:30h