UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Descripció:

Els principals problemes ambientals no son la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse del ecosistemes i el canvi climàtic, sinó la cobdícia, l'egoisme i l'apatia. Aquests problemes demanen una transformació espiritual i cultural, que no només depèn dels científics. Entendre millor el complex procés de retroalimentació entre la pròpia identitat i el canvi ambiental global és una necessitat urgent. Aquesta presentació explora un viatge des de l'ecologia fins a la sostenibilitat i de l'economia política a la psicologia i l'espiritualitat.

El seminari s'imparteix només en línia.

Inscripcions

Connexió en línia

La xerrada forma part del cicle CREAFTalks. Per a més informació, cliqueu aquí

Ubicació: Sala Graus II, Facultat de Biociències, Universitat Autònoma de Barcelona

Data: Divendres 25, Març de 2022 - 12:00h

Data fi: Divendres 25, Març de 2022 - 13:00h

Organitzador: CREAF

Correu electrònic:: t.rosas@creaf.uab.cat

Descripció:

Thamil Selvee Ramasamy és cap del Laboratori de Biologia de les Cèl·lules Mare de la Universitat de Malaya, a Malàisia. El seu grup de recerca està centrat en la medicina regenerativa, la tecnologia de les cèl·lules mare i la investigació de cèl·lules mare del càncer.

La Dra. Ramasamy s'ha implicat activament en la investigació de cèl·lules mare des de fa més d'una dècada i recentment s'ha embarcat en la investigació de cèl·lules mare del càncer. El seu grup d'investigació s'ha centrat en esforçar-se per a una investigació innovadora i creativa d'avantguarda en el desenvolupament d'una teràpia eficaç amb cèl·lules mare. Ramasamy participa en els seminaris de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la UAB (IBB) gràcies a una beca Erasmus +.

Ubicació: Aula IBB

Data: Dimecres 6, Abril de 2022 - 12:30h

Organitzador: IBB

Descripció:

La recol·lecció intensiva i selectiva per mida és un motor evolutiu de la història de vida, així com dels trets de comportament individuals. No obstant això, es desconeix en gran mesura fins a quin punt la recol·lecció modifica el comportament col·lectiu i el ritme circadià de les espècies explotades. Valerio Sbragaglia, ecologista del comportament amb un gran interès per la pesca, presenta un experiment multi-generacional centrat en donar respostes a aquestes qüestions.

El seminaris es fa només en format online

Inscripcions

Connexió en línia

L xerrada forma part del cicle CREAFTalks. Per a més informació, cliqueu aquí

Ubicació: Sala Graus II, Facultat de Biociències UAB i en línia

Data: Divendres 8, Abril de 2022 - 12:00h

Data fi: Divendres 8, Abril de 2022 - 13:00h

Organitzador: CREAF

Correu electrònic:: t.rosas@creaf.uab.cat

Descripció:

La micro i nano robòtica ha fet avenços increïbles des que es va convertir en un tema d'investigació fa poc més de dues dècades. Gran part del progrés ha estat en la selecció i fabricació de materials, i els camins a seguir en el desenvolupament de micro i nanorobots biocompatibles i biodegradables clínicament rellevants s'estan posant de manifest.
L'ús de compostos magnètics biocompatibles amb camps magnètics generats externament i gradients de camp és potser el més proper a l'aplicació clínica. Un dels aspectes més desafiants del camp està en el desenvolupament del sistema de navegació magnètica (MNS) que genera els camps i gradients necessaris per a la locomoció dels microrobots. En aquesta xerrada, el professor Dr. Bradley Nelson de l'EHT Zurich presentarà una visió general dels MNS i mostrarà com aquests sistemes són fonamentalment robòtics de la manera com s'han de dissenyar i controlar.

El seminari serà en format presencial i en línia

Per a més informació, cliqueu aquí

Inscripcions

Ubicació: Sala de Webinars del ICN2

Data: Dijous 21, Abril de 2022 - 15:00h

Organitzador: ICN2

Descripció:

El CRM és una de les sis Unitats d'Excel·lència Maria de Maeztu atorgades per l'Agència Estatal d'Investigació (AEI) a la Convocatòria 2020. El programa de Centres i Unitats d'Excel·lència 'Severo Ochoa' i 'Maria de Maeztu' té com a objectiu reconèixer les organitzacions públiques de recerca, en qualsevol àmbit científic, que destaquin per la rellevància i l'impacte internacional de la seva recerca.
El guardó finança el pla estratègic de recerca proposat, orientat a consolidar les capacitats científiques del centre i potenciar-ne la capacitat d'atracció de talent durant els propers quatre anys. S'obté després d'un rigorós procés d'avaluació dut a terme per un comitè internacional format per científics de primer nivell, d'acord amb els estàndards més exigents.

Per a més informació, cliqueu aquí

Ubicació: Auditorium del CRM

Data: Divendres 22, Abril de 2022 - 11:00h

Organitzador: CRM

Descripció:

El Prof. Jorge Riechmann, de la Universidad Autónoma de Madrid, impartirà la conferència sobre el seu nou llibre “Por una simbioética en el Siglo de la Gran Prueba”. el seminari tindrà lloc a l'ICTA-UAB (sala Z/023 - Z/022) el dilluns 25 d'abril de 2022 de 11:30 a 12:30h. També es pot seguir l'esdeveniment en directe via Zoom (link a baix)   

MdM Keynote Speaker Series 2022

Conferència: “Por una simbioética en el Siglo de la Gran Prueba”

Ponent:  Jorge Riechmann,  Profesor titular de Filosofía Moral, Universidad Autónoma de Madrid  


Data: Dilluns, 25 d'abril de 2022
Hora: de 11:30 a 12:30   
Lloc: Sala Z/023 - Z/022 i Online: https://us02web.zoom.us/j/87060932802?pwd=d3FEVGxRSXU4MllvcGhkVXpsMW5qdz09 
Meeting ID: 870 6093 2802 - Passcode: 945488 

BIOGRAFIA I INTERESSOS DE RECERCA

Jorge Riechmann es va llicenciar en Matemàtiques per la Universidad Complutense de Madrid el 1986 i també va estudiar Filosofia a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Riechmann va obtenir un doctorat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una tesi sobre el partit verd alemany. Des del 2009, és Professor titular de Filosofia Moral i política a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Co-dirigeix ​​dos títols de postgrau en Humanitats ecològiques, DESEEEA i MHESTE (UAM-UPV).

Assagista, escriu poesia i actua en qüestions d'ecologisme social. Sengles trams de la seva poesia estan reunits a Futuralgia (poesia 1979-2000) i Entreser (poesia 1993-2016) (Calambur, 2011 i 2021). Assajos recents: El smartphone va derrotar el moviment ecologista? (Catarata, 2016), Ètica extramurs (eds. UAM, 2016), Viure com a bons orfes? (Catarata, 2017), Ecosocialisme descalç (Icaria, 2018), Una altra fi del món és possible (MRA eds., 2019), Informe per a la Subcomissió de Quaternari (Árdora, 2021) o Simbioètica (Plaza y Val2s,) Blog: www.tratarde.org . Compte de Twitter: @JorgeRiechmann

TEMA DE LA XERRADA

La crisi ecològico-social contemporània és tan profunda que ens convida a reconsiderar els fonaments mateixos de les ideologies i el sentit comú dominant. No resultarà contraproduent la cerca de dominació sobre la naturalesa? Té sentit considerar-nos com a individus separats dels seus semblants i dels ecosistemes? L'antropocentrisme no ens està esgarriant mass? Val a dir, a hores d'ara de la història humana, que sabem habitar la Terra? Massa vegades, la reflexió politicomoral procedeix com si tot l'important es jugués a l'interior de la polis, la comunitat humana. A això tendim, de manera espontània, els éssers humans: com som simis supersocials, ens importa molt més el que succeeix al si de la nostra tribu de ximpanzés que fora d'ella. Ara bé, si vivim dins d'una cultura que estructuralment nega les lleis de la física i la biologia (i això fa la cultura capitalista neoliberal l'esquelet de la qual és l'economia marginalista neoclàssica), recloure la reflexió sobre allò possible i allò impossible, allò desitjable i allò avorrible al que succeeix intramurs de la ciutat humana ens suposa un gran problema. El pensament d'inspiració ecològica, i l'ecoètica, desborden aquest marc: situen els agents morals en connexió amb tot allò que bulli de vida extramurs, més enllà dels límits de la ciutat. La proposta ecologista no té a veure amb una (impossible) tornada a una naturalesa verge, sinó que convida a un retrobament amb la naturalesa pròpia. Redescobrir-nos com els éssers naturals que som: criatures gaianes en una biosfera terrestre on tot està connectat amb tot, i tenim responsabilitats de germans grans envers les altres criatures. Es diria que la visió simbiòtica de l'evolució (Lynn Margulis) i la teoria Gaia (James E. Lovelock, Carles de Castro) són elements clau per a l'emergència d'una cultura humana viable, més enllà de les catàstrofes de l'Antropocè/Capitalocè. Potser podem avançar cap al que es podria anomenar una simbioètica per a éssers terrestres, per a Homo sapiens que es conceptuïn a si mateixos com a holobionts en un planeta simbiòtic i de debò decideixin assumir la condició humana a la biosfera del tercer planeta del Sistema solar.

Ubicació: Sala Z/022- Z/023 & online

Data: Dilluns 25, Abril de 2022 - 11:30h