Defensa de tesi de Francisca Bustamante

L'expansió global de l'educació superior no ha implicat necessàriament una reducció de les desigualtats en l'accés a aquest nivell educatiu. Els sistemes d'admissió basats en el mèrit poden mantenir barreres d'accés verticals, vinculades a la disponibilitat de places i les condicions d'ingrés, o aprofundir les bretxes horitzontals associades a les jerarquies de prestigi i qualitat entre institucions i carreres. Com a resposta, els sistemes d'admissió han incorporat mecanismes orientats a reduir les bretxes en l'accés, fonamentats en diverses concepcions de la justícia social. L'any 2010, l'Equador va implementar una reforma que va establir un sistema d'admissió estatal unificat a escala nacional, que va combinar un criteri meritocràtic basat en un examen estandarditzat amb una política d'acció afirmativa orientada a afavorir l'accés de grups històricament exclosos. Aquesta tesi doctoral analitza com es configuren les desigualtats verticals i horitzontals en el marc d'aquest sistema, amb èmfasi en la manera com l'origen socioeconòmic i altres formes de desigualtat social incideixen en les puntuacions d'admissió i en les eleccions educatives.La tesi es desenvolupa a partir d'un disseny de mètodes mixtos. En la fase quantitativa, s'analitzen dades nacionals de les sol·licituds d'accés a l'educació superior del primer semestre de 2020 (68.479 casos) mitjançant models de regressió logística binària. Els resultats mostren que diverses condicions de desavantatge social i educatiu s'associen a puntuacions d'admissió més baixes i a una menor probabilitat d'escollir carreres i institucions altament selectives, independentment de la puntuació obtinguda, fins i tot entre l'alumnat beneficiari de la política d'acció afirmativa amb puntuacions d'admissió elevades.A partir d'això, la fase qualitativa aprofundeix en la construcció i el sentit de les eleccions de carreres d'alta i baixa selectivitat. Es van dur a terme 26 entrevistes semiestructurades amb estudiants beneficiaris i beneficiàries de la política d'acció afirmativa amb puntuacions d'admissió elevades, en una universitat pública equatoriana amb un ampli reconeixement social i una oferta acadèmica de diferent selectivitat.Els resultats qualitatius mostren que les eleccions es configuren a partir de la interacció entre condicionants estructurals, sistèmics, relacionals i personalbiogràfics, travessats per les interseccions entre classe social, gènere i ètnia. Aquests condicionants habiliten o constrenyen els horitzons d'acció i donen lloc a quatre lògiques articulades al voltant de diferents orientacions envers el risc percebut i el futur, que contribueixen a comprendre per què estudiants amb un rendiment acadèmic similar opten per carreres de diferent selectivitat: una lògica maximitzadora, orientada a accedir a les opcions més prestigioses i selectives; una lògica d'assegurament de l'accés, que porta a renunciar a la carrera inicialment desitjada i optar per alternatives de menor selectivitat; una lògica orientada per l'interès social, que justifica les eleccions des del compromís amb l'aportació social, desplaçant els criteris de prestigi o selectivitat; i una lògica de certesa de l'ingrés, que legitima les decisions a partir del gust per la carrera i la coherència amb les pròpies habilitats, més que no pas des de l'aprofitament de la puntuació per accedir a opcions més selectives.En última instància, els resultats qüestionen l'associació lineal entre mèrit acadèmic i accés a les opcions més selectives, i contribueixen a la discussió sobre les maneres en què els sistemes d'admissió basats en el mèrit i en una concepció individualitzada de l'elecció s'associen a la reproducció de desigualtats en l'accés a l'educació superior. Al mateix temps, contribueixen a la reflexió sobre les polítiques d'accés i les concepcions de justícia social que les fonamenten, tot destacant la importància de desenvolupar polítiques que reconeguin les necessitats de l'alumnat i acompanyin els seus processos de transició cap a l'educació superior.

Dia: 28/10/2026

Hora: 15:30h

Lloc: Sala de graus.

Facultat de Ciències Polítiques i Sociología