Taula rodona internacional sobre els reptes de treballar amb condicions cròniques

La sessió va reunir dos experts internacionals en psicologia clínica i de la salut: el Prof. Lance McCracken, de la Universitat d’Uppsala, i el Dr. Matthew Lebowitz, de la Universitat de Columbia. La taula rodona va ser moderada per la Dra. Beatriz Olaya, professora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El seminari va abordar alguns dels principals reptes implicats en el treball amb condicions cròniques, tant en la pràctica clínica com en la recerca. La discussió es va centrar en la necessitat de comprendre els problemes de salut de llarga durada des d’una perspectiva interdisciplinària i centrada en la persona, tenint en compte la seva complexitat i les limitacions dels marcs diagnòstics o terapèutics excessivament rígids. Una contribució central va ser la del professor Lance McCracken, el treball del qual se centra en el maneig del dolor crònic, la flexibilitat psicològica i la Teràpia d’Acceptació i Compromís. A partir de la seva experiència en ciència conductual contextual, va reflexionar sobre la necessitat d’anar més enllà de models i protocols de tractament rígids, avançant cap a enfocaments més integradors i personalitzats que ajudin els clínics a identificar processos de canvi rellevants i a adaptar les intervencions a les necessitats individuals. El professor Matthew Lebowitz va complementar aquesta perspectiva clínica centrant-se en com les persones comprenen i expliquen les condicions de salut mental i física. El seu treball examina com les explicacions biomèdiques i psicosocials poden influir en les actituds, les expectatives, l’estigma i la percepció d’agència entre pacients, professionals clínics i la població general, obrint una reflexió més àmplia sobre el paper dels models explicatius en les condicions cròniques.

Durant la taula rodona, els participants van reflexionar sobre la utilitat, però també sobre les limitacions, de les guies clíniques actuals, els assaigs clínics aleatoritzats i les categories diagnòstiques. Una de les idees clau discutides va ser que, tot i que les guies són útils per a la pràctica clínica, s’han d’aplicar amb flexibilitat, especialment quan es treballa amb persones les dificultats de les quals no encaixen clarament en categories clíniques predefinides. La discussió també va destacar la importància de la personalització en l’atenció psicològica. Les condicions cròniques sovint impliquen una alta variabilitat individual, i el treball clínic requereix atendre no només els símptomes o diagnòstics, sinó també el funcionament, el context, els valors i la manera pròpia en què la persona dona sentit a la seva condició. En aquest sentit, el seminari va subratllar la necessitat de construir ponts entre l’evidència científica, la presa de decisions clíniques i l’experiència viscuda de les persones amb problemes de salut crònics.

En conjunt, el seminari va oferir un espai de reflexió sobre com la psicologia pot contribuir a millorar l’atenció a les persones que viuen amb condicions cròniques. A través de les perspectives dels dos ponents, la sessió va destacar la importància d’integrar el coneixement psicològic en contextos sanitaris complexos i de desenvolupar enfocaments que no només estiguin basats en l’evidència, sinó que també siguin flexibles, funcionals i centrats en la persona.