L'article del mes: com la susceptibilitat genètica modula l'impacte de les experiències infantils en la salut mental - per bé i per mal
La Comissió de Recerca i Comunicació del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut ha seleccionat “Time to incorporate positive experiences and outcomes in psychosis research: Genetic differential susceptibility to childhood experiences works for ‘better and for worse” com a article del mes.
Aquest estudi, publicat a Translational Psychiatry, explora com les diferències genètiques en sensibilitat a l’entorn modulen l’efecte que les experiències viscudes durant la infància —tant positives com adverses— exerceixen sobre la salut mental “tant per bé com per mal”. La recerca, dirigida per la Dra. Neus Barrantes-Vidal i en col·laboració amb la Dra. Pilar Torrecilla i l’estudiant predoctoral Valeria Lavín del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, juntament amb un ampli equip internacional, s’emmarca en una línia de treball que integra genètica, psicologia i models transdiagnòstics de salut mental.
La susceptibilitat diferencial planteja que algunes persones són més sensibles al seu entorn, no només a l’entorn negatiu o l’adversitat, sinó també davant les experiències positives i de suport. Per examinar aquest fenomen, l’estudi va considerar la interacció entre les puntuacions genètiques de sensibilitat ambiental dels individus i un ampli ventall d’experiències infantils, tant positives com negatives, que conformen el que s’anomena l’exposoma infantil. Amb una mostra de 941 adults joves, els autors van identificar com aquesta sensibilitat genètica modera l’impacte dels entorns primerencs sobre diverses dimensions psicopatològiques i de benestar.
Els resultats mostren que aquells que presenten una major susceptibilitat genètica experimenten més símptomes psicòtics i afectius i pitjor funcionament quan han crescut en entorns adversos —especialment quan hi ha adversitat associada a la figura paterna—. Tanmateix, aquestes mateixes persones mostren menys simptomatologia, millor salut mental i major funcionament quan han gaudit d’ambients positius durant la infància, com ara el suport dels amics o les relacions familiars càlides.
L’estudi destaca també la importància de considerar les experiències positives com a elements actius de protecció, i no només la presència o absència de factors de risc.
Aquests resultats subratllen la necessitat d’incorporar models que integrin risc i resiliència en l’estudi de la psicosi i de la salut mental en general. De la mateixa manera, posen de manifest la rellevància de promoure entorns de suport durant la infància com a estratègia preventiva especialment eficaç per a les persones més sensibles a allò que els envolta.