Llet i vi per al ritual funerari menorquí de fa més de 2.000 anys
Un estudi de la UAB, el BSC-CNS i la UPF desvela que els vasos de fons alt característics de la Menorca posttalaiòtica contenien principalment productes lactis, i documenta per primer cop a l’illa la presència de vi, que se servia només en altres vasos locals d’inspiració forana, en els seus rituals funeraris. La innovadora metodologia d’anàlisi de residus orgànics aplicada ha permès aprofundir en el coneixement de les pràctiques funeràries pròpies de l’illa i validar la hipòtesi que un dels atuells recuperats era un biberó.

Durant la segona edat del ferro o període posttalaiòtic, fa més de 2.000 anys, Menorca, com les altres illes Balears, va experimentar una connexió cada cop més estreta amb la resta del Mediterrani. Alhora, va mantenir tradicions funeràries locals, com ara enterrar els difunts en coves excavades a la roca. Algunes d’aquestes coves disposaven d’uns espais exteriors, a mode de pati, on els vius s’acomiadaven dels morts fent ofrenes d’animals i —sospitaven els arqueòlegs— potser també de líquids o aliments de naturalesa perible en recipients com ara els petits vasos de fons alt característics de l’illa. Quin era el contingut d’aquests atuells ceràmics era quelcom desconegut fins ara.
Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha desvelat quins haurien estat aquests productes i quins recipients els haurien contingut, i ha identificat un ritual autòcton a la Menorca de l’època. La recerca s’ha publicat en el Journal of Archaeological Science.
L’anàlisi dels residus orgànics de 34 recipients ceràmics recuperats de la cova 45 del conjunt sepulcral de Calescoves (Alaior) mostra que els petits vasos de fons alt van contenir principalment productes lactis. L’estudi ha identificat també traces de vi, que només apareixen en unes peces locals, anomenades «d’inspiració» en ser d’estils d’altres cultures mediterrànies, principalment la púnica. La recerca aporta per primer cop a l’illa indicis de vi, un producte d’origen forà, en el ritual funerari menorquí.
Els resultats permeten aprofundir en el coneixement de les ofrenes i de les pràctiques funeràries posttalaiòtiques. «Aquests resultats ens parlen de relacions entreteixides entre les comunitats locals i gent d’altres indrets. La població de l’illa va fer seves formes ceràmiques foranes, però hi va mantenir el vi, la substància per a la qual s’havien pensat», assenyala Sònia Carbonell, investigadora del BSC-CNS i coautora de l’estudi.
El vi hauria arribat a l’illa probablement a través de les xarxes comercials, per la demanda de determinats individus o grups destacats dins les comunitats posttalaiòtiques. «La incorporació del vi no sembla implicar una substitució de les tradicions locals, sinó més aviat una adaptació d’aquests elements als codis culturals propis, fet que posa de manifest la pervivència i la reafirmació d’una identitat cultural pròpia en un context de contactes i intercanvis», destaca Carbonell.
«L’estudi ofereix una resposta al sentit i l’ús que tenien els vasos de fons alt, tan característics del món funerari menorquí. Però també ens demostra com qüestions al voltant de la tipologia ceràmica es poden resoldre a través de l’estudi de la funció i els continguts», apunta Adrià Breu, investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i coautor de l’estudi.
El treball també ha validat la hipòtesi de l’ús d’una altra petita peça de cos globular i un broc abocador, vinculada prèviament a Eivissa amb enterraments infantils, com a biberó. «Aquest biberó ens parla de criança i de cura: de persones que alimentaven els infants i d’uns gestos que es van voler mantenir també en el ritual funerari», explica Margalida Coll, investigadora del Departament d’Humanitats de la UPF i coautora de l’estudi.
Interior i pati amb funcions diferents
Els vasos de fons alt tenen molt poca capacitat, cosa que apunta a ofrenes o consums simbòlics de petites quantitats de llet. L’estudi suggereix, a més, que l’interior de la cova i el pati tenien funcions diferents. Peces com el biberó acompanyaven els difunts dins la cambra funerària. Els vasos del pati, en canvi, reflecteixen els gestos dels vius a l’entrada de la tomba: ofrenes, consum compartit i comiat.
La «vaixella ritual» presentada en l’estudi va ser recuperada els anys 2023 i 2024. Bona part de les peces, que en molts casos es conservaven senceres i en un excel·lent estat estaven encara en la posició original, una circumstància molt poc habitual. A més dels petits vasos de fons alt i els d’inspiració forana (gerretes amb nanses laterals, gerres i bols), inclou vasos troncocònics (propis de totes les Balears) i diversos vasos tipus «cremador d’encens», documentats de moment només a Menorca. Entre els elements identificats, a més dels productes lactis i el vi, també hi havia greixos animals i diversos olis vegetals.
Treballs d’excavació de la Cova 45 de Calescoves. Crèdit: Sònia Carbonell i Margalida A. Coll.
Traient a la llum allò invisible en el registre arqueològic
L’estudi ha fet servir una metodologia innovadora d’anàlisi de residus orgànics, que ha combinat l’escaneig de les peces amb una microexcavació al laboratori i l’anàlisi química.
«La singularitat dels vasos de fons alt ens ha obligat a millorar les metodologies d’anàlisi», explica Adrià Breu. «Normalment els tests químics per als lactis i per al vi són procediments diferents que requereixen una mostra doble. Des dels laboratoris de la UAB hem aconseguit unificar-los en un sol procediment i reduir així la quantitat de mostra a la meitat. Aquesta millora ha estat imprescindible per tirar endavant la recerca, perquè les dimensions dels vasos són tan petites que ens haurien impedit treballar amb la quantitat de mostra que és necessària normalment», hi afegeix l’investigador de la UAB.
És la primera vegada que es duu a terme una anàlisi de residus orgànics sobre un conjunt tan ampli i coherent de mostres de Menorca. «Aquesta circumstància és especialment rellevant, ja que permet estudiar els recipients de manera conjunta i interpretar els resultats en relació amb unes mateixes pràctiques rituals i funeràries», indica Sònia Carbonell.
Productes locals per als vasos de fons alt
Les anàlisis han posat llum a una qüestió recurrent en l’estudi dels contextos funeraris menorquins, com era quin hauria estat el contingut dels vasos de fons alt. Les anàlisis han documentat residus lactis en la majoria de les peces, i en una minoria s’han identificat altres substàncies relacionades amb greixos d’origen animal.
Els vasos de fons alt són peces de ceràmica fetes a mà. Cadascuna presenta particularitats pel que fa a les dimensions i la decoració, però totes comparteixen una sèrie de trets comuns, com ara el fons sobreelevat i una cartel·la amb decoració vegetal o geomètrica. S’han documentat en diferents contextos arqueològics, tant rituals (santuaris de taula) com domèstics (les cases, anomenades «cercles»), però és en els contextos funeraris on acostumen a aparèixer en quantitats més elevades. S’ha plantejat que podrien constituir una adaptació local dels cremaperfums documentats en l’àmbit púnic-hel·lenístic. També s’ha suggerit que podrien ser peces elaborades per individus concrets, de manera que la seva deposició en contextos funeraris podria reflectir una certa expressió de la individualitat.
Les evidències trobades ara contribueixen a precisar la possible funcionalitat d’aquests recipients i obren noves perspectives per a la interpretació del seu paper dins les pràctiques rituals i funeràries de les comunitats posttalaiòtiques. «És especialment significatiu que les anàlisis de residus hagin identificat traces de productes lactis en la major part d’aquestes peces. Aquesta dada adquireix una rellevància especial si tenim en compte la importància de la llet i els seus derivats en la dieta de les comunitats posttalaiòtiques», destaquen els investigadors.
La metodologia aplicada a l’estudi de les peces suposa un full de ruta per a la recerca futura dels espais i objectes funeraris en contexts arqueològics.
La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte «Pràctiques rituals i funeràries a Calescoves: excavacions al pati de la cova 45», liderat per dues de les investigadores d’aquest estudi, Sònia Carbonell i Margalida A. Coll, i finançat pel Consell Insular de Menorca.
Referència: Carbonell Pastor, S.; Coll Sabater, M. A.; Breu Barcons, A. (2026). Milk and wine for the departed: Menorcan funerary idioms during the Late Iron Age. The case of courtyard 45 in Calescoves. Journal of Archaeological Science. 10.1016/j.jas.2026.106719