El radiocarboni confirma l'ocupació humana continuada al Pirineu des de fa 10.000 anys
Investigadors de la UAB recullen en una base de dades en obert 124 datacions per carboni 14 que permeten ordenar la seqüència cronològica de 380 jaciments del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i corroborar l’ocupació humana continuada a enclavaments a més de 2.000 metres d’altitud des de fa diversos milers d’anys.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han elaborat una base de dades de datacions de carboni 14 que ha permès conèixer la seqüència cronològica d’ocupació al llarg de l’holocè al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM), una àrea d’alta muntanya on la recerca arqueològica ha documentat 380 jaciments arqueològics. El nou recurs, d’accés obert, comprèn 124 datacions de 45 jaciments i suposa «la primera sèrie sistemàtica de datacions absolutes publicada en obert d’una àrea d’alta muntanya del Pirineu», destaca Ermengol Gassiot, director del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM).
L’estudi que han publicat amb la base de dades presenta i analitza les dades obtingudes, juntament amb els informes de laboratori, el detall del tipus de mostres datades, contexts i jaciments, així com el codi de les anàlisis fetes per poder replicar-les. El treball s’ha publicat a ArcheoLogica Data.
Els resultats corroboren que hi ha una seqüència de presència humana continuada per sobre dels 2.000 metres d’altitud de més de 10.000 anys, i detallen que tres del jaciments excavats presenten datacions continuades de diversos milers d’anys: el més antic, amb una primera ocupació de fa 10.000 anys, és l’Abric de les Obagues de Ratera, a 2.320 metres; seguit de la Cova del Sardo (1.780 m), amb ocupacions des de fa 7.500 anys, i l’Abric del Portarró (2.280 m), amb ocupacions des de fa 7.300 anys.
L’estudi assenyala que l’Abric de les Obagues de Ratera ha estat ocupat durant el mesolític, la transició del mesolític al neolític, tot el neolític, el calcolític, l’edat del bronze antic i mitjà, inicis de l’edat del ferro, l’alta edat mitjana (època visigòtica) i els segles XIX i XX. «Això és una seqüència temporal excepcional que molt pocs jaciments de Catalunya tenen, no només a l’alta muntanya», assenyala Guillem Salvador, coautor de la recerca. L’excavació de l’abric confirma que molt poc després del darrer període glaciar, en un context d’escalfament climàtic progressiu i en què encara existien petites glaceres de circ a la zona, petits grups de caçadors-recol·lectors ja freqüentaven les àrees alpines de la serralada.
L’Abric de les Obagues de Ratera s'ha ocupat de manera continuada des de fa 10.000 anys: des del mesolític fins al segle XX. Autoria: GAAM-UAB.
L’anàlisi mostra que hi ha períodes en què s’intensifica de manera clara l’activitat humana en àrees d’alta muntanya, per exemple al final del neolític (fa entre 5.300 i 4.500 anys) i posteriorment a la tardoantiguitat i a inicis de l’època medieval. I aporta també la datació de les primeres traces d’arquitectura, que daten de la prehistòria, com per exemple a l’Abric del Portarró, on les excavacions arqueològiques han permès documentar construccions amb una base de pedra seca complementada amb fusta de fa 5.000 anys. Actualment es tracta de la mostra d’arquitectura en pedra més antiga coneguda als Pirineus.
«Les dades permeten resseguir aquestes informacions i mostren un fet altament rellevant: que els jaciments de zones d’alta muntanya, que per a nosaltres es troben en llocs inaccessibles i inhòspits, presenten molt sovint seqüències d’ocupació llargues. Molts altres jaciments on hem fet petits sondejos també ens mostren que van estar ocupats o habitats en diverses èpoques diferents», explica Ermengol Gassiot.
Un treball sostingut de 20 anys de recerca
L’article recull el treball sostingut per Gassiot i els seus col·laboradors durant 20 anys al PNAESM. Seguint diversos procediments estadístics, presenta elements quantitatius que validen les inferències fetes al llarg d’aquests anys i ajuden a precisar uns llindars d’intensitat en la sobrerepresentació o infrarepresentació de dades i afinar millor els intervals temporals. «Per exemple, un d’aquests períodes és l’època de l’Ötzi, l’home dels gels del Tirol. En aquest sentit, aquestes dades apunten que a l’època en què l’Ötzi va creuar el glacial del Tisenjoch (i el van assassinar), fa uns 5.300 anys, altres zones d’alta muntanya com el PNAESM van experimentar un marcat increment en la presència humana per sobre els 2.000 metres d’altitud», detalla l’investigador de la UAB.
Els 380 enclavaments arqueològics registrats fins ara al PNAESM comprenen murs; tancats de diferent mida i funcionalitat; possibles estructures d’habitatges; abrics que aprofiten acumulacions d’origen glaciar de grans blocs de roca, molts d’ells amb estructures, com ara murs per a la distribució interior i per protegir l’entrada, i un petit conjunt de cercles de pedres que podrien representar monuments funeraris.
La base de dades publicada ara en accés obert contribueix a modificar el paradigma de les àrees d’alta muntanya com espais verges i mostra que la presència humana ha estat contínua i recurrent al llarg de l’holocè i en contexts de variabilitat climàtica (i fins i tot malgrat aquesta variabilitat climàtica). A més, permet sobreposar les traces d’activitat humana als canvis paleocològics que s’estan documentant actualment en aquest tipus de medis.
Article de referència: Ermengol Gassiot-Ballbè, Guillem Salvador-Baiges, Laura Obea-Gómez. Absolute chronology of human occupations in the high mountain environments of the Southern central Pyrenees: radiocarbon dates from the Aigüestortes area. Archeologica Data, VI, 2026. https://doi.org/10.13131/unipi/3fem-pb67