Confirmen la presència plena del Neolític al Pirineu

Coro Trasito és considerada la cova cleda excavada a més altitud de la península Ibèrica (a 1548 metres). L'excavació de 2022 que ha conclòs aquesta setmana ha permès confirmar els indicis d'una agricultura consolidada de cereals (blat i ordi) durant el Neolític antic (entre 5300 i el 4450 anys abans de la nostra era). Els treballs que s’hi ha fet han proporcionat novament abundants restes de cereals. Aquesta evidència, juntament amb la presència d’eines vinculades al processament de cereals (dents de falç i molins), i pol·len de cereal en nombroses capes del jaciment, consolida la imatge innovadora de la presència d'una agricultura en zones elevades del Pirineu en les primeres etapes del Neolític. Aquesta informació modifica la imatge tradicional del poblament de les zones de muntanya de la península i, especialment, del Pirineu durant el Neolític. Segons aquesta noció, el poblament humà del Pirineu a l'inici del Neolític hauria estat residual i associat a l'aprofitament estival de pastures d'altura en una ramaderia ovina. L'evidència arqueològica, en canvi, mostra una altra situació: un assentament més estable, amb agricultura, un bestiar diversificat i una àmplia gamma d'activitats associades.

Situada al municipi de Tella-Sin, comarca de Sobrarb, el jaciment consisteix en una cavitat de grans dimensions que alberga indicis de l'estabulació de bestiar al llarg de diferents èpoques: moderna, edat del Bronze (datades entre 1430-1280 abans de la nostra era) i Neolític antic. El jaciment és objecte d'estudi des de l'any 2011 sota la direcció dels arqueòlegs Javier Rey (Departament d'Educació Cultura i Esport del Govern d'Aragó), Ignacio Clemente (Institució Milà i Fontanals – CSIC) i Ermengol Gassiot (Departament de Prehistòria, UAB).

Els vestigis neolítics

Els vestigis neolítics són els que actualment estan centrant l'atenció dels arqueòlegs. Consisteixen en les restes generades per l'estabulació de bestiar a l'interior de la cova durant el Neolític antic, en una successió d'estrats que cobreix més d'1 metre de gruix. Al costat s’hi documenten també indicis d'emmagatzematge d'aliments en petites sitges excavades en el sòl, així com fases en què l'espai estudiat de la cova va ser un lloc de treball. L'excavació al llarg de 45 metres quadrats permet estudiar-ho amb detall.

Els resultats tenen un alt valor científic: d'una banda, aporten informació inèdita sobre les primeres formes de ramaderia a l'Alt Pirineu, que es fonamentaven en ramats mixtos d’ovicaprins, bòvids i suids. Aquest fet contrasta amb les formes ramaderes tradicionals imperants a la fi del segle XIX i inicis del XX, amb cabanes essencialment de bestiar oví. Un altre aspecte rellevant de la recerca és l'ampli ventall d'activitats que van fer en el jaciment els seus pobladors durant el Neolític: van manufacturar ceràmica, així com una àmplia gamma d'eines lítiques, d'os i de fusta; van processar lactis, i a més de carn del bestiar van consumir aliments procedents de la caça, de la recol·lecció d'un ampli espectre de fruits i van treballar minerals per elaborar pigments. Crida també l'atenció l'àmplia presència d'adorns, des de granisses de collaret i penjolls en petxines marines fins a un braçalet de marbre, que confirma la relació del jaciment amb altres àrees geogràfiques del llevant peninsular.

En la present campanya d'excavació s'ha reprès el programa Excava con el Geoparque de Sobrarbe. Des de 2013, aquest programa promou la participació setmanal de dues persones voluntàries en les excavacions de Coro Trasito com a eina per a la divulgació de la recerca en arqueologia. També ha acollit alumnat en pràctiques del grau d'Arqueologia de la UAB.

Les recerques en Coro Trasito es fan en el marc del projecte de recerca «Les primeres comunitats agropastorals de la vessant sud del Pirineu Central (5600-4500 calANE): economia i paisatge» (PID2020-115205GB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i codirigit per Ermengol Gassiot i Ignacio Clemente i en el marc de successives edicions del projecte «Arqueologia del pastoralisme en el bé natural Pirineus-Mont Perdut (vessant espanyol)», finançat pel Ministeri de Cultura i la Comarca de Sobrarb.

Publicacions relacionades:

Gassiot-Ballbè, Ermengol, Mazzucco, Niccolò, Díaz-Bonilla, Sara, Obea-Gómez, Laura, Rey-Lanaspa, Javier, Barba-Pérez, Marcos, Garcia-Casas, David, Rodríguez-Antón, David, Salvador-Baiges, Guillem, Majó-Ortín, Tona and Clemente-Conte, Ignacio. Mountains, Herds and Crops: Notes on New Evidence from the Early Neolithic in the Southern Central Pyrenees. Open Archaeology, vol. 7, no. 1, 2021, pp. 1015-1034. https://doi.org/10.1515/opar-2020-0193

Gassiot-Ballbè, E. et al. (2021). Early Neolithic Farming Activities in High Mountain Landscapes of the Pyrenees: Simulating Changes in Settlement Patterns. In: Pardo-Gordó, S., Bergin, S. (eds) Simulating Transitions to Agriculture in Prehistory. Computational Social Sciences. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-83643-6_8