La I Jornada CLARIAH-ES en Bibliotecas reivindica les infraestructures digitals com a motor de la Ciència Oberta

Com es transforma una biblioteca o un arxiu en el motor de la ciència del segle XXI? Aquesta va ser la qüestió central de la I Jornada CLARIAH-ES en Bibliotecas: Infraestructures Digitals i Ciència Oberta, que va tenir lloc ahir a Madrid. L’esdeveniment va servir com a punt de trobada per a professionals de biblioteques, arxius i institucions GLAM interessats a explorar el potencial de les infraestructures digitals en la recerca actual.

Amb una clara vocació divulgativa, la jornada va apropar conceptes sovint percebuts com a complexos —Infraestructures de Recerca, gestió de dades, interoperabilitat o núvols científics— a través d’un llenguatge entenedor i exemples pràctics. L’objectiu: perdre la por a la tecnologia i entendre-la com una aliada per millorar la gestió bibliotecària, incrementar la visibilitat institucional i facilitar una Ciència Oberta més col·laborativa i democràtica.

Durant la primera sessió es van presentar iniciatives europees clau com CLARIN i DARIAH, fonamentals per al treball amb dades textuals i projectes d’Humanitats Digitals. També es va donar a conèixer la European Open Science Cloud (EOSC), la gran infraestructura europea que facilita compartir, preservar i reutilitzar dades científiques. La segona sessió va mostrar aplicacions pràctiques d’aquestes eines, demostrant com les col·leccions tradicionals poden esdevenir dades obertes i enllaçades. La jornada es va tancar reflexionant sobre la missió democratitzadora de les biblioteques en el marc de la Ciència Oberta i el seu paper en la generació de confiança, qualitat i sostenibilitat.

En aquest context, la Universitat Autònoma de Barcelona va presentar dues experiències que exemplifiquen aquesta transformació. La primera,“Les Humanitats Digitals i les biblioteques universitàries: el cas de la UAB”, centrada en les Humanitats Digitals a la UAB, va destacar la consolidació d’un ecosistema amb desenes de projectes en marxa, grups de recerca implicats i aliances institucionals. El Portal d’Humanitats Digitals actua com a plataforma de visibilitat i connexió, mentre que el Servei de Biblioteques assumeix un rol estratègic oferint suport tècnic especialitzat, assessorament i gestió d’infraestructures digitals, posicionant-se com a soci clau en els projectes de recerca.

La segona presentació, “I després de la digitalització, què?”, va plantejar el canvi de paradigma que transforma les col·leccions digitals en col·leccions de dades. Més enllà de preservar i donar accés, es tracta d’estructurar, enriquir i connectar la informació mitjançant tecnologies com l’OCR/HTR, el reconeixement d’entitats o l’anàlisi massiva de corpus. En aquest procés, les biblioteques esdevenen garants de la qualitat, el context i la interoperabilitat, impulsant infraestructures reutilitzables i promovent una Ciència Oberta efectiva basada en dades fiables i sostenibles.

La conclusió compartida va ser clara: les biblioteques del segle XXI no només custodien documents, sinó que transformen col·leccions en dades fiables, contextualitzades i obertes, connectant persones, tecnologia i coneixement en benefici de la comunitat investigadora i de la societat en conjunt.