La UAB projecta el documental "Homo Plasticus" per alertar sobre l'impacte del plàstic en la salut humana
El passat 20 d’abril, la Sala de Cinema de la UAB va acollir la projecció del documental Homo Plasticus, una iniciativa organitzada pel Grup de Mutagènesi del Departament de Genètica i de Microbiologia
La projecció va posar de manifest la urgència de reduir l’ús del plàstic davant els seus efectes cada cop més evidents sobre el medi ambient i la salut humana.
El documental recull les aportacions d’investigadors de diferents països, que exposen els resultats de les seves recerques, totes coincidents en uns resultats preocupants. Els estudis mostren la presència de plàstic en tots els aliments que consumim, incloses fruites i verdures, a l’aire que respirem, fins i tot a més de 2.000 metres d’altitud, i també se n’ha trobat al meconi, la primera femta dels nadons.
Les investigacions evidencien que el plàstic ja forma part del nostre organisme: es detecta a la microbiota, al sistema respiratori i al sistema circulatori. Aquesta exposició constant genera riscos significatius per a la salut.
La UAB té una presència destacada al documental a través de la intervenció de la professora Alba Hernández Bonilla, membre del Grup de Mutagènesi. La investigadora explica els resultats dels estudis realitzats, juntament al seu equip, sobre els nanoplàstics, partícules aproximadament un milió de vegades més petites que un gra de sorra. Segons les dades presentades, les cèl·lules són capaces de captar aquestes partícules i envoltar-les, fet que provoca estrès oxidatiu, un mecanisme relacionat amb l’aparició de diverses malalties.
A més, la recerca ha demostrat que els nanoplàstics són genotòxics, ja que poden danyar les cadenes d’ADN i provocar mutacions genètiques. L’acumulació d’aquestes alteracions pot afavorir el desenvolupament de malalties inflamatòries i càncer.
Els resultats presentats pels diferents equips d’investigació apunten, doncs, que la presència generalitzada de plàstic al nostre entorn constitueix un problema de salut pública. Davant d’aquesta realitat, els científics insisteixen en la necessitat urgent de prendre decisions i aplicar mesures efectives per reduir l’ús del plàstic i minimitzar-ne l’impacte sobre la salut i el medi ambient.