La Facultat de Dret participa en les sessions del GGE de la Convenció sobre Armes Convencionals a Ginebra
La Facultat de Dret de la UAB, a través de la Càtedra Manuel Ballbé, ha participat en les sessions del Grup d’Experts Governamentals de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals celebrades a Ginebra del 2 al 6 de març de 2026. L’objectiu és contribuir al debat internacional sobre la regulació de les armes autònomes basades en intel·ligència artificial.
Les primeres sessions de 2026 del Grup d’Experts Governamentals (GGE) de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals (CCW) han tornat a situar Ginebra com a punt de trobada mundial en el debat sobre la regulació de les armes autònomes. Del 2 al 6 de març, delegacions de 128 estats, organismes internacionals i especialistes independents han reprès unes negociacions considerades decisives per avançar cap a un futur instrument internacional sobre sistemes d’armes basats en intel·ligència artificial.
En aquest context, la Càtedra Manuel Ballbé en Seguretat Humana i Dret Global, vinculada a la Facultat de Dret de la UAB, ha estat present mitjançant la participació d’ICRAC (International Committee for Robot Arms Control), una de les veus expertes més rellevants a escala mundial en la defensa d’una regulació robusta i centrada en la protecció de les persones. El professor Joaquín Rodríguez, membre d’ICRAC i observador acadèmic acreditat, hi ha participat activament, juntament amb Abdulkarim Baybah, doctorand del Programa de Doctorat en Seguretat Humana i Dret Global, que també ha format part de les tasques de seguiment i suport.
Un any clau per a la governança de les armes autònomes
El president del GGE, l’ambaixador Robert in den Bosch, ha insistit en la urgència d’avançar cap a un marc internacional vinculant. Tot i que hi ha un ampli consens que el Dret Internacional Humanitari és aplicable als sistemes d’armes autònomes, “els estàndards específics continuen sent pràcticament inexistents”, fet que incrementa els riscos derivats de la seva acceleració tecnològica.
Aquesta absència d’estàndards ha motivat el paper actiu de la societat civil i de comunitats expertes com ICRAC, que reclamen, com a mínim:
- l’establiment d’obligacions positives que garanteixin un judici humà significatiu;
- la prohibició de sistemes que no puguin assegurar control humà adequat;
- requisits de transparència, supervisió i responsabilitat.
Aportacions del professor Joaquín Rodríguez i d’ICRAC
Durant aquesta sessió de març, el professor Rodríguez ha contribuït a la preparació i defensa de les propostes d’ICRAC, articulades en tres eixos principals:
1. Els riscos estructurals de l’autonomia letal
ICRAC subratlla que els sistemes d’armes autònomes comporten no només reptes tècnics, sinó també riscos sistèmics per a l’estabilitat internacional, l’escalada de conflictes i la deshumanització de la guerra.
2. La necessitat de garantir control humà significatiu
En coherència amb el Rolling Text actual, ICRAC defensa la creació d’un estàndard jurídic clar que asseguri que les decisions sobre l’ús de la força i la selecció d’objectius continuïn essent responsabilitat humana en totes les circumstàncies. Es tracta d’un dels punts centrals del debat del GGE.
3. La dimensió ètica i democràtica
El professor Rodríguez ha remarcat que la governança de la IA militar és també una qüestió de valors democràtics. La introducció de sistemes automatitzats en funcions crítiques pot alterar l’equilibri entre institucions, ciutadania i forces armades, per la qual cosa cal un marc transparent, participatiu i auditable.
A les sessions, hi ha estat present també Abdulkarim Baybah, doctorand de la nostra Facultat, que ha donat suport a les tasques de recerca, preparació documental i monitoratge de les discussions, integrant-se en la feina de l’equip d’ICRAC.
El paper de la Càtedra Manuel Ballbé en el debat global
La participació de la Càtedra Manuel Ballbé respon a la seva missió: impulsar una anàlisi crítica, interdisciplinària i orientada al bé públic sobre tecnologies emergents i seguretat humana. La presència a Ginebra permet:
- introduir perspectives acadèmiques als espais on es defineixen normes internacionals;
- reforçar aliances amb actors globals com ICRAC i Stop Killer Robots;
- assegurar que la veu de la societat civil i la recerca universitària hi siguin presents.
El ritme de treball durant el 2026 serà intens, i malgrat el consens sobre la necessitat d’avançar, sembla difícil complir el calendari fixat per les Nacions Unides per adoptar un instrument vinculant abans de final d’any.
Mirant endavant
Des de la Facultat de Dret i la Càtedra Manuel Ballbé continuarem treballant perquè la regulació futura garanteixi:
- la protecció dels drets humans,
- la prevenció de riscos tecnològics incontrolables,
- i un ordre internacional basat en la responsabilitat, l’ètica i la dignitat humana.
La participació del professor Joaquín Rodríguez i del doctorand Abdulkarim Baybah a Ginebra reafirma el compromís de la nostra Facultat amb la governança global de la intel·ligència artificial i amb la promoció d’una seguretat humana centrada en les persones.