Trastorns alimentaris, pes i estigma

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb El Ministerio de Ciencia y Tecnologia a través de la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Vagó de la Ciència

Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre Salut Mental, i en aquest ens centrem en la prevenció dels trastorns de conducta alimentària i dels problemes relacionats amb el pes i l'alimentació. Per fer-ho ens acompanyen: David Sánchez, doctor en Psicologia, professor del departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Grup de Recerca en Problemes d'Alimentació i Pes. Hola David.

David S.: Hola

Olga V.: I també estem amb la Paola Espinoza, doctora en Psicologia, coordina l'equip d'investigació de la Unitat d'Avaluació i Intervenció en la Imatge Corporal i es fa càrrec de l’assessorament i el tractament psicològic al Servei de Psiquiatria i Psicologia de Barcelona. Hola Paola.

Paola E.: Hola.

Olga V.: Expliqueu-nos, Quins són els trastorns de la conducta alimentària, els TCA, més habituals?

Paola E.: Los TCA son un grupo de problemas de salud mental bastante heterogéneo: hay anaorexia, bulimia, transtorno por atracón y los más habituales son precisamente aquellos que se parecen a los que ya he nombrado pero tienen menor frecuencia, menor intensidad. Son los más frecuentes en estos momentos en la etapa adolescente.

Olga V.: I què caracteriza cadascun d’ells?

Paola E.: En conjunto, todos estos trastornos tienen la preocupación por el cuerpo como el centro. Una preocupación por el cuerpo que interfiere en muchos aspectos de la vida. Se proponen un tipo de cuerpos que requiere un cambio alimentario. La anorexia iría más bien por la restricción o por algún tipo de conducta que les ayude mucho a perder peso porque es lo que desean, la bulimia seria unos periodos en que hay restricción, comer impulsivo, fuera de control, i también buscar como eliminar peso a través de alguna conducta compensatoria: vómitos o ejercicio. El trastorno por atracón es un problema que es parecido al anterior pero no harían conductas compensatorias, entonces esta persona, normalmente, van a tener problemas de que su cuerpo va a cambiar mucho más. Se sufre de igual manera que en los otros trastornos. Más o menos esas son las diferencias. También varia, una misma persona que tiene un trastorno alimentario, puede variar a través del tiempo su diagnóstico. Es muy variable.

Olga V.: Segons les dades de la darrera enquesta en salut, més de 85.000 persones de més de 15 anys asseguren patir un trastorn de la conducta alimentària. En els darrers 3 anys aquests trastorns han augmentat més del 61% a Catalunya. Els TCA són la tercera malaltia crònica més freqüent entre les adolescentes espanyols. Hi ha xifres tan alarmants com que el 70% de les adolescentes i el 45% dels adolescents volen canviar el seu pes i la seva figura.

Paola, amb aquestes dades podem intuir que la percepció que tenen la majoria d’adolescents de la seva imatge corporal és negativa?

Paola E.:  Hay cifras que reflejan eso. Estamos hablando de un periodo en que las adolescentes y los adolescentes, cambian el cuerpo. El cuerpo no va en función de lo que ellos desean. Algunos se van a acercar a los ideales estéticos canónicos imperantes en esta sociedad y otros se van a alejar de esos ideales, de esa estructura corporal. Entonces, sí que es frecuente en este cambio, el cambio puberal,  es frecuente que nuestros adolescentes se sientan incómodos con el cuerpo. Ahora, cunado esa insatisfacción es muy intensa, es cuando comienzan a modificar su alimentación y su actividad física, por ejemplo, empieza a ser un problema que hay que observar.

Olga V.: I què pot implicar  desenvolupar una imatge corporal negativa durant l'adolescència?

Paola E.: Tiene consecuencias importantes porque interfiere en el estado de ánimo, en la autoestima, en la concentración, pueden tener conductas de aislamiento o de autolesiones cuando es más intenso, el malestar con el cuerpo, ausentismo laboral… interfiere en diferentes áreas que les toca, por edad.

Olga V.: I cap a on s’està orientant la recerca per donar resposta a aquesta problemàtica d’una imatge corporal negativa i una baixa autoestima?

Paola E.: Es bastante amplio, el campo de la imagen corporal y de la autoestima, pero nosotros, en nuestra unidad, lo que estamos investigando ahora son factores que puedan propiciar una imagen corporal positiva, ya sea a través del fomento de la apreciación corporal, identificar cuales son los aspectos que mejor se relacionan con conseguir una buena sintonía con el cuerpo, por ejemplo valorar el cuerpo en su funcionalidad, valorarlo en el autocuidado… Es más bien una visión desde la psicología positiva y desde la imagen corporal positiva.

Paola E.: tu dissenyes, executes i avalues tallers de prevenció i promoció de la salut en adolescents, en la promoció d'una imatge corporal positiva i d'estils de vida saludables en joves adults i en el tractament de problemes relacionats amb la alimentació. Et volem preguntar per dos tallers: l’ECOPREV i BODY COR

Paola E.: Estos talleres son un ejemplo de todo. Son la última versión de los talleres que se han trabajado en  nuestra unidad, hace más de 20 años que se realizan talleres de prevención. Marcaron una diferencia a partir del año 2014 en que se empezaron a incorporar factores en los talleres que hacíamos en las escuelas, para incorporar, por ejemplo, factores protectores, como pueden ser que los chicos tuvieran una mejor autoestima, una mejor conexión con las emociones, una regulación emocional que les pudiera ayudar a afrontar esta situación difícil. Por ejemplo que tu cuerpo no encaje con los que están viendo en las redes sociales. Entonces, hablamos de una línea de promoción de la salud a través de fomentar estilos de vida saludable, habilidades para la vida, que les ayuden a enfrontar mejor estas situaciones de crítica sobe los cuerpos.

Olga V.: I quins resultats heu obtingut després d’aquests tallers? Si fa falta que es mantinguin en el temps, si amb tres hores és suficient perquè comencin a plantejar-s’ho tot d’una altra manera?

Paola E.: Esas fueron las grandes preguntas que nos preguntamos cuando empezamos con ECOPREV y con BODY COR. Nosotros quisimos saber en ese momento, que se estaba haciendo a nivel de prevención en Cataluña y tuvimos mucha conexión con diferentes agentes de salud y nos encontramos con que ellos realizan una sesión en cada escuela, nosotros hacíamos ocho talleres en un mismo año. Claro, había una diferencia muy importante, había problemas de eficacia, problemas de eficiencia… entonces, quisimos trabajar en esa línea. BODY COR es una versión en la que introdujimos el número de talleres por año y empezamos a plantearnos un itinerario en que pudiéramos acompañar a los adolescentes des de quinto de primaria hasta tercero de la ESO, trabajando con esto cada año, incorporando también a los profesores y a las familias para que puedan fortalecer la confianza corporal, tener tolerancia cero con las discriminaciones respecto al peso, las bromas en el peso en el patio, en la familia…

Olga V.:  L’estigma de l’obesitat i el seu impacte en la salut és un dels darrers articles científics que has publicat, David. Explica’ns quines són les principals conclusions dels estudis que heu dut a terme en relació a l’estigma de l’obesitat?

David S.: La presencia de l’estigma a la nostra societat, els estudis indiquen que és pràcticament omnipresent. El que passa és que no teníem dades de prevalença en població espanyola y nosaltres hem fet el primer estudi, en concret en població adolescent, i hem trobat que aproximadament una de cada dues noies han patit alguna experiència d’estigma relacionada amb el seu pes i un de cada tres nois, normalment en forma de burles, relacionades amb el seu pes i amb la seva aparença física. També és important destacar que, a més d’aquest estigma, hi ha el que s’anomena estigma interioritzat, i és no patir experiències d’algú que fa alguna cosa negativa en forma de prejudicis, discriminació o el que sigui, sinó quan tu mateix, quan una persona interioritza aquests estereotips negatius i s’autoculpabilitza d’aquesta situació. També és molt elevada la prevalená d’aquet autoestigma en aquesta població, i això té uns efectes molt negatius.

Olga V.: Què pot passar quan senten o paeixen aquest estigma?

David S.: Doncs passen moltes coses: els estudis a nivell internacional, el que mostren és que hi ha més simptomatologia depressiva, ansiosa, més estrès, pitjor autoestima, però també s’incrementen els episodis d’afartament, per exemple, i el risc de desenvolupar trastorns de la conducta alimentària que acabem de parlar. I d’altres problemes molt greus, molt importants. Per exemple, es tornen persones més sedentàries, perquè fer activitat física implica exhibir el teu cos, amb poca roba... i la por precisament a aquest tipus de situacions, d’estigma, de possibles comentaris, mirades, etcètera, comencen a evitar i a perdre la motivació per fer activitat física. I tot això al final, acaba repercutint en què els problemes de salut relacionats amb l’obesitat empitjoren i aquest estigma esdevé una barrera molt important per al tractament efectiu.

Olga V.: Les noies tenen més risc que els nois de patir experiències d’estigma relacionats amb la seva imatge i el pes?

David S.: Sí, de fet, les dades que he donat abans de prevalença és en població general, però aquest estigma tant l’estigma cap a altres com l’interioritzat, és especialment important en persones amb sobrepès i obesitat, que estem parlant aquí en prevalences del 90% en noies i també en els adolescents més grans, més en adolescents de 15-17 anys que no pas en adolescents més joves. I això té molta relació amb un tema molt important que ha parlat abans la Paola, i és el tema d’interiorització dels ideals de bellesa, fonamentalment l’ideal prim. A la nostra societat, associem l’ideal prim amb no només belles i èxit i felicitat, sinó també amb salut, i aquesta associació... les dones pateixen molta més pressió d’aquest ideal. I això repercuteix de forma molt important en l’increment de l’estigma.

Olga V.: I per què se suposa que les noies quan no responen a un model de cos normatiu o el que elles tenen idealitzat, pateixen més que els nois?

David S.: Pateixen més estigma, des del punt de vista de l’estigma, les noies, com que són més pressionades per aquest ideal, tot i que en els nois es comença a veure, també: l’ideal atlètic i musculat, comença a ser molt important també en nois, però en noies continua sent molt, molt més important. I per tant, les noies,  especialment les noies amb sobrepès, pateixen molt més aquestes situacions d’estigma i interioritzen molt més aquest estigma. I aquestes relacions contribueixen a efectes negatius més importants també en aquest població.

Olga V.: Hi ha factors socio-econòmics o culturals que predisposin a tenir problemes amb l’alimentació i el pes?

David S.: Sí. Abans hem parlat, a l’inici, de les dades de prevalença dels trastorns alimentaris, però és que l’obesitat és un problema de salut molt important i que té una prevaleça espectacular. Estem parlant de prevalences, amb població adulta, del 20% d’obesitat i de sobrepès del 40%. Entre totes dues més del 60% de la població adulta té sobrepès o obesitat. I en el cas dels joves, entre 12 i 24 anys, la prevalença d’obesitat és de les més altes d’Europa, estem al voltant del 30%. I les dades indiquen que això és molt, molt més important a nivells socioeconòmics baixos. De fet, és pràcticament el doble, la prevalença en persones que tenen nivells econòmics i educatius més baixos.

Olga V.: Ara parlaves d’obesitat i sobrepès, quins són els problemes més habituals relacionats amb l'alimentació i el pes?

 

David S.: Aquest és un concepte interessant, perquè tradicionalment, els més importants són els que hem parlat: obesitat per una banda i trastorns de la conducta alimentaria per l’altra; i són problemes que s’han treballat normalment de forma aïllada. Els trastorns de la conducta alimentaria per part de professionals de salut mental i l’obesitat per part  d’especialistes, fonamentalment, en salut pública. I el que veiem és que són problemes que tenen molts elements en comú. Abans la Paola ho ha comentat, és molt fàcil evolucionar d’un problema a un altre. És molt freqüent trobar persones amb bulímia nerviosa que han tingut una infantesa amb obesitat, les persones amb obesitat pateixen trastorn d’ingesta compulsiva de forma molt freqüent, i finalment, també són molt importants les condicions, que potser no són tan greus, però que constitueixen un risc de desenvolupar aquest problema, que són persones que tenen alts nivells d’insatisfacció corporal, que fan conductes no saludables de control del pes o que pateixen estigma.

Olga V.: Caldria que hi hagués un canvi de narrativa sobre l’obesitat?

David S.: Sí, totalment. Aquest és un tema clau, perquè en el fons, l’estigma té dues arrels fonamentals: un és el que ja hem comentat, aquest ideal de bellesa prima, que no només pressiona sinó que rebutja a l’obesitat, l’obesitat es considera com una cosa lletja, s’associen uns estereotips a l’obesitat, com que les persones amb obesitat són persones mandroses, golafres, que no cuiden la seva salut, però en realitat, avui en dia sabem que l’obesitat és una malaltia crònica, i que és una malaltia molt complexa i, aquest és l’altre factor clau, que la responsabilitat de les causes de l’obesitat no està en l’individu, en la persona, no és que siguin persones que s’abandonen, que no es cuiden...sinó que hi ha arrels molt importants tant de tipus metabòlic i biològic, com de tipus sociocultural que influeixen en l’obesitat i que estan fora del control de la persona.

Olga V.: David Sánchez, doctor en Psicologia, professor del departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i Paola Espinoza, doctora en Psicologia i coordinadora de  l'equip d'investigació de la Unitat d'Avaluació i Intervenció en la Imatge Corporal, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

David S.: Gràcies a vosaltres.

Olga V.: Si vosaltres en voleu saber-ne més , escolteu un altre capítol.