Entorn natural i meteorologia

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb El Ministerio de Ciencia y Tecnologia a través de la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Vagó de la Ciència

Olga: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental i en aquest ens centrem en l'impacte que tenen en el benestar i la Salut Mental l’entorn natural i la meteorologia. Per fer-ho, ens acompanyen Antoni Bulbena Vilarrasa, catedràtic de psiquiatria, director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona i fundador de l’Institut de Neuropsiquiatria i addiccions del Parc de Salut Mar.

Olga: Hola Antoni

Antoni B: Encantat de ser aquí

Olga: Albert Feliu Soler, Doctor en Psicologia de la Salut, professor del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca Investigació Psicològica en Fibromiàlgia i Dolor Crònic de la UAB.

Olga: Hola Albert

Albert F: Bones

Olga: En quina mesura els factors ambientals ens influeixen a nivell físic i psicològic?

Antoni B: Doncs, està clar que som éssers naturals i com a tals tenim un contacte amb la natura que ens influeix i intercanviem. I a més, les opinions, quan se'ns pregunta tant a alemanys, canadencs, americans i espanyols, les opinions que donem al respecte és que almenys el 55-60% estem convençuts de que la natura, el temps, la meteorologia, l’entorn... ens afecta física i mentalment. Per tant comptem que un 60% opinaríem clarament que sí.

Olga: Gairebé tothom té clar que els entorns naturals són beneficiosos per la salut física, també incideixen en la salut mental?

Albert F: Sí, de fet, en els últims temps, en els últims anys, han anat apareixent articles que indiquen que les mateixes activitats, per exemple exercici físic, realitzades en un entorn natural són més efectives per promoure, no només el benestar físic, sinó canvis a nivell d’aspectes relacionats amb la salut mental i també promoure un estil de vida més saludable. És més eficaç si ho fas en un entorn natural que no pas si ho fas dins d’un edifici.

... ansiosa, estrès... inclús millores en altres aspectes que potser són més rellevants com per exemple la satisfacció amb la vida, percepció de tenir una vida plena... són aspectes que hem vist que el Camí semblaria que hi té un impacte important.

Ara bé també vam veure que al final, fixeu-vos que fer el camí i fer-ho en l’entorn natural no deixa de ser una experiència que té molt a veure amb anar de vacances i no treballar. En aquest sentit, sabem que molts dels efectes que hem observat també són solapats o tenen a veure amb desconnectar de la feina i fer vacances, que és un aspecte que se sap que és altament terapèutic. Bàsicament ara estem analitzant part dels resultats que és comparar els resultats de la gent que ha anat a fer el Camí amb gent que ha fet altres coses com per exemple anar de vacances que no impliqués anar al Camí de Santiago.

Olga: I hi ha gaires diferències?

Albert F.: En general, el Camí, guanya. En el sentit de que sí que tenim més efectes. Però sobretot és molt interessant, no tant potser en depressió, ansietat, malestar, estrès... no tant amb això, sinó amb altres aspectes que són més profunds que també té a veure amb la filosofia que hi ha darrere el Camí que són aspectes que tenen a veure amb identificar què és allò important a la teva vida. Quins són els valors que mou la teva vida? El que estem veient és que el Camí, d’una forma diferencial per exemple d’unes vacances estàndard, doncs sí que tindríem major capacitat per promoure que tinguis una miqueta més clar el que t'importa.

Olga: El Camí de Santiago té diferents rutes: el camí francès és el més clàssic, són més de 700 quilòmetres, però no tothom es pot permetre caminar durant tants dies per recórrer tot el trajecte. Heu pogut determinar si cal un temps mínim de contacte amb l'entorn natural perquè comenci a repercutir positivament en la salut mental?

Albert F.: En aquest sentit, els resultats també donen una molt bona notícia perquè al final, a l’estudi, vam poder entrar a persones que dedicaven quatre dies a fer el Camí i també vam entrar persones que s’estan dos mesos caminant. De mitjana, els dies caminats són al voltant de 10 dies, i amb 10 dies ja vam observar canvis significatius, estadísticament significatius i de mida moderada en algunes d'aquestes variables que comentava de simptomatologia depressiva i ansiosa. És a dir, que una setmaneta semblaria que almenys n'hi ha prou com per reduir algun d'aquests aspectes, tot i que és veritat que també hem observat que com més dies pots caminar també passaria això amb les vacances probablement, més reduccions en estrès, per exemple.

Olga: I sabeu durant quant temps perdura aquest benestar?

Albert F.: Hem fet el seguiment als tres mesos d’haver acabat el Camí i, en general, els efectes, malgrat sí que hi ha certa recuperació esperable (al final un torna del camí, torna a una vida rutinària i sens dubte hi ha una recuperació una miqueta a l'estat d’abans del camí) però hi ha algunes variables, com per exemple aquesta claredat en identificar què és el que t'importa o inclús en poder viure una vida més atenta més plena, que alguns d'aquests aspectes continuen augmentant inclús en el seguiment a tres mesos i com si s’haguessin fet canvis que perduren. I no només això, sinó que es consoliden tot i que final és un estudi que seria de tipus observacional, hi ha moltes limitacions, però futurs estudis basant-se en aquest, podran explorar encara en més profunditat fins a quin punt aquests efectes perduren en el temps i d'alguna forma són un element que canviaran la vida d'aquelles persones que l'han fet, com molta gent informa que tornant del Camino diu: m’ha canviat la vida. Doncs ara tenim dades que d'alguna manera ho avalen, alguns aspectes d’aquests.

Olga: Hi ha un munt de dites populars que fan referència a la climatologia que vinculen els factors ambientals a un estat d’ànim. Diem que la primavera la sang altera, que a l'estiu tota cuca viu, que algú s'ha tocat per la Tramuntana quan ens sembla que està una mica sonat, que estem emboirats quan no tenim el cap clar... Antoni, fins a quin punt el temps condiciona el nostre estat d’ànim?

Antoni B.: Doncs, a diferència d’altres animals, que el temps, la meteorologia, les estacions, influeix radicalment en la  seva vida, en el nostre cas no és tan important. Però sí que hi ha persones que són metereosensibles, que més o menys és un 15% de la població, posem fins un 20, i això doncs sí que cada cop tenim més interès en identificar aquestes persones. En el fons és un privilegi, és a dir, el fet que el teu cos t’avisi de que farà mal temps o de que hi ha alguns factors meteorològics que tu no veus, clar, per a molts animals això és fonamental per sobreviure, a nosaltres no tant, però concretament en el tema de l’ànim, això té més relació amb la llum i efectivament sí que és un tema que és on potser tenim més feina per fer.

Olga: Ara que feia referència a la llum, quins són els factors ambientals que més solen afectar-nos?

Antoni B.: Doncs, hi ha les estacions, els que tenim estacions, això ens afecta, l’estacionalitat. Hi ha evidentment, els meteors, és a dir, la pluja, el vent, el moment abans de ploure... i darrerament estem estudiant molt la contaminació, que també afecta, i aquests són bàsicament els factors més importants. El que potser s’ha estudiat poc, però cada cop és més important, és la llum. És a dir, el sol. Està molt clar que el no tenir una dosi de sol diària té repercussions en moltes malalties i això ara s’està començant a estudiar. Hi ha un mínim necessari, inclús alguns països recomanen un mínim de sol que un ha de rebre. No n’hi ha prou amb la vitamina D, ha de ser sol directament.

Olga: El clima al que estem habituats fa que ens afectin uns factors ambientals més que uns altres? Vull dir, qui viu a Catalunya tolera pitjor molts dies seguits de cel encapotat que algú que ha viscut tota la vida Anglaterra?

Antoni B.: És una pregunta per a la que no tenim bones respostes, encara. Però hi ha molts pacients que tinc, que estan vivint a Noruega, Anglaterra, Finlàndia... sí que els recomano directament que facin llum com a tractament. Quan estudies què passa en diferents països, per exemple amb el dolor, es veu que hi ha més sensibilitat cap al sud d'Europa i que ho notem més. És que ja s’han acostumat a ser hiposensibles al nord? Probablement. Però també els passa. En canvi sí que al sud tenim més sensibilitat. Per tant, el dolor, el negatiu, però probablement també el positiu: riem més.

Olga: Podem combatre la nostra meteorosensibilitat? Com  entrenar-nos perquè ens afecti menys un dia plujós o la calor extrema?

Antoni B.: Alguns sí. Per exemple en el tema de la pluja i de l’angoixa, que és una àrea molt important, les persones amb angoixa són molt sensibles i això ho hem estudiat molt durant fa anys, noten més moltes coses. Això sí que és un factor que es tracta de prevenir perquè és un tema bastant biològic. Ara, per exemple el tema de la calor, quan fa èpoques de calor, vam veure que augmenta l’agressivitat. Òbviament si aconseguim reduir la temperatura, aquesta agressivitat baixa. O sigui que cadascuna de les dimensions de la meteorosensibilitat es pot també aprendre i és per això que és molt important estudiar-ho.

Olga: Fèiem referència al refranyer popular, hi ha moltes creences lligades al clima. Si et sembla et preguntem per un parell d’elles.

Antoni B.: Som-hi.

Olga: La lluna plena, ens afecta?

Antoni B.: Doncs això és un element romàtic, meravellós, però la major part d’estudis ho desmenteixen. Segurament la lluna té més valor amb el tema de les marees, de pujar i baixar el mar, però, jo ho he estudiat molt, hi ha algun estudi recent que senyala que sí, però realment, la major part d’estudis són lamentablement negatius.

Olga: La tramuntana, fa embogir de veritat?

Antoni B.: Bueno, la tramuntana, hi ha un programa que recordo haver fet amb en Lluís Llach, deia que durant tres dies estimula, però després et deixa esgotat. O sigui, és un estimulant que, especialment persones neguitoses, els neguiteja i alguns inclús, bastant. Però no és una bogeria que et faci canviar el que passa. Això ens lliga amb un altre aspecte que comentava abans el professor Feliu, que és que clar, té un valor cultural. Si tu vas a l’Empordà i dius que la tramuntana va malament, diran, “Escolti, si ens dona una rauxa i som especials”. Per tant, s’ha de ser molt pulcre de vegades amb el tractament d’aquestes coses. No, la resposta és no embogeix, neguiteja, però no embogeix.  

Olga: Albert Feliu Soler, doctor en Psicologia de la Salut, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i Antoni Bulbena Vilarrasa, catedràtic de Psiquiatria i director del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Antoni B.: Gràcies a vosaltres.

Albert F.: Moltes gràcies.

Olga: Si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.