Regulació emocional i cervell predictiu

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb El Ministerio de Ciencia y Tecnologia a través de la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Vagó de la Ciència

Olga V.: Això és Vagó la ciència el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental i ens centrem en la recerca sobre regulació emocional, l'autoconeixement i el cervell predictiu, i per fer-ho, ens acompanyen la Lorena Chanes que és que és doctora en cervell, cognició i comportament, professora al departament de Psicologia Clínica i de la Salut i a l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona i a més lidera el Laboratori de Ciències Cognitives i Afectives.

Hola Lorena.

Lorena C.: Hola.

Olga V.: I també ens acompanya en Joaquim T. Limonero, doctor en psicologia, catedràtic del departament de Psicologia Bàsica Evolutiva i de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador del grup de recerca en Estrès i Salut.

Hola Joaquim.

oaquim L.: Hola.

Olga V.: Joaquim, com ens afecten les nostres emocions en el nostre dia a dia?

Joaquim L.: Bé, nosaltres som éssers emocionals i les emocions estan en tot allò que fem nosaltres. Des del naixement serien unes protoemocions, queden ens ajudarien a interaccionar amb el pare i la mare amb el nen i posteriorment anem desenvolupant emocions més complexes. Si les emocions no fossin útils, tal com deia Darwin en la seva teoria de l'evolució, les emocions no les tindríem i, per tant, haurien desaparegut.

Olga V.: Les nostres emocions estan influenciades per allò que hem viscut abans?

Lorena C.: Si, la nostra experiència del món es construeix sobre un model intern basat en la nostra experiència, i aquest model intern del món que anem construint diguéssim des de l’inici de la vida, guia el que percebem, el que pensem i també el que sentim.

Olga V.: Segons la psicologia hi ha més d'un tipus d’intel·ligència: a part de la lògica matemàtica, lingüística, l'espacial, la musical i alguna més, està la intel·ligència emocional. Joaquim, quan es considera que algú té intel·ligència emocional?

Joaquim L.: En principi diríem que tothom té intel·ligència emocional, després hi ha diferents nivells. Però què és La intel·ligència emocional? Tal com la defineixen Mayer i Salovey, la intel·ligència emocional seria la capacitat que tenen les persones per percebre, comprendre i regular les seves emocions i usar les emocions per guiar el seu comportament o el seu pensament. Quan podem dir que una persona té bona intel·ligència emocional? Ho podem dir quan tenim uns nivells moderats de percepció, per què moderats i no alts? Doncs perquè si tingués uns nivells alts de percepció emocional, estaria molt pendent dels estímuls del seu entorn i aleshores seria, igual que passa en la ansietat, estaria molt pendent dels mateixos i tindria alts nivells d’ansietat; ha de tenir un nivell alt de comprensió de les emocions, és a dir, què és allò que dona lloc a les emocions, quins són els antecedents i, per tant, quina és la conducta que se'n derivaria; i també una bona capacitat de regulació emocional, tant de les emocions pròpies com de les emocions dels altres, tant de negatives, com positives.

Olga V.: I la intel·ligència emocional es desenvolupa de forma espontània? O es necessita un aprenentatge específic? Es pot millorar?

Joaquim L.: Sí. Nosaltres naixem amb un potencial emocional. Aquest potencial emocional estaria determinat biològicament, com seria el temperament, l'estat d’ànim... i, posteriorment, en la interacció amb el nostre entorn, nosaltres anem modulant les nostres emocions. De fet, és aquesta interacció la que generaria el nostre potencial de les emocions. Posteriorment, aquestes emocions, que nosaltres en un primer lloc, en el context familiar, posteriorment a l'escola i després amb els companys, al treball... anem regulant aquestes emocions i podríem desenvolupar tallers específics per desenvolupar alguns d’aquests dominis o components de la intel·ligència emocional.

Olga V.: Per tant, es pot aprendre a gestionar les emocions.

Joaquim L.; Sí, es pot aprendre. I com és gestionen les emocions? De fet, com dèiem abans, de forma natural nosaltres anem gestionant les nostres emocions a través de la interacció amb l'entorn. És a dir, nosaltres si actuem de forma emocional, podem veure com interaccionen o responen els altres i a partir d'aquí, nosaltres anem ajustant les nostres emocions i la forma de respondre. Per exemple, la frustració: quan som petits i també quan som grans, ens ajuden, és una forma natural de regular les nostres emocions. No podem accedir a tot el que volem, per exemple amb els nens, si manifesten una rebequeria per voler una determinada cosa i reaccionen d'una forma emocional o desproporcionada, si els pares accedeixen o consenteixen aquest comportament, l'estan potenciant. Sinó, és una forma d’aprendre que no pots tenir totes les coses. També per exemple, el jugador de bàsquet que està a la banqueta. Per això és una manera també de regular les emocions. Voldria jugar més, però hi ha altres companys, per tant és en aquesta interacció on anem regulant i aprenent a gestionar les emocions. També les normes socials ens van dient com nosaltres ens hem de comportar. De fet, tothom gestiona les emocions de millor o pitjor manera.

Olga V.: Què passa quan no tenim una bona regulació emocional davant els fets adversos?

Joaquim L.: Si no tenim una bona gestió de les emocions davant dels fets dels fets adversos o no adversos, possiblement no donarem la resposta més adequada a aquesta situació i això ens pot generar patiment. Per exemple, si nosaltres davant d'una situació ens centrem només en els aspectes negatius, la nostra resposta emocional serà negativa i generarà patiment, generarà ansietat, malestar emocional. Si nosaltres tenim una bona regulació emocional, podem veure diferents perspectives de la situació, no centrar-nos només en la situació negativa sinó que poden haver-hi altres situacions positives. Per exemple, imaginem que hem tingut un accident de cotxe: podem reaccionar de diferents maneres: podem centrar-nos en el que li ha passat al cotxe, pels danys que ha tingut el cotxe per culpa d'un altre... i ens podem enfadar. Podem actuar en forma en ràbia, mal humor, o bé podem enfocar-ho d'una altra manera: pensar que per sort no ens ha passat res i només són danys al cotxe que pot pagar l’assegurança... Quin és l’element clau? La forma en la qual nosaltres hem analitzat la situació. Per tant, estaríem parlant d'aquesta reestructuració cognitiva de la situació, que seria un element clau en la regulació de les emocions, i és aquesta regulació de les emocions la que farà que nosaltres veiem una situació d'una forma o d'una altra i generar emocions positives o negatives, que seria la pedra angular a partir de la qual pivoten, des del meu punt d'entendre, la resta de comportaments i d’emocions que se'n deriven.

Olga V.: Reconèixer, comprendre i regular les emocions implica un millor benestar emocional?

Joaquim L.: La resposta és sí. Si nosaltres som capaços de veure quina és la situació que genera les emocions i per tant jo sé l’antecedent, què  és allò que m’ho ha generat. Per exemple, estic enfadat amb fulanito, o bé estic trist perquè ha passat una terminada cosa, o estic content perquè m'ha passat això... si sabem què és el que les genera, aleshores la nostra conducta és una conducta propositiva, allotjativa, estarà més adequada i més guiada. Si no comprenc què és el que m'ha generat l'emoció, aleshores no puc actuar. Si jo sé què és allò que em genera l'emoció, jo puc actuar en aquesta situació, veient-la com hem dit, des d'una forma diferent, amb diferents perspectives, no centrant-me només en l’aspecte negatiu. I si sé quina és l'emoció que genera, també puc actuar en l'emoció resultant, que pot ser positiva o negativa. Si és negativa, puc intentar disminuir la intensitat d'aquesta emoció, i si és positiva, puc intentar mantenir-la en el temps.

Olga V.: Hi ha estratègies, per això, de regulació emocional que ens poden ajudar a prevenir l'aparició de trastorns emocionals?

Joaquim L.: Sí, en general, si nosaltres tenim una bona de regulació emocional, el que hem vist en els nostres estudis, i també d'altres, és que les persones que regulen bé les seves emocions, són persones que estan més satisfetes amb la vida, tenen un millor benestar emocional, i per tant són més feliços. I aquestes persones són les que afronten millor les adversitats. Això vol dir que les persones que regulen bé les seves emocions no s’impacten emocionalment? No, s’impacten igual davant d'una situació aversiva, però en canvi poden donar una resposta més adequada i per tant, refer-se millor ‘'aquest impacte emocional o d'aquesta primera situació.

Olga V.:  Tot i que s’havia cregut que rebem inputs del nostre entorn, el cervell ho processa, analitza i interpreta, s'ha demostrat científicament que no és del tot així, que existeix un cervell predictiu que sobretot es basa en informació del passat per avaluar noves situacions. Lorena, tu lideres el Laboratori de Ciències Cognitives i Afectives, explica’ns què passa quan el nostre cervell que preveu en base a experiències passades es troba amb una realitat que no s'ajusta a la seva predicció.

Lorena C.: Bé, quan la realitat no s'ajusta a les expectatives, tenim dues opcions: actualitzar les expectatives, actualitzant el model intern del món que les ha generat o bé desestimar l’evidència que ens indica que no hem fet una bona predicció, i bé, això últim podria ser degut per exemple a que l’evidència no és prou significativa, o no és prou robusta.

Olga V.: I podem entrar en el nostre cervell per regular millor aquest cervell predictiu?

Lorena C.: Donat que les expectatives es basen en el nostre model intern del món, canviar aquest model vol dir canviar les prediccions, i això és possible en base a noves experiències o en base a una teràpia que ens ajudi, per exemple, en el cas de d’algunes malalties mentals.

Olga V.: Per tant, heu estudiat aquest cervell predictiu en persones que pateixen algun tipus de trastorn mental.

Lorena C.:  Sí. Part del que investiguem és si existeixen, podríem dir, estils predictius associats a diferents condicions relacionades amb la salut mental i si existeixen estils predictius associats al benestar emocional en general, més enllà de malalties concretes.

Olga V.: Per tant, la predicció seria diferent en el cas d'una persona que pateix un trastorn mental que una que no en pateix?

Lorena C.: Exacte, sí. Hi hauria alteracions específiques depenent de cada malaltia, això mateix.

Olga V.: Es poden aprendre? Hauríem d'aprendre a predir de manera diferent en funció del trastorn que pateixin?

Lorena C.: Si, el que volem és un cop sabem quines alteracions, identifiquem les diferents alteracions, podem veure com podem desenvolupar elements terapèutics per treballar-ho, per tal de millorar-ho.

Olga V.: I quins podrien ser aquests elements terapèutics?

Lorena C.: Doncs per exemple, teràpies de base conductiu-conductual, on intentem introduir elements de tipus: si sabem, per exemple, que predim de manera massa estricta, o massa basada en estereotips, podríem introduir un element terapèutic per intentar desfer aquest tipus de prediccions.

Olga V.: Caldria algun tipus de medicació? Entenem que no.

Lorena C.: No, en aquest cas seria, per evitar justament la medicació. I també es podria fer amb altres teràpies, com estimulació no invasiva o altres teràpies que funcionessin justament com alternatives als fàrmacs. Precisament perquè hi ha moltes condicions que no responen adequadament als fàrmacs.

Olga V.: Quan el cervell està condicionat per experiències passades negatives, es podria modular artificialment per modificar l'impacte emocional de determinades experiències?

Lorena C.: Si, aquesta possibilitat pot existir. Quan hi ha una experiència, perexemple traumàtica, aquestes experiències podrien guanyar un accés com privilegiat a aquest model intern modificant-lo de manera desproporcionada, de manera que no sigui adaptativa, i si això és així i es pot arribar entendre de quina manera es podria fer servir tècniques per restablir aquest equilibri d'aquests senyals predictius.

Olga V.: Quines podrien ser aquestes tècniques que ajuden aquesta modulació artificial?

Lorena C.: Doncs justament aquesta estimulació cereal no invasiva, per exemple, amb l’ús de camps elèctrics o de corrent elèctric de molt baixa intensitat que ens ajuden a alterar el funcionament del cervell, durant un temps concret i durant temps més llargs de la cas de teràpia.

Olga V.: A partir d'aquest cervell predictiu, quines noves teories poden contribuir a la promoció de la salut mental?

Lorena C.: Doncs bé, identificar aquestes alteracions especifiques associades a diferents condicions, ens podria portar a desenvolupar aquests elements terapèutics més basats en comportament, com deia abans,  o en cognició, per intentar apropar aquests etils predictius al benestar emocional.

V.: Més enllà de la recerca que feu des del Laboratori de Ciències Cognitives i Afectives, això ja s’està duent a la pràctica al mon real, diríem?

Lorena C.: Doncs al meu coneixement, no. Estem fent les primeres recerques, les seves investigacions per demostrar que existeixen aquestes alteracions amb la idea doncs de poder-ho traslladar a la clínica i per això treballem també amb psicòlegs clínics directament als hospitals per poder-ho compartir en teràpia.

Olga V.: Creus que falta per pensar d'aquesta teoria a la pràctica?

Lorena C.: M'agradaria ser optimista. Esperem que no, que no molt. Si treballen perquè és impossible el més aviat.

Olga V.: I quan arribi a passar, aquestes tècniques que modulen artificialment, farà falta treballar-hi durant molt de temps, de forma continuada, o això encara no ho sabem?

Lorena C.: Fa falta primer demostrar seguretat, això ja està demostrat, és un pas que ja sabem que aquestes tècniques són segures, i després demostrar que funcionen per un gran nombre persones, i això no hauria de prendre molt llarg temps. Però són tècniques que presenten una intervariabilitat entre individus, etcètera... Per tant doncs, el temps exacte no sabria estimar-lo ara mateix.

Olga V.: Lorena Chanes, doctora en cervell cognitiu i comportament, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i Joaquim T. Limonero doctor en psicologia, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Moltes gràcies per haver pujat el Vagó de la Ciència.

Lorena C., Joaquim L.: Gràcies.

Olga V.: Si vosaltres voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.