Diversitat ètnica i racial

OV: Això és el Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. Aquesta tercera edició se centra en la diversitat i, en aquest capítol, parlarem de la diversitat ètnica i racial. Per fer-ho, ens acompanya la Sònia Parella i en Massoud Sharifi. Hola, als dos.

Sònia Parella: Hola.

Massoud Sharifi: Hola.

OV: La Sònia i en Massoud són professors del Departament de Sociologia i investigadors del CER en Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan busquem raça al diccionari trobem: «descendents d’un avantpassat comú, llinatge, nissaga, ascendència.». Però, si els humans pertanyem a una única espècie, té sentit parlar de raça des d’un punt de vista biològic?

MS: De fet, des de la ciència moderna es considera que no té sentit parlar de la raça com a categoria biològica.

OV: I sociològicament?

MS: Sociològicament té molt sentit. Té sentit parlar de raça des d’una perspectiva sociològica i com una categoria social. Des d’aquesta perspectiva, considerem la raça com una construcció social que està arrelada a la història, a les percepcions culturals i a les pràctiques institucionals. La raça es construeix a través de processos socials, discursos i pràctiques quotidianes i històriques.

OV: S’actualitza, llavors, aquesta construcció social? Com es determinen les races socials?

MS: De fet, la raça no és un concepte estàtic, és una categoria fluïda, perquè és una construcció social. Des d’aquesta perspectiva, podem dir que les races socials estan determinades a través dels processos socials, que atorguen significats als trets físics, ascendència i indicadors culturals. I, d’alguna manera, aquests processos reflecteixen forces històriques, culturals i polítiques, i acaben construint relacions de poder entre diferents grups socials.

OV: I quina diferència hi ha entre raça i ètnia?

MS: La raça és una categoria imposada. Hi ha uns grups que, d’acord amb les jerarquies de poder, tenen la capacitat de monopolitzar els recursos i crear relacions d’inferioritat i superioritat, i imposen la categoria de raça als altres grups inferioritzats. Per això, la raça és contextual i pot variar al llarg de la societat i de la història. En canvi, l’etnicitat, tot i que coincideix i s’entrecreua bastant amb la categoria de raça, es refereix als trets culturals, pràctiques i valors compartits entre grups socials que consideren que formen part, històricament, de la mateixa ascendència, que senten que són la continuïtat d’un grup amb unes certes característiques culturals. Per tant, l’etnicitat moltes vegades podem considerar-la com una autoidentificació de les persones. Tot i això, aquestes dues categories moltes vegades s’entrecreuen i les conseqüències (més endavant ja ho veurem) poden ser pitjors o millors.

OV: El vostre grup de recerca aborda fenòmens socials complexos com la mobilitat i les migracions. En els darrers dos segles hi ha hagut grans moviments migratoris a escala mundial, per exemple les migracions d’europeus cap a Amèrica, les d’africans cap a Amèrica, les de les noves generacions d’americans amb avantpassats d’origen europeu que tornen al país d’origen d’avis i besavis, i darrerament hi ha hagut migracions forçades per conflictes al Pròxim Orient o a Ucraïna... Quina implicació tenen les migracions en les races socials? Fan que evolucionin, que es dilueixin, que es transformin?

MS: S’hauria de recordar que el percentatge de la població que viu fora del seu país de naixement, és a dir, la migració internacional, és un 3,7 % de la població mundial. Crec que no és tant com imaginem. Als anys 90 era el 2,9 %. Però les migracions tenen implicacions profundes sobre les races socials, perquè les remodelen, les transformen i, de vegades, provoquen l’esvaïment de les categories socials. Perquè, com hem dit, la raça no és una categoria estàtica i, a través de la migració, es podrien impulsar processos de racialització, d’assimilació o d’aculturació i, en algunes ocasions, es podria provocar l’emergència de noves identitats racials i ètniques.

OV: Llavors, amb aquestes transformacions, podem parlar de races, als anys 20 del segle xxi?

MS: Té molt sentit parlar de races en el context polític i social actual. No oblidem que la racialització (la creació d’aquestes categories de suposades races) té implicacions en les relacions socials, en els drets, en l’àmbit polític... Per tant, les categories racials continuen exercint un paper fonamental en la formació de decisions polítiques en relació amb diferents comunitats, en les relacions interpersonals i també en l’assignació de recursos. Si no parlem de la raça i de la racialització en el sentit sociològic i com a categoria social, oblidarem totes aquestes relacions de poder i d’inferiorització que estan tenint conseqüències en la vida de persones concretes. I, finalment, no oblidem que això està molt vinculat a la justícia social i a les transformacions polítiques que estem vivint en l’actualitat.

OV: Llavors, s’entén que és important per a les reivindicacions de col·lectius que responen a una raça social i que haurien de millorar la seva situació?

MS: No és només des dels grups migrants o grups racialitzats que hi hauria d’haver aquesta iniciativa, perquè els règims i polítiques migratoris i les condicions i les característiques de les societats o comunitats locals també hi influeixen. És una interacció entre les comunitats locals, entre l’Administració i les forces polítiques, i els grups immigrants. I a través d’aquesta interacció es podria arribar a remodelar i reconfigurar aquesta relació, i reduir i diluir les conseqüències pel que fa a la discriminació, l’exclusió social i la marginació dels grups racialitzats.

OV: Segurament, quan hem dit racialització, hi ha gent que ha pensat: «Ui, això a mi no em toca». Però entenc que la racialització afecta tots els grups de persones.

SP: Sí, evidentment. És un concepte relacional, de la mateixa manera que ho és la classe social o el gènere. És un concepte que es defineix l’any 61, en una publicació del filòsof i assagista Frantz Fanon, una figura emblemàtica de l’anticolonialisme. Ell el descriu com un procés polític que produeix jerarquies racials que es manifesten entre grups humans diferents que estan situats en un context específic. Ell parla sobretot en el marc de la colonització, però en les darreres dècades hem vist que aquest concepte està ressorgint de manera molt potent, inicialment des del marc més anglosaxó. En paraules més simples, el podríem definir com ‘la producció social de grups humans en termes racials’, una mica en la línia del que ha dit en Massoud, i per tant són categories creades per a, i no preexistents a la relació entre grups, i impliquen relacions de dominació i subordinació que afecten tothom. Les persones racialitzades, en l’actualitat, d’alguna manera són víctimes dels racismes contemporanis, que són molt diversos: la xenofòbia, la islamofòbia, el racisme antinegres, el mateix antisemitisme... I aquests racismes també es manifesten de maneres diferents en contextos diferents, però tenen similituds molt clares: sempre situen el grup dominat en una posició social de minoria i en el marc d’una relació d’opressió que sempre beneficia el grup dominant. Per això, la racialització ens afecta a tots. I també hem de tenir en compte que, a vegades, des de la categoria més política (del subjecte polític) tendim a veure les persones racialitzades com el conjunt de persones no blanques; però, tot i que això és útil per als moviments antiracistes, no hem d’obviar que les experiències de racisme i aquestes mateixes relacions també es poden donar entre grups oprimits, en la intersecció amb altres eixos. Per tant, no és tan simple. Hi ha una racialització molt vinculada a una categoria política, però el concepte és molt més complex.

OV: Què passa amb les noves generacions (segones i terceres generacions) de persones migrades d’orígens diversos que han creat noves famílies als països d’acollida o després han anat cap a una altra banda? Poden ser l’embrió d’una nova raça social? Suposo que això no és qüestió d’una dècada ni de dues...

SP: És evident que aquestes categories pròpies de la racialització, de la raça social, d’alguna manera són una herència del context de la colonització. Ara que tenim una migració que s’ha incrementat en els darrers anys a Europa, especialment a Catalunya des de finals de la dècada dels 90, ja tenim consolidada una nova generació d’infants, adolescents, joves i també adults que han nascut aquí, o bé que hi han arribat a una edat jove, i amb famílies d’origen estranger. De fet, l’any 21, en el cas d’Espanya, hi havia al voltant de 2,65 milions de persones nascudes a Espanya amb almenys un progenitor d’origen estranger. És una part molt important de la població total, i en el marc de l’escola, per exemple, implica una gran diversitat. Tot i que es tracta de grups molt heterogenis en l’aspecte poblacional, ens preocupa el fet que, justament, aquest origen ètnic i racial, nacional en alguns casos, en consonància sempre amb altres eixos de discriminació (és a dir, no funcionant de manera exclusiva, sinó també amb la classe social, el gènere...), sí que pugui provocar que aquestes noves generacions d’infants i joves tinguin patrons d’incorporació a la nostra societat que siguin diferents dels del conjunt d’infants i joves de la seva edat, per l’efecte que té sobre ells el pes d’aquestes races socials que abans mencionàvem. I aquest és un tema cabdal per a una societat cohesionada. Fins ara, en el nostre context, ho hem treballat molt a l’àmbit educatiu, a l’escola. Però ara ja no són només infants, sinó que ja estem parlant de joves i adults; ja estem parlant d’identitats, de discriminació laboral, d’habitatge... I en aquest àmbit queda molt per investigar i molt per fer, en el marc de la política pública, perquè aquests grups ja són una realitat de la nostra societat.

OV: Estem parlant de diversitat ètnica i racial amb la Sònia Parella i en Massoud Sharifi. Donem per fet que la diversitat enriqueix, però a la pràctica és possible que, parlant de mobilitat i migracions, la diversitat equivalgui a desigualtat i que hi hagi algun tipus de relació, pel que heu estat explicant fins ara, entre discriminació i racialització?

SP: Sens dubte aquest és un tema cabdal. Quan parlem de diversitat en termes d’enriquiment, posem de manifest el valor que té la diversitat cultural entesa com les formes diverses de veure el món, com una realitat que és inherent a tota societat: no hi ha societats que siguin homogènies en termes culturals (tot i que des de determinats etnonacionalismes es creu així, no deixa de ser un mite). I, per tant, la diversitat sempre és una oportunitat i una font d’innovació (i també de conflictes, perquè els processos socials són inherents al conflicte). Però el problema que tenim a vegades és que, quan parlem del fet migratori més recent en el nostre context, només tenim aquest discurs del valor de la diversitat i no hi incorporem tota la dimensió de la desigualtat, que hi està estretament lligada, tal com hem mencionat abans. I això pot arribar a generar un enfocament i inclús una gestió d’aquesta diversitat que simplement posin accent en aspectes com la tolerància, l’harmonia, el respecte, les oportunitats, la convivència..., de manera s’invisibilitzi l’asimetria de poder que hi ha entre grups i que té efecte sobre determinats grups (que molts cops coincideixen en el context actual amb població amb background migratori, amb determinada confessió religiosa, fenotip, procedència nacional, migració en situació administrativa irregular...). Per tant, hi ha el risc que reduïm el discurs de la diversitat a una celebració de l’estètica de la diversitat, que és positiva, sens dubte, i sensibilitzadora, però si no tenim en compte aquesta naturalesa de les relacions de dominació que hem dit abans, difícilment generarem polítiques adequades per aconseguir una societat més igualitària, i alhora també desmobilitzarem els grups pròpiament discriminats, perquè és justament quan fem visible aquesta desigualtat que es poden activar mecanismes d’acció col·lectiva. Si no tenim prou en compte aquesta discriminació estructural que generen els patrons de racialització que hem heretat i que són evidents en el nostre context, potser no avançarem cap a un model de convivència realment cohesionador. Per tant, discriminació i racialització estan molt vinculades.

OV: I aquesta discriminació que comenteu, sabeu si desapareix quan es tracta de persones que tenen prou recursos econòmics? O, tot i així, poden patir situacions de discriminació?

SP: Els processos de racialització, en termes genèrics, impacten en fenòmens que ens envolten i que són quotidians (racisme, discriminació, marginació) i els acaben patint determinats orígens i perfils. Però la racialització no genera un grup homogeni, com dèiem abans, i, si l’apliquem al tema migratori, succeeix exactament el mateix. Podem parlar d’islamofòbia com una manifestació d’aquesta racialització, però les desigualtats sempre operen en relacions interseccionals, que no podem deslligar de la classe social, del gènere o fins i tot de l’edat o de la generació. Ara, per exemple, estem vivint una campanya clarament racista amb un discurs antiimmigració contra els nens i nois de determinats orígens que arriben sols a Espanya, a Catalunya, en situació d’indocumentació. En aquest cas es tracta d’una manifestació de racisme, sí, però en el prejudici que es construeix hi ha una barreja de components: és l’origen social d’aquests joves el que també està en joc. A més a més, el fet que molts d’ells siguin de confessió musulmana fa que el prejudici sigui un plus. I a més a més són nois, no són noies, i per tant apareix el discurs de la por, de la manca de seguretat, del perill que aquests joves poden suposar. Probablement, si fossin noies, el mateix prejudici activaria un altre discurs. Per tant, la discriminació impacta de manera diferenciada: és un fenomen global, però varia segons les posicions socials concretes i també al llarg del temps. És per això que ens caldrà veure com aniran evolucionant els patrons de discriminació a la nostra societat, perquè assistirem també a la fragmentació d’aquest grup racialitzat en el futur i, per tant, es farà més complexa la identificació sobre com operen els patrons de racialització.

OV: Sònia Parella i Massoud Sharifi, professors del Departament de Sociologia i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

MS: De res.

SP: Gràcies a vosaltres.

OV: I tu, si vols saber-ne més, escolta un altre capítol.

 

El Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.