6. Diversitat religiosa
Quan hi ha més d’una religió en un mateix territori, hi ha diversitat religiosa.
No només es tenen en compte les religions oficials, sinó també les pràctiques, les creences, els costums i les expressions espirituals que es manifesten en la vida quotidiana.
Com més secularitzada està una societat, més complexitat i més diversitat religiosa hi ha. Les societats secularitzades són aquelles en què la religió oficial ha perdut importància i ja no determina les vides i les creences de les persones. En aquestes societats, la religiositat no desapareix, sinó que es viu de maneres molt diverses: com una fe personal, com a pràctiques espirituals, o com una fórmula per afirmar la identitat de grup.
Les institucions i la societat en general s’han de fer càrrec d’aquesta diversitat, sobretot de la manera com es gestiona la presència i convivència de les diferents religions a l’espai públic i a les institucions públiques.
La diversitat religiosa a Catalunya
Catalunya és un dels territoris més secularitzats del món, amb molta diversitat religiosa i en transformació constant.
Hi conviuen més de 15 confessions diferents i hi ha més de 6.000 centres de culte. L’any 2023, el 52 % de la població catalana (i el 72 % del jovent) es declarava no religiosa, i cada vegada hi ha menys gent que es consideri catòlica (48 %) i més gent que practica altres religions. Alhora, cada vegada hi ha més gent que fa pràctiques espirituals no religioses, com ara la meditació o el ioga.
Aquesta situació és el resultat de tres processos:
- La secularització generalitzada.
- Les migracions de persones de cultures diverses.
- L’arribada de noves formes d’espiritualitat.
Aquests processos s’han donat en un context dominat per la religió catòlica, a vegades imposada violentament, i on hi ha hagut alternatives religioses importants, com l’espiritisme, el protestantisme o la teosofia, que van tenir molta influència, però que van ser durament reprimides.
Per tant, la diversitat religiosa no és una simple suma de confessions, sinó una sèrie de relacions en tensió, marcades per la desigualtat que afecta el seu reconeixement i la seva representació a les institucions.
Per això, tot i la diversitat religiosa a Catalunya, la situació continua sent desigual. El catolicisme té uns privilegis que altres confessions no tenen: té més finançament, més espais de culte, més presència a les escoles, més festivitats oficials, més oportunitats per celebrar rituals (com ara, els funerals) en espais públics...
La presència dominant del catolicisme està tan normalitzada que sol passar desapercebuda, i sovint es justifica fent referència a les tradicions culturals o històriques del país. En són un exemple les cançons infantils, el calendari de festes o l’arquitectura urbana.
Les minories religioses, en canvi, sovint ocupen espais marginals. Els seus centres de culte solen estar apartats en polígons industrials o dissimulats en locals comercials, tenen menys recursos i són menys presents a les institucions públiques. Això implica desigualtats considerables d’accés als drets religiosos, i afecta aspectes tan importants com l’assistència espiritual en hospitals, el reconeixement dels dies festius, la presència a les escoles o l’accés a funerals i espais de dol, entre d’altres.
La diversitat religiosa al món
- El 84 % de la població mundial es declara creient d’alguna tradició religiosa.
- El cristianisme és la religió més nombrosa (31 %), seguida de l’islam (24 %), l’hinduisme (15 %), el budisme (7 %) i les religions indígenes (6 %).
- El 16 % de la població mundial es declara no creient de cap religió oficial.
El Parlament de les Religions del Món va ser molt important per reconèixer la diversitat religiosa i el diàleg entre religions. Es va fundar l’any 1893 i és un espai de trobada entre persones de diverses confessions per dialogar i comprendre’s mútuament, per posar en comú els problemes i reptes del món actual, i per buscar camins per a la convivència i la pau mundial.
Tot i així, actualment moltes persones són discriminades i agredides a causa de la seva religió: més del 30 % de la població mundial viu en països on no hi ha llibertat religiosa.
Per aconseguir que es respectin els drets religiosos de totes les persones, cal garantir que les institucions siguin inclusives, saber gestionar les tensions entre les diverses maneres de veure i viure el món, i evitar els fonamentalismes.
Reconeixement, drets i convivència
La manera com entenem i gestionem la diversitat religiosa té conseqüències importants en la convivència democràtica i en els drets de les persones. Si no tenim en comptela complexitat de la qüestió i adoptem una perspectiva simplista, podem caure en discursos d’odi i pràctiques excloents.
Gestionar bé la diversitat religiosa vol dir garantir el dret de totes les persones a expressar i viure la seva religiositat en igualtat de condicions que la resta. I sobretot vol dir construir una societat democràtica capaç de reconèixer, valorar i incloure la diversitat com una font de riquesa cultural i un element fonamental per a la justícia i la cohesió social.
Hi ha diversitat religiosa quan hi ha més d’una religió
en un mateix territori.
Les religions no són només les creences oficials
o els ritus que ordena l’església,
sinó també les idees i les pràctiques espirituals,
encara que no siguin oficials.
Les societats secularitzades
són aquelles en què la religió oficial ha perdut importància
i ja no determina les vides i les creences de les persones.
Això no vol dir que no hi hagi religions,
sinó que, en aquestes societats, la religiositat
es viu de maneres molt diverses: com a fe personal,
om a pràctica espiritual
o com una manera d’identificar-se amb un grup.
De fet, a les societats més secularitzades
hi ha més diversitat religiosa.
La nostra societat està secularitzada
i té molta diversitat religiosa.
És molt important que la societat i el govern
gestionin bé aquesta diversitat,
perquè tothom se senti representat i hi hagi bona convivència.
La diversitat religiosa a Catalunya
Catalunya és un dels territoris més secularitzats del món i té molta diversitat religiosa.
La meitat de la població catalana diu que no és religiosa,
i la gent jove ho diu encara més: 7 de cada 10 joves diuen que no són de cap religió.
Alhora cada vegada hi ha més gent que segueix altres pràctiques espirituals, com la meditació o el ioga.
Abans hi havia molta més gent creient i la gran majoria era catòlica,
però l’Església cada vegada té menys influència,
han arribat persones d’altres religions
i s’han posat de moda altres formes d’espiritualitat.
Això ha fet que cada vegada hi hagi menys gent catòlica
i menys gent religiosa en general.
Però la religió catòlica continua tenint uns privilegis
que les altres religions no tenen:
hi ha moltes esglésies per tot el territori català,
les criatures poden estudiar religió catòlica a l’escola,
moltes festes oficials coincideixen amb festivitats catòliques,
com la Setmana Santa o el Nadal,
és fàcil celebrar rituals catòlics en espais públics, com els funerals...
Molta gent no s’adona que en el dia a dia hi ha tants elements catòlics
perquè hi està tan acostumada que li passen desapercebuts.
En canvi, les persones d’altres religions sí que se n’adonen.
A la feina, segueixen el calendari catòlic;
tenen pocs temples, més petits, més senzills i sovint amagats;
tenen menys recursos econòmics;
la seva religió no s’ensenya a les escoles;
no tenen llocs públics per celebrar-hi els seus funerals...
Això vol dir que no totes les persones
tenen els mateixos drets religiosos,
és a dir que hi ha discriminació a causa de la religió.
La diversitat religiosa al món
A tot el món, 8 de cada 10 persones creuen en alguna religió.
Les religions amb més creients són el cristianisme i l’islam,
seguides de l’hinduisme, el budisme i religions indígenes,
pròpies de diferents pobles i cultures.
També hi ha persones que no segueixen cap religió oficial,
però tenen creences i pràctiques espirituals diverses.
L’any 1893 es va fundar el Parlament de les Religions del Món,
un espai on es troben persones de moltes religions diferents
per dialogar sobre les seves creences,
reflexionar sobre els conflictes del món
i buscar camins per aconseguir la pau.
Aquest espai és molt important perquè reconeix la diversitat religiosa,
dona importància a totes les religions i facilita la convivència al món.
Tot i així, encara hi ha molts països on no hi ha llibertat religiosa,
on les persones que tenen religions diferents de l’oficial
són discriminades i, fins i tot, agredides.
Una tercera part de la població mundial
viu en països on no hi ha llibertat religiosa.
Per això, cal continuar lluitant
per tal que es respectin els drets religiosos de totes les persones.
Per aconseguir-ho, és molt important
que totes les religions estiguin representades a les institucions,
que totes les societats siguin inclusives
i aprenguin a conviure amb la diversitat religiosa,
i que les persones que segueixen una religió
siguin respectuoses amb la resta.
Religió, drets i convivència
De vegades ens sembla que una religió
és un sistema de creences i rituals determinat
que algunes persones segueixen i d’altres no.
Però, en realitat, és un fenomen molt més complex,
que no només determina si creiem en un déu o no,
sinó que condiciona la manera com pensem,
com vivim, com veiem el món
o com ens relacionem amb nosaltres mateixos
o amb les altres persones i els altres grups.
Si volem aconseguir la convivència pacífica
de totes les religions del món,
és important tenir en compte
que la religió està relacionada amb molts aspectes
de la vida de les persones.
La convivència pacífica només serà possible
si es reconeixen totes les religions,
es respecten els drets de totes les persones
en igualtat de condicions amb la resta,
i les nostres societats són respectuoses i acollidores.
Autor

Mar Griera Llonch
Mar Griera is Associate Professor at the Faculty of Political Science and Sociology of the Universitat Autònoma de Barcelona and Director of the ISOR research centre. She has been visiting fellow at Boston University (2009), Universiteit Van Amsterdam (2008), Exeter University (2006), Université de Lausanne (2016), and l'École Pratique des Hautes Études (2022).
Her research expertise lies at the intersection of religion, spirituality, politics and heritage regimes in contemporary Europe. She has coordinated several competitive projects in this area, has edited five high-quality journal special issues, published several books and authored a high number of articles. She is currently the vice-president of the RC22 committee on Sociology of Religion of the International Sociological Association (ISA) and member of the Board of the IESR (Institut Européen en Sciences des Religions– Paris).
Pots trobar la producció científica de Mar Griera Llonch al Portal de recerca de la UAB.
Informació complementària
